• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ferran Adelantado

 

Local diàfan

Per Ferran Adelantado 
 ferran adelantado Immigrat a Cardedeu, fill d'una família d'immigrats a Barcelona. Les arrels creixen fàcilment si la terra es bona. A mi m'ha passat el mateix. Amb la Lídia, tenim 3 fills en edat escolar. Sóc responsable de logística i intendència, assumint també algunes tasques de jardineria i manteniment a casa meva. Sociòleg de formació, treballo en l'àmbit de la cultura, a l'Institut del Teatre. Camino quan puc. Fumo, però algun dia ho deixaré.

El rei del tortell

El NAS núm. 181 - abril 2018 -

Per Ferran Adelantado

El vell rei mirava la tele mentre bevia una copa d'autèntic brandy español. Vivia sol i feia temps que, en realitat, no feia de rei. El seu cap sobirà havia acabat per no poder suportar el pes de la corona, i l'havia traspassat. Malgrat tot, a casa, en la intimitat, li agradava posar-se una corona que li havia tocat en un tortell de reis, infinitament més lleugera i fàcil de portar. La lluentor d'aquell tros de cartró el transportava a una època daurada en què havia exercit un poder real i efectiu, amb gran legitimitat social. En la soledat del rei autodestronat, emocionalment tocat —la seva dona l'havia abandonat, els seus fills li havien girat l'esquena, les seves amants s'havien esfumat, al seu voltant tot eren escàndols— no deixava de pensar en el seu fill, el seu benjamí i únic baró, convertit ara en el nou monarca.

Llegeix més:181 El rei del tortell

 

48 hores sense mòbil

El NAS núm. 179 - febrer 2018 -

Per Ferran Adelantado

L'altre dia, no us explicaré com, el meu mòbil va acabar al fons de la tassa del vàter. Després de treure-li la tapa i d'assecar-lo a consciència vaig entendre que seria difícil recuperar-lo. Primer l'aparell s'encenia, i es quedava despert una estona, però s'acabava apagant, com cansat. Després la bateria no carregava i, al final, ni es despertava. Algú em va dir llavors que l'enterrés en arròs, durant una nit sencera i que no el tragués d'allà per res del món. Tot i no ser creient vaig seguir aquell consell, a la desesperada, en un atac de fe sobrevinguda. En va.

Llegeix més:179 48 hores sense mòbil


Diàleg de la parella violentada

El NAS núm. 175 - octubre 2017 -

Per Ferran Adelantado

Una parella asseguda en un sofà. Ell llegeix el diari, amb indiferència. Ella, molt tensa, comença a parlar després d'un llarg silenci.

—He de dir-te una cosa. Ja no puc més. Et deixo. Em separo de tu.

—Què t'agafa, ara? Et penses que tu soleta pots decidir que ens separem? I que pots fer-ho així, com qui no vol la cosa?

—És que, això és exactament el que no vull: aquesta cosa. Diguem: de debò vols que vivim així, sense parlar-nos, dins d'aquest silenci, sense amor? Digues!

—Jo no vull parlar de res en els termes que planteges. Últimament et veig molt alterada. ¿Tens la regla o és que et comença a arribar la menopausa? Aclareix-m'ho. I deixa’t estar d’aquestes tonteries.

Llegeix més:175 Diàleg de la parella violentada

La llei de la discòrdia i la llei del silenci

El NAS núm. 177 - desembre 2017 -

Per Ferran Adelantado

Querido primo:

El otro día me encontré con un conocido en la estación, que en seguida me preguntó: «A ti, ¿qué te parece lo que está pasando? Macho, esto es insoportable. Nosotros hemos tenido que llevarnos nuestra empresa de Cataluña y trasladarla a Madrid». «Pero, ¿vais a trabajar allí?», le pregunté. «No, no, es sólo a nivel fiscal. Que el dinero es muy miedoso, macho. Mira la cantidad de empresas y bancos que se han marchado. A ti, ¿qué te parece?». Entonces, le contesté: «Pues a mí me parece una irresponsabilidad y que llevándoos vuestra empresa de Catalunya, contribuís a que todo vaya a peor», le dije, muy tranquilo. «Yo ya sé lo que piensas. Con esta chorrada de la independencia estáis destrozándolo todo». Y sin apenas despedirse, se subió al tren.

Llegeix més:177 La llei de la discòrdia i la llei del silenci

Els noms d'IKEA

El NAS núm. 173 - juliol 2017 -

Per Ferran Adelantado

L'altre dia, el meu fill mitjà berenava a la cuina i, encuriosit pel paquet que hi havia sobre la taula, va preguntar: «Papa, què vol dir Kallax?». «És un calaix d'IKEA que, quan pugui, us muntaré a tu i al tete a la vostra habitació» —vaig intentar esquivar la pregunta. «Això ja ho sé. Et pregunto per la paraula, K-A-L-L-A-X, què vol dir?». Com que no tenia la resposta vaig animar al Roc a què busquéssim plegats el significat de la paraula a internet. De seguida vam trobar que Kallax és un poblet suec de tan sols 321 habitants. Amb uns quants clics més vam descobrir que l'estratègia seguida per IKEA a l'hora de donar nom els seus productes es basa a relacionar famílies de productes amb famílies de noms (propis, comuns o de llocs) de llengües pròpies dels països escandinaus (suec, sobretot, però també noruec, danès, finès...). Els noms no els tradueixen mai. Així, per exemple, les prestatgeries reben el nom de professions o noms masculins; els llits, armaris, mobles i complements per a sales, noms de pobles i ciutats; els mobles de jardí, d'illes; la roba de llit, de plantes i flors; els productes per als més petits, els hi posen noms d'animals; etc.

Llegeix més:173 Els noms d'IKEA

ENLLAÇOS