• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ferran Adelantado

 

Local diàfan

Per Ferran Adelantado 
 ferran adelantado Immigrat a Cardedeu, fill d'una família immigrada a Barcelona. Les arrels creixen fàcilment si la terra és bona. I a mi m'ha passat el mateix. Amb la Lídia, tenim tres fills en edat escolar. Sóc responsable de logística i intendència, assumint també algunes tasques de jardineria i manteniment a casa meva. Sociòleg de formació, treballo en l'àmbit de la cultura. Camino quan puc. Fumo, però algun dia ho deixaré.
Alguns amics m'han preguntat si les històries que explico en els meus articles són reals o no.... I tant, que sí, absolutament reals! Els articles que podreu llegir a continuació expliquen escenes viscudes per mi, o bé reflexions que vull compartir amb vosaltres sobre la realitat de Cardedeu, Catalunya o el món en general. És possible, això sí, que per explicar aquesta realitat en alguns casos faci servir elements de ficció... Però, és que, la realitat, a vegades, supera la ficció! Dit d'una altra manera, a vegades la ficció pot resultar més real que la vida mateixa... O no?

Lliure elecció

El NAS núm. 183 - juny 2018 -

Per Ferran Adelantado

Benvolgut Dídac,

Aquests dies en què el curs s’acaba et toca decidir quin camí vols seguir en acabar l’ESO. Per a la teva tranquil·litat, vull dir-te que no tenir clar què vols estudiar a mig termini, és completament normal i no és dolent. Malauradament, però, en aquesta qüestió no puc aconsellar-te gaire: has de ser tu qui vagi fent la tria.

Hi ha alguna idea, però, que sí que m'agradaria compartir amb tu. Si no acabes de tenir clar què estudiar, mira d'imaginar-te a tu mateix d'aquí a uns anys... Què vols fer de gran? A què vols dedicar-te? Que no et condicionin les informacions sobre quins són els estudis amb major inserció laboral, les professions més ben remunerades, etc. Tot això forma part de la sociologia del treball, no de la decisió que has de prendre... Sigues valent, tria amb el cor. El millor èxit serà dedicar-te a una cosa que t'agradi de debò, creu-me.

Llegeix més:183 Lliure elecció

 

El rei del tortell

El NAS núm. 181 - abril 2018 -

Per Ferran Adelantado

El vell rei mirava la tele mentre bevia una copa d'autèntic brandy español. Vivia sol i feia temps que, en realitat, no feia de rei. El seu cap sobirà havia acabat per no poder suportar el pes de la corona, i l'havia traspassat. Malgrat tot, a casa, en la intimitat, li agradava posar-se una corona que li havia tocat en un tortell de reis, infinitament més lleugera i fàcil de portar. La lluentor d'aquell tros de cartró el transportava a una època daurada en què havia exercit un poder real i efectiu, amb gran legitimitat social. En la soledat del rei autodestronat, emocionalment tocat —la seva dona l'havia abandonat, els seus fills li havien girat l'esquena, les seves amants s'havien esfumat, al seu voltant tot eren escàndols— no deixava de pensar en el seu fill, el seu benjamí i únic baró, convertit ara en el nou monarca.

Llegeix més:181 El rei del tortell

La llei de la discòrdia i la llei del silenci

El NAS núm. 177 - desembre 2017 -

Per Ferran Adelantado

Querido primo:

El otro día me encontré con un conocido en la estación, que en seguida me preguntó: «A ti, ¿qué te parece lo que está pasando? Macho, esto es insoportable. Nosotros hemos tenido que llevarnos nuestra empresa de Cataluña y trasladarla a Madrid». «Pero, ¿vais a trabajar allí?», le pregunté. «No, no, es sólo a nivel fiscal. Que el dinero es muy miedoso, macho. Mira la cantidad de empresas y bancos que se han marchado. A ti, ¿qué te parece?». Entonces, le contesté: «Pues a mí me parece una irresponsabilidad y que llevándoos vuestra empresa de Catalunya, contribuís a que todo vaya a peor», le dije, muy tranquilo. «Yo ya sé lo que piensas. Con esta chorrada de la independencia estáis destrozándolo todo». Y sin apenas despedirse, se subió al tren.

Llegeix més:177 La llei de la discòrdia i la llei del silenci

48 hores sense mòbil

El NAS núm. 179 - febrer 2018 -

Per Ferran Adelantado

L'altre dia, no us explicaré com, el meu mòbil va acabar al fons de la tassa del vàter. Després de treure-li la tapa i d'assecar-lo a consciència vaig entendre que seria difícil recuperar-lo. Primer l'aparell s'encenia, i es quedava despert una estona, però s'acabava apagant, com cansat. Després la bateria no carregava i, al final, ni es despertava. Algú em va dir llavors que l'enterrés en arròs, durant una nit sencera i que no el tragués d'allà per res del món. Tot i no ser creient vaig seguir aquell consell, a la desesperada, en un atac de fe sobrevinguda. En va.

Llegeix més:179 48 hores sense mòbil


Diàleg de la parella violentada

El NAS núm. 175 - octubre 2017 -

Per Ferran Adelantado

Una parella asseguda en un sofà. Ell llegeix el diari, amb indiferència. Ella, molt tensa, comença a parlar després d'un llarg silenci.

—He de dir-te una cosa. Ja no puc més. Et deixo. Em separo de tu.

—Què t'agafa, ara? Et penses que tu soleta pots decidir que ens separem? I que pots fer-ho així, com qui no vol la cosa?

—És que, això és exactament el que no vull: aquesta cosa. Diguem: de debò vols que vivim així, sense parlar-nos, dins d'aquest silenci, sense amor? Digues!

—Jo no vull parlar de res en els termes que planteges. Últimament et veig molt alterada. ¿Tens la regla o és que et comença a arribar la menopausa? Aclareix-m'ho. I deixa’t estar d’aquestes tonteries.

Llegeix més:175 Diàleg de la parella violentada

ENLLAÇOS