• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

El NAS núm. 154 - novembre 2015 -

Esperar amb candeletes

Aquesta expressió prové de quan s’utilitzaven candeles, la durada de les quals fixava el temps d’un afer concret. Per això abans que s’apagués la candela, s’havien de fer els tractes. Aquesta espera “amb candeletes” va unida a ansietat i desig.

 

El NAS núm. 153 - octubre -

Posar al bany Maria

Diu la veu popular que sembla que va ser una tal Maria, anomenada també la jueva, una dona que era alquimista, qui va inventar això de posar aigua a bullir i tant bon punt ho fa, apagar el foc tot seguit per posar-hi alguna cosa a dintre.

El NAS núm. 151 - agost 2015 -

Trencar les oracions

Hi havia una devoció religiosa molt curiosa que consistia a donar tota la volta a les muralles de Barcelona sense aturar-se, tot resant unes oracions. Calia fer-ho nou dies seguits. Si durant el trajecte es coincidia amb alguna persona que l’interrompia es deia que les oracions s’havien trencat i calia començar de nou. D’aquí que quan una persona és molestada en la seva tasca i ha de tornar a començar o no vol que la interrompin utilitza aquesta expressió.

Brillar per la seva absència

El NAS núm. 152 - setembre 2015 -

Entre els romans clàssics, hi havia el costum d'exhibir els retrats dels avantpassats del difunt en els actes fúnebres. Quan faltava la imatge d'algun d’ells es deia que brillaven per la seva absència, cosa que volia dir que es ressaltava que eren deutors, que havien fet alguna cosa mal feta o que s'havien comportat malament. D'aquí sorgeix aquesta expressió popular de caire irònic.

El NAS núm. 150 - juny 2015 -

Si no et portes bé se t’emportarà l’home del sac

Per propagar l’aversió a viatjar en diligència primer i més tard en ferrocarril, es deia que les rodes havien de ser untades amb greix de criatura i que anaven per les ciutats i viles homes amb un sac al coll que, amb enginys i enganys, procuraven portar els infants a despoblat; allà els degollaven i els ficaven dintre d’un sac. Els treien el greix i el venien a preus elevadíssims a les agències i a les companyies dels ferrocarrils. Aquesta creença creà aquest personatge popular, símbol de la por: l’home del sac.

ENLLAÇOS