• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Núria Aymerich

 

Cinc cèntims

Per Núria Aymerich 
 núria aymerich 2017 Sóc la co-directora de El NAS i potser per això m’agrada aquest espai en què puc dir el que penso tal qual, perquè explicar la història de Cardedeu des de la manera més objectiva possible és feina de El NAS, però això no vol dir que jo no en tingui una opinió molt personal d’allò que expliquem. I per això la columna, cinc cèntims del que penso.

Twitter: @nuriaaymerich
Bloc: nuriaaymerich.wordpress.com

L’Escola d’Adults

El NAS núm. 184 – juliol 2018 –

Per Núria Aymerich

Una de les coses que més em sorprèn és el desconeixement que es té de la formació que s’està portant a terme a l’edifici de La Mongia que organitzen des de les regidories de Formació i Ocupació i la d’Educació. Cursos que obren possibilitats a la inserció laboral, a la major qualificació professional però també personal, cursos per a joves però també per a gent adulta.

Treballo des de fa ja cinc anys a l’Escola d’Adults i aquest estiu hem tornat a fer càpsules formatives. Les diem així perquè només duren 12 hores, d’anglès i informàtica subvencionades totalment per l’Ajuntament, és a dir, gratuïtes. Anglès per viatjar, anglès per anar per la ciutat, Powerpoint i introducció a l’Access. I malgrat tots els cursos estan oberts a tota la ciutadania, són molt poques les persones que s’assabenten, però no només dels cursos, sinó que a Cardedeu hi hagi Escola d’Adults.

Llegeix més:184 L’Escola d’Adults

 

Em dic Núria, si us plau

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

Per Núria Aymerich

Hi ha persones que enlloc de dir-te pel nom, et diuen: maca, xata, carinyo, guapa... Aquestes persones no et diuen així perquè realment pensin que ets maca, o que et tenen un especial afecte i per això et diuen «carinyo». No. Si t’estàs uns minuts amb elles, comproves que li ho diuen a tothom. Amb aquesta manera de dirigir-se a les persones la majoria volen semblar carinyoses. Però no. Ni dolces ni res. Hipocresia. Perquè li diuen guapa a tothom. Fins i tot li poden dir guapa en algú, i així que surt per la porta comentar: «no la suporto».

Aquest tipus de persones són les de tercer grau. Abans que elles hi ha les de segon. Aquestes són totes les que no et coneixen però que, amb l’afany de ser amables, et diuen: «Les senyoretes han sopat bé?» I resulta que «senyoretes» som dues dones de més de 50 i el noiet es pensa que dient-te «senyoreta», t’està afalagant. Però que no saben que «senyoreta» és una expressió absolutament masclista i anacrònica? A quin nen, noi, senyor li diuen «senyoret»? Per l’amor de Déu! És que dir-li en algú respectuosament «senyora» és dolent? En tot cas, sinó m’agrada el «senyora», diré «pots tutejar-me». Però «senyoreta»? En serio? I els argentins? Que tota l’estona es dirigeixen a tu amb «chicos» per aquí, «chicos» per allà? Clar, com que és argentí sembla que se li ha de perdonar...

Llegeix més:182 Em dic Núria, si us plau

Amb mi no poden!

El NAS núm. 176 - novembre 2017 -

Per Núria Aymerich

Res, que no podran amb mi. Faltaria més! Amb la de temps que estic “mobilitzada”. Això de ser una República, doncs sincerament no ho tinc interioritzat. Ara bé, que ho serem sí. No tinc cap dubte. La gent em pregunta: “què, Núria, això ja està perdut, no?” M’ho pregunten perquè saben que sóc independentista fins el moll dels ossos i veuen que no dic ni “mu”. I no dic ni “mu” perquè estic molt cansada de defensar les raons per independitzar-nos. Ara penso que, a aquestes alçades, si algú encara no ho té clar, que s’ho faci mirar. Què no ha vist com actua el govern espanyol? Que no ha escoltat les mentides impunes dels seus dirigents? Que no ha vist com ens atonyinen? Com ens ho prenen tot? Si no ho tenien clar amb tots els arguments que els explicàvem nosaltres, que ja em sembla increïble que no ho tinguessin clar, que pensin amb els arguments que la gent del PP, C’s i PSOE els han donat. Així que no dic ni “mu” perquè no vull discutir. Però per dins penso: perdut???? A l’igual!

Llegeix més:176 Amb mi no poden!

Ells ho saben

El NAS núm. 180 - març 2018 -

Per Núria Aymerich

Jo no penso cedir ni un mil·límetre. Ja no. No penso negociar la meva llibertat, ni que em respectin, ni que em deixin de maltractar. Mai més. No penso perdonar tanta maldat, tanta injustícia, tant d’odi. Ara ja no. No em representa cap polític espanyol. No m’identifico amb la seva cultura, ni amb el seu territori, ni amb la seva llengua (que domino a la perfecció), ni amb la seva manera de funcionar, d’entendre els negocis o l’educació, ni amb la seva família reial, ni amb el seu parlament que no ens coneix, que inventa. Ni de lluny. No miro les seves televisions, ni llegeixo els seus diaris ni escolto les seves ràdios amb periodistes a moltes d’elles que fomenten l’odi, amb mentides, amb falsedat. Em fan mal. Res m’uneix amb aquesta Espanya rància, retrògrada, odiosa, tramposa, imperialista, dictadora, repressiva, que em menysprea, que no m’estima ni m’ha estimat mai. Fa temps que m’he divorciat. Quan parlen de la unitat d’Espanya els entenc. I tant! Espanya ha d’estar unida, és clar que sí, però és que Catalunya no és Espanya, ni ho ha sigut mai. I no m’entra en el cap, ni de canto, que hi hagi algú amb dos dits de cervell que, des d’aquí, els defensi.

Llegeix més:180 Ells ho saben

Gràcies Alex,

El NAS núm. 172 - juny 2017 -

Per Núria Aymerich

Aquest mes en El NAS hem tingut una baixa. L’Alex. Feia set anys que treballava amb nosaltres i ha decidit canviar de feina, obrir-se a d’altres oportunitats i experiències. Certament estem molt contents per ell però, deixeu-me dir, ha estat un daltabaix.

Llegeix més:172 Gràcies Alex

ENLLAÇOS