Lliçó d’història

El NAS núm. 175 - octubre 2017 -

Per Kathy Raymond

Mentre escric això el resultat de l’1-O és encara una incògnita, però durant aquest temps he après molt. Com jo, deu haver-hi molta gent que aquests dies ha pogut viure coses que només havíem llegit als llibres d’història (aquells llibres que relaten els esdeveniments del passat – tot i que ara he après que l’important no són els esdeveniments sinó qui són els narradors). En aquests llibres havíem llegit que a vegades una societat sencera es torna boja i la gent fa coses inexplicables, i sempre pensàvem: com és possible que hagi passat això? Doncs ara ho sé.

He pogut veure en persona com es poden convertir veritats en mentides i mentides en veritats, com la gent pot sentir-se arropada assumint veritats/mentides sense reflexionar, i en canvi sentir-se sola justament per fer reflexions. He vist com persones intel·ligents, honrades, informades i que respecto molt poden assumir idees que creia impossibles d’assumir per tal tipus de persona, i també he vist estranyada com persones amb qui mai hagués estat d’acord m’han fet dubtar dient coses que em semblen bé. He vist disbarats que es tornen normes i normes que es tornen disbarats, polítics que haurien de saber comportar-se i en lloc de fer-ho, fan desaparèixer el sentit comú per art de màgia mentre diuen que són els únics que el posseeixen. Vull creure que tots, en el fons, saben el millor camí però per alguna estranya raó no ho agafen – em recorden als nens que saben com s’han de comportar però no ho fan i no saben ben bé per què (potser en aquest cas sí que ho saben).

Quan llegiu això la incògnita de l’1-O ja s’haurà convertit en un fet. Només espero que aquesta lliçó acabi finalment no com a una altra repetició de la història sinó com a un exemple positiu per a generacions futures.