• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Cardedeu es concentra en defensa de l’escola catalana i la immersió lingüística

El 155 pretén que les famílies puguin escollir la llengua d’escolarització amb tot el que això pot comportar d’anys de bilingüisme i cohesió social

01/03/2018 Redacció

180 acte som escola Ñ1104

Dimecres 28 de febrer, a la Sala de les Columnes hi havia unes 90 persones que comencen l’acte amb una lectura compartida. Ho han fet diversos representants de les entitats que formen “Som escola”, mestres, associacions de famílies, el propi ajuntament hi tenia representació i va llegir un manifest. En ell es destaca que el voler posar una casella en els fulls d’inscripció, en què les famílies puguin exigir que el seu fill ha d’estar escolaritzat en castellà, crearà divisió entre els alumnes per raó de llengua. El sistema d’immersió lingüística actual ha fet que tots els catalans escolaritzats siguin bilingües i dominin el castellà millor que en altres comunitats monolingües. És un intent de desfer la cohesió aconseguida fins ara.

Un cop acabada la lectura, es va a passar a un altre acte, que generalment es fa els dilluns, però en aquest cas s’ajunta amb aquesta reivindicació i és la de demanar la llibertat pels presos polítics.

Quan es planteja això, els membres del PSC que estan a la sala, i que participaven de la protesta per voler acabar amb la immersió lingüística, s’aixequen i marxen. Moment que algú d’entre el públic aprofita per preguntar als de Som escola si tenen pensat què faran si l’Estat es nega a retirar aquesta casella i acaba amb el sistema escolar actual. Respon la regidora d’Ensenyament, Isabel Sallès, dient que no ho saben, que en alguna reunió més gran ho han de parlar.

Llavors un grup de mares aprofita per fer una reivindicació demanant que no es tregui cap línia de P3 al Granés, que Cardedeu no ha de perdre cap línia i el que s’ha d’aconseguir és baixar les ràtios.

A continuació és l’ANC qui pren la paraula per continuar amb la petició que s’alliberi als presos polítics. Dani Rangil llegeix una carta de Josep Rull contestant una que li havien enviat quan estava a la presó, i que no li van donar, com moltes més, fins que el van alliberar. Àngel Casas, fa com cada dilluns en el mateix tipus d’acte, un apunt històric sobre la secular repressió que té Catalunya per part de Castella, en aquest cas sobre el mestre Baldiri Reixach, que ja el 1749 volia que a les escoles catalanes s’ensenyessin cinc idiomes i per aquest ordre d’importància: català, llatí, castellà, francès i italià. El cas és que el 1768 es fa un Decret en què s’obliga a ensenyar en castellà, tot i que molts mestres rurals van continuar fent-ho en català, ja que sinó els seus alumnes no podien seguir cap explicació. I en el segle XIX es deia que mentre a França es feien escoles, a Espanya es feien casernes de la Guardia Civil.

180 acte som escola Ñ1105