• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Antoni Bassas tanca el cicle de Tertúlies Literàries que condueix Clara M. Clavell

"Bon dia, són les vuit!" és una frase que gairebé tothom ha escoltat

13/06/2018 Redacció

184 bassas Ñ3727

La 2a edició dels vermuts literaris, que tenen lloc a l'Espai Cultural i Gastronòmic Tarambana de Cardedeu i estan organitzats i presentats per la periodista vallesana Clara M. Clavell, ha acabat amb Antoni Bassas presentant el seu llibre "Bon dia, són les vuit!" (Premi Josep Pla 2018)

Aquest trimestre, el 14 d'abril, Clavell va portar a Blanca Busquets escriptora, periodista i filòloga que duia el llibre La fugitiva la seva darrera novel·la i el 19 de maig a l'escriptor Alejandro Palomas amb la seva darrera novel·la Un amor (Premi Nadal 2018)

I el 9 de juny va ser l'Antoni Bassas qui va estar entrevistat per Clara Clavell.

Antoni Bassas comença a explicar els "Bon dia" i com poden ser de diferents. La ràdio del matí és molt especial, molt íntima, i transmet emocions.

La ràdio és respectuosa, diu, deixa que vagis fent coses, la tele és com els nens, que estan al tobogan i van dient: mira mama, mira, que no em mires? La ràdio no demana això, és una relació més adulta, i que demana una mica de part teva, que imaginis i no t'ho donin tot fet.

El periodista, quan dóna notícies no pot ser objectiu al 100%. Els periodistes som subjectes, la deontologia fa que tractem d'acostar-nos al màxim a l'objectivitat, però quan expliques el perquè ja prens un punt de vista. El que hi ha d'haver és un respecte pels fets.

Va explicant els canvis de política en funció del Govern espanyol que hi hagi i que anar contra Catalunya dóna vots, i segons necessitats s'accentua més o menys. Parla de com quan Aznar va necessitar al Pujol va canviar el "Pujol enano, habla castellano" pel "Pujol guaperas, habla como quieras". Però sempre hi ha un component de referenciar-se en la situació catalana, i actualment es cau en la mentira, no en les interpretacions sinó ja en crear unes altres realitats. Explica com l'Estatut de Catalunya va anar amunt i avall i que 120 diputats hi van votar a favor i 15 en contra i el PP va fer que es fes el que volien aquests 15.

Aquí es va produir un gran canvi, i a partir del 2007 se sentia cridar independència a qualsevol protesta, fos per les infraestructures, pel mal funcionament del tren...

Parla de les entrevistes que va fer als diferents presidents, Pujol no deixava que li fessis preguntes, anava parlant, gargamellejava (fa el soroll) tancava els ulls... i seguia parlant, i clar, com que no et mirava no podies dir res si no el tocaves, i no era el cas. Pascual Maragall era més sorrut, a vegades no sabia que contestar, i amb Montilla...(riu).

L'etapa fent El matí de Catalunya Ràdio (1995-2008) està clar que és la que l'ha marcat. Parla de coses anteriors i actuals, però sempre hi torna. El nostre programa s'havia de fer, governés qui governés, no per al Govern, sinó per a la gent, i l'audiència manava. Vam arribar a representar el 70% dels ingressos de la Corporació, i això que m'anaven prenent col·laboradors, que anaven a altres mitjans.

Explica l'anècdota de com entrevistant a l'alcalde Clos en el Dia sense Cotxes li va preguntar com havia vingut, i li va respondre que en cotxe. Al dir-li que la línia del 7 passava vora casa seva i parava davant l'emissora ,li va dir que no l'agafava perquè en bus trigaria més. Allau de trucades i correus dels qui ho escoltaven.

Es va acabar amb un torn de preguntes, i respecte a com ara es menteix tant, diu que la cosa ha anat creixent i s'està en un estat de guerra del segle XXI, on el periodisme no informa, sinó que fa propaganda i menteix i cita al director del ABC, que va arribar a dir que "Por encima de la verdad està la unidad de España". Sobre Jimenez Losantos diu que és un animal, al que no s'ha de considerar periodista.

Està clar que Bassas es posa el públic a la butxaca i va conversant col·loquialment, convertint el final en una tertúlia.

184 bassas Ñ3729