BEN-AURA-DES

El NAS núm. 178 - gener 2018 -

Per Toni Giménez

Benaurades les persones que volent marxar voluntàriament d’aquesta vida, malden per trobar motius per no fer-ho, tot acceptant que els entrebancs i les dificultats del dia a dia no ens ho posen gens fàcil.

Benaurades les persones que es resisteixen tant com poden a sobrepassar els límits de velocitat establert perquè consideren que el respecte a la vida és quelcom sagrat.

Benaurades les persones que no volen luxes de cap mena perquè vol dir que han après que la riquesa econòmica és inversament proporcional a la riquesa espiritual

Benaurades les persones que no es deixen influir per modes passatgeres perquè saben que això és pura manipulació, l’interès de la qual es transforma tan sols en diners per als que les promouen..

Benaurades les persones que no volen aparentar allò que no són i que no fan el contrari del que diuen perquè saben que fer-ho demostra una gran fragilitat interior, deguda a una manca de maduració personal.

Benaurades les persones que passen desapercebudes, no fan mai soroll ni es vanaglorien de res perquè ja han comprès que la humilitat i la senzillesa són dos aspectes imprescindibles per a qui escull el camí de la saviesa.

Benaurades les persones que veuen en les altres persones un fi en si mateixes i no pas un mitjà per aprofitar-se’n.

Benaurades les persones que s’esforcen diàriament tot buscant la perfecció de si mateixos, enmig d’una societat que prefereix la mediocritat i rebutja l’esforç.

Benaurades les persones que són capaces d’oferir temps als altres, un dels millors regals que podem oferir perquè és altruista (voluntari) i gratuït (sense esperar res a canvi).

Benaurades les persones que procuren que tothom tingui dret a dir el que sent i el que pensa, encara que no hi estiguin d‘acord.

Benaurades les persones que comprenen que l’empatia és sentir i pensar des de l’altre, despullant-se de les seves creences i prejudicis personals, tot acceptant que es pot sentir i pensar diferent.

Benaurades les persones agraïdes i generoses, que es desviuen tothora per fer-nos sentir bé, perquè pensant en els altres han trobat la seva pròpia felicitat, objectiu primordial de l’existència.

Benaurades les persones que entenen que l’amistat és acceptar les nostres diferències.

Aquestes persones són ben-aura-des perquè tenen un halo especial al seu voltant que fa que ens sentim bé amb elles, encara que també n’hi ha que ens fan sentir incòmodes perquè ens forcen a posar-nos en dubte a nosaltres mateixos. Amb tot, són necessàries perquè esdevenen fars enmig de les boires quotidianes. Si tenim la sort de trobar-ne alguna pel camí cal que la cuidem com una joia bo i sabent que elles tampoc no ho tenen fàcil perquè són un destorb per als pensaments fonamentalistes i tancats. Atansem-nos-hi en silenci i amarem-nos de la seva saviesa en sortirem enriquits com a persones.