• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Austeritat

El NAS núm. 174 - setembre 2017 -

Per Toni Giménez

Ser auster, o sigui, no tenir ni voler més del que realment necessitem. És un grau d’exigència personal i també una forma de sacrifici. L’austeritat és cosina germana de la humilitat. Austeritat, en especial, en els aspectes materials. Austeritat també en la nostra necessitat de desigs, austeritat fins i tot en la pròpia necessitat de necessitats. Com un llistó que no volem sobrepassar de manera conscient i voluntària. L’austeritat entesa com la fèrria voluntat de no excedir-se, com una mena de phrónesis, de prudència envers el nostre propi egocentrisme, no pas entesa com un càstig que ens autoimposem, a mena de purga de pecats capitals, sinó com un repte que ens proposem amb la clara intenció d’aconseguir-lo, amb l’objectiu d’integrar-lo en la nostra forma de vida.


Entesa així, l’austeritat et fa contrari a les modes, al consumir només pel fet de consumir, al tenir només per tenir més i més coses. És un deslligar-se del que ens sobra, de quedar-se amb el gra i foragitar la palla, de desprendre’s del que és inútil i superficial. I si ho fem, què aconseguim? Com a mínim llibertat! I això si que va estretament lligat amb la nostra pròpia felicitat. Cal apropar-se, doncs, al coneixement biogràfic dels que han apostat de manera voluntària per l’austeritat: Henry David Thoreau (considerat, entre altres aspectes, el referent de la desobediència civil), Mahatmas Gandhi (que va aconseguir resultats espectaculars en contra de la imposició britànica a l’Índia amb els principis de la no-violència alhora que l’agermanament de les diverses castes hindús), la mare Teresa de Calcuta (que més enllà d’una opció religiosa —que també, és clar,— va escollir una opció de vida). Hi ha decisions que cal prendre-les perquè creiem que formen part del nostre tarannà, del nostre camí personal irrepetible i únic, al marge de tendències socials i del que puguin dir les altres persones (que com diu la cançó “sempre està de més”). És una opció valenta, gens fàcil, de llarg recorregut i que porta implícita una certa solitud.

ENLLAÇOS