• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

Brillar per la seva absència

El NAS núm. 152 - setembre 2015 -

Entre els romans clàssics, hi havia el costum d'exhibir els retrats dels avantpassats del difunt en els actes fúnebres. Quan faltava la imatge d'algun d’ells es deia que brillaven per la seva absència, cosa que volia dir que es ressaltava que eren deutors, que havien fet alguna cosa mal feta o que s'havien comportat malament. D'aquí sorgeix aquesta expressió popular de caire irònic.

 

El NAS núm. 151 - agost 2015 -

Trencar les oracions

Hi havia una devoció religiosa molt curiosa que consistia a donar tota la volta a les muralles de Barcelona sense aturar-se, tot resant unes oracions. Calia fer-ho nou dies seguits. Si durant el trajecte es coincidia amb alguna persona que l’interrompia es deia que les oracions s’havien trencat i calia començar de nou. D’aquí que quan una persona és molestada en la seva tasca i ha de tornar a començar o no vol que la interrompin utilitza aquesta expressió.

El NAS núm. 149 - maig 2015 -

Tocar el dos

L’arrencada de la diligència que sortia de Les Rambles de Barcelona solia ser molt laboriosa. La menaven un minyó, que era el que duia el fuet, i el majoral, que era qui conduïa. Quan el vehicle havia de sortir, el minyó tocava el dors de l’animal amb el fuet, i aleshores la galera arrencava. D’aquí sorgeix el fet de tocar el dors (que a nivell fonètic sona “dos”) i arrencar a caminar, o sigui, marxar.

El NAS núm. 150 - juny 2015 -

Si no et portes bé se t’emportarà l’home del sac

Per propagar l’aversió a viatjar en diligència primer i més tard en ferrocarril, es deia que les rodes havien de ser untades amb greix de criatura i que anaven per les ciutats i viles homes amb un sac al coll que, amb enginys i enganys, procuraven portar els infants a despoblat; allà els degollaven i els ficaven dintre d’un sac. Els treien el greix i el venien a preus elevadíssims a les agències i a les companyies dels ferrocarrils. Aquesta creença creà aquest personatge popular, símbol de la por: l’home del sac.

El NAS núm. 148 - abril 2015 -

Estar a la lluna de València

Hi ha dues versions de l’origen d’aquesta expressió popular: una fa referència a un hostal de València anomenat Lluna i l’altra que diu que hi havia un hostal de molta nomenada que gairebé sempre estava ple i la gent s’havia d’esperar, fins que l’obrien, a una plaça del costat, en forma de mitja lluna.



ENLLAÇOS