• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Àgora

El NAS núm. 168 - febrer 2017 -

Per Toni Giménez

L’àgora era la plaça pública de les ciutats romanes clàssiques. Era el centre cultural, comercial i polític. Un lloc per fer-la petar, per fer la tertúlia, més enllà d’enfrontaments i discussions verbals i també un lloc per fer safareig.

Una conversa per provocar una mica l’altre, des del punt de vista de la coherència dels seus arguments, i que la conversa passi de la vulgaritat a la intel·lectualitat. Per davant de tot passar-s’ho bé i utilitzar la paraula amb mesura, en especial la intenció que s’hi posa perquè les paraules tenen molta força, poden fer mal i poden fer bé, poden ferir i poden “guarir”. La paraula com a font d’expressió de sentiments i pensaments. Fomentar els arguments, passar de l’opinió a la justificació amb criteri, enfortir l’oratòria, dominar el vocabulari, utilitzar el mot exacte, anar a l’arrel etimològica. L’àgora, aquest espai públic que ens permet aturar-nos i escoltar, que ens facilita la trobada (o retrobada) personal, que ens convida a saber dels altres i de com afronten el dia a dia de la seva vida, amb les il·lusions i els entrebancs que comporta viure, un lloc per a l’intercanvi de béns i d’idees. Una comunitat necessita d’espais públics on poder alentir el temps de les presses i les obligacions, un lloc en què s’hi entrecreuen diverses generacions i on es manifesten parers diferents perquè cadascú pugui alliberar les tensions i les preocupacions personals. Tothom aprèn de tothom perquè el que no veu una persona jove per estar dempeus ho veu una persona gran per estar asseguda; o sigui, tots ens necessitem per poder veure tot el conjunt. L’àgora esdevé un espai de recolliment comunitari on tot s’esparceix al nostre voltant. Les fires i els mercats ambulants també tenen aquest aspecte d’àgora, com petites illes de vianants per a l’intercanvi, el diàleg i la compra-venda.

ENLLAÇOS