• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Jordi Geronès

 

Esmolant ben bé la lletra

Per Jordi Geronès 
 jordigerones Vaig néixer un diumenge de finals d’abril a la Barcelona de 1979. Corro per Cardedeu des del 1982 i m’hi vaig establir activament l’any 2008. Els meus estudis de Filologia Catalana i de lingüística m’ajuden a entendre el món, entre d’altres, a través de la llengua. Per això m’agrada parlar-ne i llegir-ne moltes més que la meva (sobretot l’alemany). I per això sóc professor de català a Secundària i Batxillerat, per a poder ajudar l’altra gent a veure que cada llengua és un món i que el món és ple de llengües. Intento no ficar el nas allà on no em demanen, però procuro veure-hi més enllà del meu. Espero que el meu olfacte no m’abandoni i que em permeti seguir esmolant ben bé la lletra sense fallar als qui la llegeixen quan agafen el NAS.

Twitter: @jordigerones79


Final d’estiu 2017: comença l’espectacle...

El NAS núm. 174 - setembre 2017 -

Per Jordi Geronès

Quan escric aquestes ratlles, la nostra societat encara es troba en estat de xoc, just tres dies després dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Han estat unes hores de component emocional molt intents i hem demostrat de nou que, quan cal reaccionar, reaccionem com a poble adult i madur que som (començant pel policia i acabant pel quiosquer); i ho fem, sense grans escarafalls ni pompositats sentimentalistes, de manera sòbria i efectiva.

Llegeix més:174 Final d’estiu 2017: comença l’espectacle...

 

Desaparicions, misteris...

El NAS núm. 172 - juny 2017 -

Per Jordi Geronès

Un dia com avui de 2004, un noi que es dedica a la informàtica em va dir: “Allò que no està penjat a la xarxa, no existeix”. Era una època (fa mooolts i moooolts anys) en la qual els telèfons “portàtils” no tenien Internet i portaven botons de veritat. Tanmateix, els humans no hem canviat tant; i, al llarg de la història, qui ha tingut la paella pel mànec ha jugat a escriure la versió i la percepció més convenient de la realitat. El que més em fascina (en negatiu) és el fet que hi hagi coses que desapareixen o no són tingudes en consideració quan abans hi eren i representaven un punt central (o almenys normal) del nostre dia a dia.

Llegeix més:172 Desaparicions, misteris...

ODA ALS “IAIOFLAUTES”

El NAS núm. 168 - febrer 2017 -

Per Jordi Geronès

No m’agrada gaire aquest nom. Però m’agradaria menys (pel to mofeta que té), si un grup de gent jubilada que col·laboraven amb els indignats no se l’hagués autoassignat com a paròdia sorneguera del nom “perroflauta”. Va fer fortuna i aquí se’ns ha quedat per denominar una persona de certa edat, però ben activa i d’esperit jove.

Llegeix més:168 oda als "iaioflautes"

La distància de la normalitat

El NAS núm. 170 - abril 2017 -

Per Jordi Geronès

Sempre m’ha fascinat aquella frase que diu que “els humans som animals de costums” per la veritat empírica que duu implícita. Recordo haver-la sentit per primera vegada quan era petit: jo m’havia trencat un dit de la mà dreta i, al principi, em semblava gairebé impossible escriure amb tot aquell embolicat i una fèrula que tocava el paper abans que el llapis... En dues setmanes, però, havia après a escriure ben de pressa amb una postura diferent.

Llegeix més:170 La distància de la normalitat

“Truco o trato”, quina por!

El NAS núm. 166 - desembre 2016 -

Per Jordi Geronès

He de confessar que m’agrada bastant el gènere de terror. Sobretot en versió cinema, que té aquella mística de sala fosca i “aquell patiment emocionant”. Em fan gràcia sobretot les pel·lícules dels anys 80, aquelles que quan van ésser estrenades jo no vaig poder veure per qüestions d’edat i ara em semblen de terror “retro”. Confesso, també, que algun dia em faria gràcia ficar-me en un túnel del terror d’aquests que s’han posat de moda i organitzen a molts pobles i ciutat quan arriba el novembre. M’agrada i, al mateix temps, em fa patir.

Llegeix més:166 “Truco o trato”, quina por!

ENLLAÇOS