• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

El NAS núm. 149 - maig 2015 -

Tocar el dos

L’arrencada de la diligència que sortia de Les Rambles de Barcelona solia ser molt laboriosa. La menaven un minyó, que era el que duia el fuet, i el majoral, que era qui conduïa. Quan el vehicle havia de sortir, el minyó tocava el dors de l’animal amb el fuet, i aleshores la galera arrencava. D’aquí sorgeix el fet de tocar el dors (que a nivell fonètic sona “dos”) i arrencar a caminar, o sigui, marxar.

 

El NAS núm. 148 - abril 2015 -

Estar a la lluna de València

Hi ha dues versions de l’origen d’aquesta expressió popular: una fa referència a un hostal de València anomenat Lluna i l’altra que diu que hi havia un hostal de molta nomenada que gairebé sempre estava ple i la gent s’havia d’esperar, fins que l’obrien, a una plaça del costat, en forma de mitja lluna.



El NAS núm. 146 - febrer 2015 -

Donar carabassa

Quan en les zones rurals, a pagès -com diu la veu popular-, s’entaulaven les famílies per fer els tractes d’un festeig, hi havia dues maneres discretes que indicaven la negativa a establir tal relació: en el cas del noi era no realitzar la visita anunciada, sota una excusa concreta i en el cas de la noia era oferir un plat de carabassa en l’àpat al que s’havia convidat al noi que la pretenia.

El NAS núm. 147 - març 2015 -

A la quinta forca

Fa referència a les forques dels penjats. N’hi havia una de situada al barri de la Trinitat de Barcelona, dalt d’un turó, conegut amb el nom de turó de les forques. Habitualment, els que s’encarregaven de recollir els cossos de les diferents forques passaven per quatre llocs diferents de forques i la cinquena era la de la Trinitat que per ser la més llunyana tothom l’anomenava la quinta forca, en el sentit de llunyania.

El NAS núm. 145 - gener 2015 -

Ficar-se en camisa d’onze vares

Durant l’Edat Mitjana, la cerimònia d’adopció d’un fill tenia unes formalitats molt peculiars. L’adoptant havia de ficar-se l’adoptat per la màniga d’una camisa molt ample, treure’l pel coll, i fer-li un petó al front. Però no sempre aquelles adopcions donaven bon resultat, per la qual cosa, prenent al peu de la lletra els termes del cerimonial, el recel de la gent va encunyar el consell, donat al candidat de l’adopció, que no es fiqués en camises d’onze vares; o sigui, que no consentís ser adoptat per ningú. El modisme ha quedat com exhortació de no barrejar-se en qüestions que ens siguin alienes.

ENLLAÇOS