• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Miquel Pujadas

 

Una columna més

Per Miquel Pujadas 
 pujadas Nascut l'any 1972, he viscut tota la meva vida a Cardedeu; però no per això sóc dels de Cardedeu de tota la vida. Feliçment espatllat, vull dir casat, tinc un fill preciós. Què hauria de dir si no? Vaig ser regidor a l'Ajuntament des de 2001 fins a 2011, i treballo d'enginyer tècnic a l'Ajuntament de Granollers des de l'any 2000. Serà que els ajuntaments són com la meva segona llar? Sóc membre de diverses entitats i associacions de Cardedeu: Gegants, Diables, Trabucaires, l'Assemblea Nacional Catalana i la secció local d'ERC. I també he estat en la Campanya Contra el Quart Cinturó i en la Plataforma Salvem Vilalba. Vaig ser un dels fundadors del Garitu i estic orgullós, entre d'altres, d'haver portat els cinemes Verdi a Cardedeu o haver aconseguit una excel·lent biblioteca per a tothom. M'agrada la muntanya, la cuina, el cinema, la música, la història, les festes populars i la bona gent. Un somni: Una Catalunya lliure en un món més just, pròsper i ecològicament sostenible.


Renúncies anunciades

El NAS núm. 173 - juliol 2017 -

Per Miquel Pujadas

Ple prou tranquil i curt el de finals de juny si deixem de banda la sobrevinguda crispació i enrabiamenta dels regidors Hurtado i Quesada del PSC, que d’un temps ençà, a la més mínima ocasió fan palesa en les seves intervencions durant el torn de precs i preguntes. No sabem si han rebut ordres “dels de dalt” o que algun comissari local els ha exigit que pugin el to; però d’aquell fair play i sana discussió política dels temps de la Montserrat Cots o la Cristina Viader, s’ha passat a tirar de manual populista i cada cop més lerrouxista; que resumidament, tal i com defineix el mateix diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, ve a ser demagògic, espanyolista i anticatalà.

Llegeix més:173 Renúncies anunciades

 

Zones vermelles, zones sensibles

El NAS núm. 172 - juny 2017 -

Per Miquel Pujadas

Quan la pell del nostre cos presenta alguna zona vermella ho associem gairebé sempre a una zona irritada, que fa coïssor, que pica... i valga’m Déu si la zona vermella d’aparcament regulat cou i de valent!!!  

Llegeix més:172 Zones vermelles, zones sensibles

Cal un PSC quan tens al PP?

El NAS núm. 169 - març 2017 -

Per Miquel Pujades

Que el PSC té de socialista el que tinc jo de monàrquic ja fa temps que ho tinc clar. Que el PSC és la sucursal del PSOE (o PSOA per allò del pes determinant que hi té la totpoderosa federació andalusa) també. I més després de la darrera baixada de pantalons davant la sinistre “Gestora” socialista per la qual els pactes electorals del PSC ara s’hauran de beneir des del carrer Ferraz de Madrid. Una submissió absoluta aplaudida per l’Iceta i companyia tot cantant el plou i fa sol mentre hi ha qui se’ls pixa a la cara o almenys així m’ho sembla a mi. Què lluny queda l’any 2013 quan el PSC es mostrava favorable a un referèndum, això sí legal i acordat, perquè els catalans poguéssim decidir el nostre futur polític col·lectiu. Ara, la postura oficial és ni dret a decidir ni referèndums d’independència ni res de res que no estigui sota la capa de la lluent Constitució espanyola.

Llegeix més:169 Cal un PSC quan tens al PP?

Bon abril i bon cavaller, molt escassos solen ser

El NAS núm. 170 - abril 2017 -

Per Miquel Pujades

La primavera ja és aquí; i l’abril és un mes ric en refranys meteorològics. I d’aquests, n’hi ha un de molt eloqüent: “Mes d’abril, aigua poca i núvols mil”. No hi trobeu certa analogia amb el fleumàtic anunci del senyor Rajoy sobre les nombroses i quantioses inversions que l’Estat farà, ara ja sí, d’una vegada, de debò, t’ho juro per Snoopy, a Catalunya??? Molta nuvolada, molta pompa, molta operació diàleg; però al final, fum, fum, fum i ja no som al 25 de desembre ni ens tornaran a enganyar amb promeses i pressupostos incomplerts una vegada rere una altra.

Llegeix més:170 Bon abril i bon cavaller, molt escassos solen ser

2017, l’any del final del principi

El NAS núm. 168 - febrer 2017 -

Per Miquel Pujades

Qui més qui menys sap que aquest 2017 han de passar coses; i coses no pas petites. La més grossa, segurament i per si algú encara no ho sap o en dubta, que hi haurà Referèndum, el referèndum d’independència de Catalunya; i després... depèn. Tan debò guanyant el sí; però si sortís que no, igualment la victòria ja seria nostra, la victòria de la Democràcia en majúscules. Perquè això, en el fons, va de Democràcia de veritat i no pas d’una democràcia petita, caduca i restringida per l’encotillament d’una Constitución fruït de les renúncies i xantatges de la mal qualificada “modèlica” transició espanyola. Prou judicialitzar el debat polític d’idees i opinions sempre per vies pacífiques, lliures i democràtiques al nostre país!

Llegeix més:168 2017, l’any del final del principi

ENLLAÇOS