• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Elisabet Fericgla

 

Somriu, que són quatre dies!

Per Elisabet Fericgla
 Elisabet Fericgla El meu nom és Elisabet, vinc de Barcelona però ja fa molts anys que visc i treballo a Cardedeu. Mare d’un trio, projecte de “runnigaire” i amb molta il·lusió. Sempre enfeinada, despistada i alhora un pèl ingénua, aficionada a les lletres i agosarada perqué escric d’oïda. Sols sé que no sé res. És d’algú que ara no recordo….

El combat

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

Per Elisabet Fericgla

Hi ha activitats i esports que no m’agraden. Diuen que si els entens et poden acabar agradant, però sincerament, dubto molt que m’acabin agradant la boxa, per exemple, per molt que me l’expliquin ni tampoc hi tinc massa interès en què ho facin. Sóc de les que veu dos paios atonyinant-se, fent-se mal fins que un d’ells cau a terra i no es pot aixecar per si mateix.

Tinc la sensació d’estar vivint una situació semblant: que ens estan atonyinant per tot arreu, que estem rebent per totes bandes i l’àrbitre només dona avantatge a un dels dos malgrat que el públic només fa que cridar que és injust, que el que rep només sagna per tot arreu i que és totalment inhumà. Però res, com si no passés res o el que passa no fos massa greu per impedir que la situació s’aturi o hi hagi un canvi. Sembla que s’hagi de veure més violència per tal que algú reaccioni i faci aturar aquest duel tan cruel. S’ha d’arribar a aquest punt?

Llegeix més:182 El combat

 

Telèfon

El NAS núm. 180 – març 2018 –

Per Elisabet Fericgla

Sovint, més del que voldria, rebo trucades de persones per informar-me, oferir-me i/o vendre determinat producte. Les rebo al mòbil, al fixe de casa i també al de la feina. Aquests comercials de l’auricular poden oferir un canvi de companyia telefònica, una assegurança, una targeta de crèdit, un curs, un canvi de companyia elèctrica, contractar infinitat de canals televisius i fins i tot demanar un donatiu per col·laborar amb una mena d’ONG pels més desafavorits. El ventall és prou ampli.

Llegeix més:180 Telèfon

No ve d'un any

El NAS núm. 176 - novembre 2017 -

Per Elisabet Fericgla

Aprofitant que aquest estiu la meva germana i la seva família van venir de Canadà on vivien per passar les vacances aquí, vam agrupar el sant i aniversari del pare i del meu germà, l’aniversari de la meva germana, el dels meus dos nebots, el de les meves filles i el de la meva cunyada. Total 9 pastissos que vam aplegar per celebrar tots i cada un dels natalicis. El més gros va ser el del pare i els altres de mida petita, perquè sinó, encara n’estaríem menjant.

Llegeix més:176 No ve d'un any

Interpretació

El NAS núm. 178 - gener 2018 -

Per Elisabet Fericgla

L’Aryz ens ha dibuixat una obra d’art al bell mig del carrer, en una façana d’un edifici del centre de Cardedeu. Impressionant. Els que no sabem ni fer una “O" amb un canut quedem bocabadats en veure del que pot ser capaç algú amb talent i pintar sobre una superfície i unes dimensions ben diferents d’un quadre. Durant una setmana el seu estudi ha sigut el carrer, enfilat en una grua i sent observat per tots i cada un que passava. Em vaig quedar amb les ganes de fer-li alguna pregunta, com per exemple, com i quan va decidir el motiu o com fa els esbossos per traslladar-ho a una paret de dimensions tan grans. Tothom que passava per davant no podia evitar mirar l'Aryz com treballava i més d'una persona parlava amb ell. Cada dia el mural anava agafant forma del que ha acabat sent. Un dia vaig ser testimoni d'una pregunta que l'hi va fer un xicot a ell directament i que va ser: ”què significa?” I aquí va ser on l’Aryz va fer pedagogia de l’art. L’hi va respondre que ha fet dibuixos per tot el món i a l’únic lloc on l’hi pregunten què significa una obra, és “aquí”. L’hi va explicar que cadascú ha de treure les seves conclusions i interpretar i sentir el que veu. Això és l’art. I em va fer pensar que potser alguns no ens han ensenyat gaire sobre cultura artística.

Llegeix més:178 Interpretació

Probitat

El NAS núm. 174 - setembre 2017 -

Per Elisabet Fericgla

Conec poques persones que s’entenguin amb tothom, que sàpiguen tractar tot tipus de caràcters i situacions i ho facin amb delicadesa. Però en conec. Existeixen, us ho ben juro! Però les podria comptar amb els dits de la mà. És un talent natural que no tothom el pot gaudir. No crec que això s’estudiï, es té o no es té. Tot i que penso que hi ha eines per ser correcte i agradable. D’aquí la nova professió de “coach”, paraula que ve de l'anglès i significa “entrenador” i no és més que algú que ha estudiat tècniques per ensenyar, entre d’altres, a ser educat, distès i cordial.

Llegeix més:174 Probitat

ENLLAÇOS