• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Jordi Geronès

 

Esmolant ben bé la lletra

Per Jordi Geronès 
 jordigerones Vaig néixer un diumenge de finals d’abril a la Barcelona de 1979. Corro per Cardedeu des del 1982 i m’hi vaig establir activament l’any 2008. Els meus estudis de Filologia Catalana i de lingüística m’ajuden a entendre el món, entre d’altres, a través de la llengua. Per això m’agrada parlar-ne i llegir-ne moltes més que la meva (sobretot l’alemany). I per això sóc professor de català a Secundària i Batxillerat, per a poder ajudar l’altra gent a veure que cada llengua és un món i que el món és ple de llengües. Intento no ficar el nas allà on no em demanen, però procuro veure-hi més enllà del meu. Espero que el meu olfacte no m’abandoni i que em permeti seguir esmolant ben bé la lletra sense fallar als qui la llegeixen quan agafen el NAS.

Twitter: @jordigerones79


Humanisme, capitalisme i robots

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

Per Jordi Geronès

Com que som humans, sembla que nostra tendència hauria de tendir al conreu i desenvolupament de les humanitats amb la intenció (egoista si voleu) de mantenir-nos com a espècie mentre ens garantim una qualitat de vida digna i fomentem, de passada, el nostre benestar. Però, rucs de nosaltres, la cosa no acaba de ser ben bé així.

La Viquipèdia defineix les humanitats com “un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina”. Mentrestant, veiem com el capitalisme salvatge mercantilista que impera al nostre món tendeix a buscar l’especialització i dinamita els estudis que cerquen entendre el món en el seu conjunt, des d’una perspectiva humana. Rebenten, doncs, l’última carta que ens queda per tal d’aprofitar l’experiència dels antics i dels no tan antics que ens forma per a afrontar la vida (present i futura) sense ensopegar amb la mateixa pedra. No hem canviat tant...

Llegeix més:182 Humanisme, capitalisme i robots

 

Preguntes que ens fem...

El NAS núm. 180 – març 2018 –

Per Jordi Geronès

“Los catalanes hacen cosas”, entre les quals, la noble tasca de fer-se preguntes...

¿Monarquia o República? ¿Majestad del Reino per encàrrec diví o President elegit per les urnes? ¿Besamanos o cassolada? ¿Censura o rap? ¿Por cojones o per sufragi? ¿1714 o 1492? ¿1-O o 23-F? ¿Fossa comuna o Valle de los Caídos? ¿“Compay” o Companys? ¿400 millones sí i Països Catalans, no? ¿Imperio Español o galàxia sideral? ¿Teixit social o els lobbies espanyols de sempre? ¿Allò “teu teu” o allò “teu, però seu”?

Llegeix més:180 Preguntes que ens fem...

Final d’estiu 2017: comença l’espectacle...

El NAS núm. 174 - setembre 2017 -

Per Jordi Geronès

Quan escric aquestes ratlles, la nostra societat encara es troba en estat de xoc, just tres dies després dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Han estat unes hores de component emocional molt intents i hem demostrat de nou que, quan cal reaccionar, reaccionem com a poble adult i madur que som (començant pel policia i acabant pel quiosquer); i ho fem, sense grans escarafalls ni pompositats sentimentalistes, de manera sòbria i efectiva.

Llegeix més:174 Final d’estiu 2017: comença l’espectacle...

“Nomofòbia vs Mofòbia”

El NAS núm. 178 - gener 2018 -

Per Jordi Geronès

Diuen alguns estudis que, aproximadament, la meitat de la població de l’Europa occidental patim nomofòbia, aquella por irracional de sortir de casa sense el telèfon mòbil. El terme “nomofòbia” és una abreviatura de l'expressió anglesa "no-mobile-phone Phobia" i té una existència ben justificada, perquè posa nom a un fenomen d’importància remarcable en el nostre dia a dia. Em pregunto, però, si els catalans no podríem encunyar també el terme contrari: “mofòbia”.

Llegeix més:178 “Nomofòbia vs Mofòbia”

Desaparicions, misteris...

El NAS núm. 172 - juny 2017 -

Per Jordi Geronès

Un dia com avui de 2004, un noi que es dedica a la informàtica em va dir: “Allò que no està penjat a la xarxa, no existeix”. Era una època (fa mooolts i moooolts anys) en la qual els telèfons “portàtils” no tenien Internet i portaven botons de veritat. Tanmateix, els humans no hem canviat tant; i, al llarg de la història, qui ha tingut la paella pel mànec ha jugat a escriure la versió i la percepció més convenient de la realitat. El que més em fascina (en negatiu) és el fet que hi hagi coses que desapareixen o no són tingudes en consideració quan abans hi eren i representaven un punt central (o almenys normal) del nostre dia a dia.

Llegeix més:172 Desaparicions, misteris...

ENLLAÇOS