• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Una vaga necessària per als drets de les dones que no ha estat secundada de manera majoritària

A Cardedeu diversos actes el matí del 8 de març van visibilitzar la protesta de les dones per la injustícia diària que pateixen

09/03/2018 Redacció

180 vaga feminista

La vaga feminista del 8 de març, Dia de la dona treballadora, es va sentir a tot el món, principalment les manifestacions. Cardedeu no va estar una excepció: alguns comerços van tancar i el sistema educatiu i espais municipals van estar amb mínims. A l'Ajuntament es van suspendre gairebé tots els actes i reunions.

La finalitat de la vaga va ser mostrar que si la meitat de la població, la femenina, deixa de fer la seva activitat diària, el món s'atura. Deixar, per un dia, de tenir cura de la llar, dels malalts, dels infants, i que ho hagin de fer homes, hauria fet valdre el que estan fent. No va ser així, no hi ha encara consciència de la força que tenen les dones si ho fan. La vaga laboral, la de consumir, l'estudiantil... va tenir un seguiment molt diferent. Els bars estaven plens, les dependentes, cambreres... despatxaven, i moltes dones consumien.

No han entès res! L'esforç de les activistes donant fulls explicatius dels perquès, a l'entrada del tren, a la gent que anava a treballar, i anar pel carrer en manifestació va tenir una minsa recompensa, encara que de ben segur molta gent s'haurà plantejat el perquè d'aquesta injusta situació que pateix la dona i com es pot arreglar.

Una manifestació que va començar davant l'estació vora les nou del matí, que va anar per rei En Jaume, Mare de Déu del Pilar fins a la plaça Alzina i d'allà davant l'Ajuntament va anar aplegant gent. De les 26 persones inicials es va arribar a cent i escaigs i d'allà es va seguir fins al mur de l'entrada a Cardedeu des de Granollers, on es va pintar un mural.

Durant tot el recorregut, amb pancartes i banderes de color lila, i pintant a terra "Ens aturem" es van corejar, sense defalliment, frases com "Sense les dones no hi ha revolució" "Patriarcat i capital, aliança criminal" "Visca, visca, visca, la lluita feminista" o "Soc una dona, no un cos".

Algun comentari despectiu es va poder sentir, com un home a rei En Jaume que deia: " No teniu res més que fer que anar cridant pel carrer?" La policia local va anar tallant els carrers i tenint cura del trànsit durant tot el recorregut.

A alguns indrets es va fer un canvi simbòlic de cartells de carrers i places amb noms masculins per altres de femenins. Així rei en Jaume es va passar a dir Matilde Landa, Dr. Klein, Maria Mercè Marçal o el nom religiós de Mare de Déu del Pilar es va anomenar Montserrat Roig.
180 vaga feminista 2

Arribada la manifestació a la rotonda d'entrada al costat del mur, es va esperar que arribés la pintura i pinzells, que en un primer moment no apareixien, i es va pintar un mur feminista. També es va aprofitar per reparar el mur d'acolliment a les persones refugiades, que algú havia embrutat de negre.

A la plaça Alsina s'havia llegit el manifest explicant la situació:

En 1910 Clara Zetkin, una de les principals dirigents socialistes i feministes, va proposar al 8 de març com a Dia Internacional de la Dona durant la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhaguen. Reivindicant especialment a les més de quinze mil obreres tèxtils que es van mobilitzar a Nova York el març de 1908 exigint la reducció de la jornada laboral, millors salaris i el dret al vot. Han passat 110 anys d'aquelles històriques jornades de lluita i el nostre millor homenatge és el de seguir mobilitzades pels nostres drets.

Aquest any en més de 200 ciutats del món les dones volem tornar a ser protagonistes d'una nova jornada internacional de lluita. Volem posar en evidència com les dones ens organitzem, utilitzant mundialment la vaga, el mètode de lluita de la classe treballadora, per frenar els plans d'ajust que els governs capitalistes apliquen a tot el món i que ens copegen particularment a les dones.

Recentment, l'informe Oxfam va publicar que el 82% de la riquesa mundial generada durant el 2017 va anar a parar a les mans de l'1% més ric de la població mundial. Segons aquestes dades, les més perjudicades són les dones, que pateixen majors nivells de discriminació en l'àmbit laboral i assumeixen la major part del treball de cures no remunerat. Per això, som les més pobres entre els pobres i ens organitzem per enfrontar aquest sistema capitalista i patriarcal que ens super-explota.

A l'Estat Espanyol la bretxa salarial entre homes i dones ha augmentat l'últim any i les dones cobrem de mitjana un 29,1% menys. En moltes parts de l'Estat la situació empitjora: a Catalunya la bretxa s'amplia més encara arribant al 30%, a Madrid un 37%, i a Astúries aconsegueix el 38%. La raó principal és que els treballs amb salaris més baixos, inferiors a 1000 euros, són exercits majoritàriament per dones. És que el 18% de les dones no arriben al salari mínim, mentre que en el cas dels homes el percentatge és del 8%. Les dones realitzem a més els treballs més precaris en termes salarials i de condicions de treball. Pel que refereix al contracte laboral, patim majoritàriament els contractes temporals i som majoria en els treballs de jornada parcial. El que és pitjor encara, és que la tendència d'aquesta bretxa continuï augmentant si no s'apliquen polítiques contra la desigualtat. Amb el precedent històric de la vaga feminista d'Islàndia en 1975 que va culminar amb una Llei d'Igualtat Salarial i, a la realitat, amb les taxes més baixes de desigualtat de gènere, les dones treballadores hem de fer sentir el reclam per igual treball, igual salari i contra la precarització laboral i la feminització de la pobresa i contra les retallades. Denunciant a la patronal, als partits polítics que governen al seu servei i defensen els seus interessos com el PP, PSOE o Cs.

180. vaga feminista