• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ataràxia

El NAS núm. 172 - juny 2017 -

Per Toni Giménez

Ataràxia fa referència a la tranquil·litat d’esperit, la serenitat, la impertorbabilitat, tant de l’anima com de la raó i també dels sentiments. És més que paciència, més que parsimònia, és una mena de calma interior profunda. Hauria de ser un dels nostres ideals personals: arribar a ser impertorbables. Sentir-se tan serè, tan equilibrat de ment i sentiment, que res no ens sobresalti ni ens tregui de polleguera.

Sentir-se tranquil, que tot vagi com ha d’anar; deixar-se fluir. Que res no ens tregui la son, que res no ens atabali ni ens preocupi. Que el conductor que ens avança perquè nosaltres hem decidit de fa temps que no volem sobrepassar el límit de velocitat, no ens faci bullir la sang; que el veí que fa sorolls sense tenir en compte l’hora ni que les parets són com de paper fi, no ens posi la bilis a cent. Gens fàcil, això de l’ataràxia, certament, perquè la mediocritat humana es fa evident a cada passa i la mala educació ha envaït la vida pública. Els mitjans de comunicació, en especial la televisió, ho han potenciat perquè l’audiència és més important que filosofar o fer bona pedagogia. I l’exemple de la majoria de polítics, fins i tot de ministres de l’església, ha deixat una estela de corrupció que ho ha tacat tot. Sembla com si aquesta tranquil•litat d’esperit ja només es pogués trobar practicant el ioga o el tai-txi. Cal passar del “tant-se-me’n-dóna” al “m’importa” i, per tant, asserenar-se de manera voluntària i volguda tot assumint un cert aire flemàtic. Apaivagar l’imprompte, la sang que bull, l’impuls, la reacció immediata i primària. Evitar fer mala sang perquè ni el cor ni el fetge pateixin un atac (mostra evident que tant la nostra dimensió emocional com la dimensió mental intervenen en el nostre estat fisiològic). Ment serena, vista albirant l’horitzó, somriure als llavis i deixar fer. Quin goig arribar a aquest estat. Potser s’aconsegueixi amb la serenitat que atorguen els anys i amb el desig personal d’assolir-ho.

ENLLAÇOS