• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Kathy Raymond

 

La segona veu

Per Kathy Raymond 
 Raymond Vaig néixer a Minnesota (Estats Units), vaig passar l’any 1975 per Barcelona i l’any 1977 vaig tornar definitivament. L’any 1982 vaig venir a viure a Sant Pere de Vilamajor, però sempre he treballat i fet vida social a Cardedeu. Sóc professora de piano i flauta travessera a l’Escola de Música Lluís Cullell, de la qual en sóc directora des de l’any 1996. M’interesso pels processos neurològics de l’aprenentatge musical i pel paper d’aquest en la formació de la persona. Així mateix estimo el contacte amb la natura i m’interesso per temes relacionats amb la salut natural..


Per què la clàssica?

El NAS núm. 173 - juliol 2017 -

Per Kathy Raymond

Diuen que a la Festa Major 2017 no hi haurà concert de música clàssica. Desconec les raons però la notícia em causa desànim. És un degoteig que no para. Programacions amb cada cop menys música “culta” (ai, si hi hagués un piano de cua...). Menys música a l’educació. Menys suport municipal als ensenyaments musicals. Música sonant a tot arreu cada cop més simple i feta amb meres fórmules per a vendre.

Llegeix més:173 Per què la clàssica?

 

Invisibles

El NAS núm. 169 - març 2017 -

Per Kathy Raymond

Tan invisibles que no se sap el nombre d’afectats. A Cardedeu hi pot haver unes 125 persones, petits i grans, amb síndrome d’Asperger: persones d’aspecte normal amb intel·ligència normal o superior, “normalitat” que desapareix quan s’enfronten a la vida real. Els seus problemes són imputats a la seva personalitat i, sense les capacitats que exigeix la societat “neurotípica”, es queden socialment marginats, “invisibles dins de l’invisible”, com lamenta l’autor d’un blog a Internet. Si són diagnosticats es troben davant els mites que hi ha sobre la síndrome (personificats en Sheldon Cooper de la popular sèrie televisiva Big Bang Theory). Mites que, a part de perpetuar idees inexactes, deixen fora el sexe femení, que manifesta la síndrome de manera menys evident però igual de discapacitant, deixant les dones vulnerables a l’explotació i als maltractaments. Com a guinda del pastís, s’ha classificat com a una forma “lleu” d’autisme dins dels Trastorns de l’Espectre Autista (TEA), donant sovint a entendre que no calen ajudes ni atencions especials.

Llegeix més:169 Invisibles

Educació vial: saber què ets

El NAS núm. 165 - novembre 2016 -

Per Kathy Raymond

A Cardedeu, com a tot arreu, no és fàcil trobar un equilibri entre els drets dels vianants i els dels vehicles. No hi ha dubte que millorar la qualitat de vida dels cardedeuencs passa per habilitar zones de vianants, accessos per a minusvàlids, carrils bici, zones d’aparcament i més. Hi ha, però, una qüestió prèvia que demana urgentment resposta si volem una vivència pacífica entre els usuaris de la via pública: aclarir definitivament quan ets vehicle i quan ets vianant.

Llegeix més:165 Educació vial: saber què ets

El piano davant la crisi mundial

El NAS núm. 167 - gener 2017 -

Per Kathy Raymond

L’any 2017 es presenta ple de crisis polítiques i humanes i, tot i així, parlo de cultura. Tot i amb una sensació que n’hi ha de coses importants que se’ns estan escorrent com l’aigua pels dits, m’atreveixo a parlar de pianos.

Llegeix més:167 El piano davant la crisi mundial

Abans de passar pàgina...

El NAS núm. 163 - setembre 2016 -

Per Kathy Raymond

Toca passar pàgina. Un agraïment de l’Ajuntament per la feina feta, un ho sentim molt i assumpte tancat. Però primer aclarim algunes coses (amb risc de repetir-me): L’acord del 30 de novembre de 1988 que deia “L’Agrupació coral es compromet a mantenir una escola de música i cant coral, que portarà el nom Escola de Música Lluís Cullell...Estarà oberta a tots els cardedeuencs sense distinció i serà subvencionada per l’Ajuntament...” demostra la implicació municipal en la creació de l’escola. L’any 1992 es va crear una cooperativa, no amb ànim emprenedor sinó perquè el regidor d’ensenyament “exposant la postura de l’Ajuntament, proposa la creació d’una comissió de funcionament autònoma... similar al de la guarderia que funciona en règim de cooperativa amb suport econòmic de l’Ajuntament” (1 de juny 1991). Arribats a 2016, segons l’Ajuntament, l’existència d’altres centres d’ensenyament musical fa innecessari subvencionar l’escola de música que ara es considera privada. Com? És que es va crear per a “cobrir expedient” mentre no hi hagués una altra escola? No, el seu esperit era municipal, malgrat mai es va consolidar com a tal. I de fet, mai ha sigut l’únic centre. Per què això ara? Ah, resulta que “s’ha obert” una escola més. Així, com si fos una pizzeria? No: facilitada per l’equip de govern anterior (no diré un nom -no acostumo a gravar reunions i conversacions telefòniques-) en un col·legi públic, per una empresa privada, sense l’aprovació del ple i al costat de l’escola de música –un cop mortal. Ara, convertida en associació, la nova escola ocuparà Can Serra, així el nou govern omple l’edifici que ha quedat buit. Tots contents i aquí no ha passat res. La música segueix.

Llegeix més:163 Abans de passar pàgina...

ENLLAÇOS