• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Antoni Giner

 

Natura i territori

Per Antoni Giner Arbusà 
 antoni giner

Barcelona 1954. Biòleg de formació, professor de biologia i geologia a l'educació secundària, visc i treballo a Cardedeu des de 1978.

Natura i territori

El tren Märklin de casa

Ocells del meu país - Catalunya

Els canvis i les estacions de l’any

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

Per Antoni Giner Arbusà

182 foto columna Antoni Giner WEB

A finals de gener, principis de febrer, sentim el cant insistent i repetitiu del gafarró. Podem veure els mascles a l’extrem de les branques més altes encara desproveïdes de fulla. Anuncien l’arribada del bon temps. Són dels primers a criar. Els gafarrons són presents tot l’any a casa nostra. Altres ocells com l’abellerol, el cucut, el falciot, l'oreneta, la puput, el rossinyol... són ocells migradors. Ara ja han arribat i estaran amb nosaltres fins a finals d’estiu, altres ocells ens han deixat i no tornaran fins a la tardor.

La fenologia és la ciència que estudia com els factors climàtics condicionen els cicles biològics dels éssers vius. És sabut que hi ha espècies que no es poden veure totes les estacions de l’any o que cada planta té una època per florir.

Llegeix més:182 Els canvis i les estacions de l’any

 

Josep Ferrer i Guàrdia

El NAS núm. 180 – març 2018 –

Per Antoni Giner Arbusà

A la columna del mes de setembre parlàvem de la necessitat d’anar canviant els cultius, per fer front a les plagues, en aquell cas a la fil·loxera, o per adaptar-se a la demanda dels mercats o per pura supervivència.

Al Maresme, els segles I, II i III, es produïa vi i s’exportava, per la seva qualitat, a Roma, i després, el s. XVIII a Amèrica; a mitjans del segle XVII, coincidint amb la transformació dels secans a regadius, s’inicià el conreu de llegums, verdures, fruites i hortalisses, per proveir Barcelona, la qual cosa es veié afavorida, el 1848, per la primera línia ferroviària.

Llegeix més:180 Josep Ferrer i Guàrdia

El romaní

El NAS núm. 176 - novembre 2017 -

Per Antoni Giner Arbusà

176 giner romaní II

Els alzinars que ocupaven la terra baixa mediterrània foren tallats o cremats pels diferents pobladors per establir-s'hi o per fer-ne pastures i conreus. Les alzines i les plantes del seu sotabosc necessiten unes condicions d’ombra que, en no ser-hi, impedeixen el seu desenvolupament. Aleshores l’espai és ocupat per altres plantes les llavors de les quals hi arriben portades pel vent, per l’aigua o per alguns animals. Són les plantes de la garriga, si el sòl és calcari, o de la màquia, si el sòl és silícic i, si segueix la degradació (incendis, pastures...), la vegetació que s’hi estableix és la brolla, una vegetació baixa, arbustiva i poc densa dominada pel romaní i bruc d’hivern, sobre sòls calcaris, o per les estepes i els brucs si el sòl és silícic. Les brolles, sovint, tenen una coberta arbòria de pins. Aquestes brolles arbrades són les pinedes de les nostres contrades.

Llegeix més:176 El romaní

Els ocells a l’hivern

El NAS núm. 178 - gener 2018 -

Per Antoni Giner Arbusà

La quantitat d’aliment de la qual disposen els ocells disminueix a mida que avança la tardor. Els ocells s’han de repartir els pocs fruits que resten.

Els ocells insectívors veuen disminuir l’aliment perquè molts insectes acaben la seva vida activa i és per això que alguns canvien la seva dieta, deixen de menjar insectes per passar a menjar fruits o llavors. És el que fan la cotxa fumada, l’estornell, el pinsà comú, el pit-roig i els tallarols.

Ara ja som a l’època més freda de l’any, d’un any sec, perquè ha plogut menys del que ho acostuma a fer i per tant les plantes han produït per sota del que calia esperar i d’això se’n ressenten els animals. Quan s’altera un nivell de les xarxes tròfiques tots els altres nivells se’n ressenten.

Llegeix més:178 Els ocells a l’hivern

Vi nou de vinyes velles

El NAS núm. 174 - setembre 2017 -

Per Antoni Giner Arbusà

La globalització és un fenomen que afecta de ple l’agricultura. Els agricultors locals veuen, amb preocupació, la pèrdua de competitivitat dels seus productes davant del mateix producte produït a l’altra part de món. Això obliga a ser innovador amb el ben entès que aquesta innovació serà ràpidament copiada i caldrà seguir innovant. I sempre ha estat així. Ja pràcticament pocs recorden quan a Cardedeu es feia vi. Ara les vinyes són pràcticament testimonials. El 1982 Pere Comas escrivia, que l'any 1950 encara quedaven 22 ha de vinya. Sabem que el 1982 encara restaven algunes ceps, pocs, concretament a les feixes sobre Sant Hilari, a Can Volard i al Pla Marcell, la vinya d’en Cot.

Llegeix més:174 Vi nou de vinyes velles

ENLLAÇOS