Bosc

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

Per Toni Giménez

El rei de la selva no és pas el lleó com diu la veu popular ni cap altre animal, el veritable rei de la selva és el bosc. Si n’hi ha de boscos! Amb tota mena d’arbres i arbustos, amb tota mena de colors, de fulles, de fruits. Els boscos donen ombra, aixopluc, arrelament, són la pell del sòl de la Terra. Són perfectes per aïllar-s’hi, per trobar la solitud i el silenci necessaris per a la persona que busca pau interior, que defuig dels camins traçats per endinsar-se bosc a través, fins i tot consol per als sentiments i les emocions. Els nostres sentits s’hi troben com anell al dit: no hi ha millor pel·lícula que la que ens ofereix dia a dia la natura; no hi ha millor música que els sons que es troben al bosc i al camp; no hi ha millor olor que la de terra molla després de la pluja o la de les flors en un dia florit de maig; no hi ha millor massatge que l’aigua fresca d’un riu banyant-nos-hi en ple mes d’agost; no hi ha millor àpat que els fruits que ens ofereixen a mans besades els arbres, de manera gratuïta. Quan som al bosc, sense fer soroll, sense molestar, essent un element més de tot el conjunt, el bosc se sent feliç i si tanquem els ulls i respirem a fons quedem amarats d’aquesta felicitat. Es “conquereix” la muntanya amb les soles d’un calçat (fins i tot amb les plantes dels peus nus) mai amb els pneumàtics d’un vehicle. I d’aquesta manera el bosc esdevé santuari, lloc sagrat, fill de la mare terra, que esdevé font de riquesa emocional i espiritual. La història d’un bosc és la història del bé i del mal que ha fet l’ésser humà a la muntanya. De vegades, si parem molta atenció, podem escoltar el crit que ens arriba des del bosc: un crit esfereïdor que demana amnistia.