• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Un altre dilluns per demanar la llibertat dels presos polítics

I “ens reunirem totes les vegades que faci falta”

13/02/2018 Redacció

180 dilluns Ñ0920

Dilluns 12 de febrer va ploure. Malgrat això unes 60 persones es van reunir per, com cada dilluns, recordar que hi ha presos polítics i no han de sentir-se sols.

La trobada a la plaça de Sant Joan es va traslladar a la Sala de les Columnes, on torna a haver-hi la urna del 1-O on depositar les cartes que s’envien als presos i una altre on posar diners per a la Caixa de Resistència. Una caixa que en els dilluns des de gener ha recollit més de 2100 euros que han de servir per pagar multes, despeses judicials, viatges de les famílies a veure els seus presos...

Àngel Casals va fer un apunt històric sobre la persecució que ha anat rebent la Generalitat al llarg de la història, resum d’un article que ha publicat a la revista Sàpiens.

Deu minuts per sintetitzar 650 anys d’història. Així va començar. La Generalitat té tres grans funcions, diu, la Fiscal, la de Defensa legal i la Simbòlica, i sempre hi ha hagut problemes amb els Rei i els Governs centrals. Ja el 1488 Ferran el Catòlic suspèn la Generalitat i els seus càrrecs electes i els substitueix per triats per ell. Això dura sis anys. El 1569 Felip II envia a la Inquisició a detenir als diputats per heretgia, quan el que s’estava discutint eren unes propietats. El 1591 hi ha una altre intervenció, ja que han proclamat la República i un d’ells ha de marxar a l’exili. El 1641 hi torna a haver una proclamació de República avortada i el 1714 es liquida amb les paraules de Felip Vè “El que no se sabe defender nada tiene que protestar”

Ja en el segle passat la Mancomunitat de Prat de la Riba comet l’erro de recolzar a Primo de Ribera, que el 1925 l’elimina. El 1934, després dels Fets d’octubre, el Govern central manté una Generalitat sense parlament i un president posat per Madrid. El 1936 el Govern d’esquerres es desfà del Govern de la Generalitat, que no pot funcionar fins el 1977.

Són molts cops i repressions, sempre ens n’hem sortit i així seguirà.

Acabada la intervenció de Casals Lourdes Barba llegeix un poema d’Espriu i Joan Corominas un escrit propi que titula “Fèiem un dinar” on es decideixen coses sense les persones que han de decidir i on destaca que nosaltres fem sopars, perquè a l’hora de dinar treballem.

Mercè Collet acaba les intervencions explicant que en el Ball de Gitanes que es va fer a Sant Esteve de Palautordera es va donar cabdells de llana que la gent es lligava al dit i el passava a un altre i així es va fer una gran teranyina, que es va titular “Teixint la República”

S’acaba l’acte cantant Els Segadors, anunciant el Sopar groc al Tarambana pel dilluns següent i anunciant que pel divendres 16 hi haurà un nou acte.Com a final hi ha una escudella que s’havia pensat prendre fora, si no hagués plogut.

180 dilluns Ñ0919