• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ascensor

El NAS núm. 170 - abril 2017 -

Per Toni Giménez

Us heu adonat que la típica conversa a l’ascensor gairebé sempre ens porta a parlar del temps que fa? És l’excusa, d’entrada, com un calçador, que ens permet parlar d’altres temes, si és que hi ha temps per fer-ho.

Si més no, ens esbravem perquè o sempre ens queixem de què fa massa fred o massa calor o de què no plou com seria d’esperar. Des d’un punt de vista intel·lectual, seria molt més ric poder gaudir d’uns moments de diàleg més profunds, oi? Fer una pregunta filosòfica a l’aire i deixar-la com a reflexió de coixí, d’aquelles reflexions que fem abans d’anar a dormir, quan ja hem tancat el llum i la ment encara fa el ronsa per ser abduïda pel món de la son i dels somnis, i ens ballen encara moltes idees pel cap. I a l’endemà, quan ens trobem de nou dins d’aquesta capseta que puja i baixa, abocar els resultats de la nostra reflexió amb una bona argumentació de fons perquè hem tingut temps per fer-ho. D’aquesta manera, i dia a dia, seria com jugar al joc de la saviesa amb l’afegit de la incògnita de quina seria la pregunta següent, tot posant a prova la nostra capacitat d’improvisar, amb sentit, sobre qualsevol tema que sorgeixi. I fer-ho ràpid perquè l’estona d’ascensor és curta, d’aquesta manera extraiem l’essencial, per diferenciar el gra de la palla. Quin coneixement tan diferent tindríem dels veïns o dels coneguts que saludem a la feina i quina bona oportunitat per expressar el que realment ens preocupa o neguiteja. I fer-ho també amb els infants perquè són savis per naturalesa, ja que acostumen a trencar els esquemes dels adults i la seva manera de pensar, tot fent més preguntes que no pas donant respostes, ens fa somriure molt sovint per la seva lògica pràctica que nosaltres també teníem i que, malauradament, hem perdut en fer-nos grans.



ENLLAÇOS