• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Toni Giménez

 

Fa pensar

Per Toni Giménez 
 gimenez Vaig néixer a Barcelona el 1959. Sóc cantant professional per a públic infantil i familiar des de 1977. Músic i compositor. Cantant folk per a adults. Professor de guitarra i de banjo. He realitzat 4.000 actuacions i he publicat més de 200 obres (142 discos i 66 llibres i cançoners). Sóc Doctor en Pedagogia i graduat en Magisteri. Les meves cançons són molt utilitzades en escoles, esplais i altres espais educatius i són difoses, arreu, a través de llibres text escolar, cançoners, llibres de música i enregistraments. Cançonaire i cançonetista, em consideren un expert en repertori infantil i en cançó tradicional i folk.

Web: tonigimenez.cat

Buidor

El NAS núm. 184 – juliol 2018 –

Per Toni Giménez

De tant en tant, no podem evitar aquest sentiment que fa volada per la nostra vida. Sentiment de buidor quan veiem que les persones se’ns giren d’esquena, quan les circumstàncies no afavoreixen assolir allò que ens proposem. S’hi barregen la incertesa i la solitud. Un sentiment que, de vegades, pesa massa i al que cal posar un antídot format de temps i quietud interior. Cal que aquesta buidor no faci niu dins nostre perquè que quan això succeeix, els sentiments ens duen a una mena de desolació forçada, a un exili emocional, com si el cor se’ns assequés i ens costés més estimar i estimar-nos.

Llegeix més:184 Buidor

 

Bosc

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

Per Toni Giménez

El rei de la selva no és pas el lleó com diu la veu popular ni cap altre animal, el veritable rei de la selva és el bosc. Si n’hi ha de boscos! Amb tota mena d’arbres i arbustos, amb tota mena de colors, de fulles, de fruits. Els boscos donen ombra, aixopluc, arrelament, són la pell del sòl de la Terra. Són perfectes per aïllar-s’hi, per trobar la solitud i el silenci necessaris per a la persona que busca pau interior, que defuig dels camins traçats per endinsar-se bosc a través, fins i tot consol per als sentiments i les emocions. Els nostres sentits s’hi troben com anell al dit: no hi ha millor pel·lícula que la que ens ofereix dia a dia la natura; no hi ha millor música que els sons que es troben al bosc i al camp; no hi ha millor olor que la de terra molla després de la pluja o la de les flors en un dia florit de maig; no hi ha millor massatge que l’aigua fresca d’un riu banyant-nos-hi en ple mes d’agost; no hi ha millor àpat que els fruits que ens ofereixen a mans besades els arbres, de manera gratuïta. Quan som al bosc, sense fer soroll, sense molestar, essent un element més de tot el conjunt, el bosc se sent feliç i si tanquem els ulls i respirem a fons quedem amarats d’aquesta felicitat. Es “conquereix” la muntanya amb les soles d’un calçat (fins i tot amb les plantes dels peus nus) mai amb els pneumàtics d’un vehicle. I d’aquesta manera el bosc esdevé santuari, lloc sagrat, fill de la mare terra, que esdevé font de riquesa emocional i espiritual. La història d’un bosc és la història del bé i del mal que ha fet l’ésser humà a la muntanya. De vegades, si parem molta atenció, podem escoltar el crit que ens arriba des del bosc: un crit esfereïdor que demana amnistia.

BEN-AURA-DES

El NAS núm. 178 - gener 2018 -

Per Toni Giménez

Benaurades les persones que volent marxar voluntàriament d’aquesta vida, malden per trobar motius per no fer-ho, tot acceptant que els entrebancs i les dificultats del dia a dia no ens ho posen gens fàcil.

Benaurades les persones que es resisteixen tant com poden a sobrepassar els límits de velocitat establert perquè consideren que el respecte a la vida és quelcom sagrat.

Benaurades les persones que no volen luxes de cap mena perquè vol dir que han après que la riquesa econòmica és inversament proporcional a la riquesa espiritual

Llegeix més:178 BEN-AURA-DES

Bellesa

El NAS núm. 180 – març 2018 –

Per Toni Giménez

Quan els nostres ulls estan avesats a veure bellesa de manera continuada, dia a dia, es va depositant bellesa en el nostre interior. També captem bellesa a través de l’oïda perquè una paraula tendre o una manera dolça de parlar esdevenen massatge per al nostre estat anímic. Per contra, la falta de bellesa endureix els nostres sentiments i pensaments, fins i tot, la nostra pròpia felicitat se’n ressent. Si no trobem bellesa al nostre voltant cal anar allà on n’hi ha i “prendre’n” com qui surt a prendre el sol o a fer un volt perquè ens “toqui l’aire”. Cal que trobem els nostres propis oasis de bellesa per regenerar la nostra “saba anímica”. Amb tot, potser el millor exercici sigui trobar bellesa allà on vivim, allà on treballem, així com en el trajecte que fem diàriament per anar a treballar, a estudiar, a comprar... Cal girar els ulls cap on el cor s’alimenta d’harmonia i ordre que són els ingredients bàsics de la bellesa. Si veiem constantment caos és lògic que al llarg dels anys acabem desencisats i l’estat de la ment sigui caòtic.

Llegeix més:180 Bellesa

Badar

El NAS núm. 176 - novembre 2017 -

Per Toni Giménez

La infància és el gran moment de badar i no hauríem de perdre-ho a mesura que ens anem fent gras. Distreure’ns per qualsevol cosa que ens atrau, perdre l’atenció observant els detalls. Badar ens permet reflexionar alhora que mantenir-nos absents d’una situació que no ens interessa o que no ens agrada. De vegades fins i tot no en som conscients, és gairebé com un mecanisme automàtic de defensa, com els infants que s’adormen quan una situació els cansa o els avorreix. Badant passen millor les estones d’espera, també és un alliberament dels anys d’estudi quan les explicacions es fan feixugues i avorrides. Badar en certes trobades familiars, reunions de feina i festes en les que no acabem de sentir-nos a gust. Badar esdevé una mena d’alliberament, en especial per a les persones introvertides i tímides.

Llegeix més:176 Badar

ENLLAÇOS