• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

El NAS núm. 147 - març 2015 -

A la quinta forca

Fa referència a les forques dels penjats. N’hi havia una de situada al barri de la Trinitat de Barcelona, dalt d’un turó, conegut amb el nom de turó de les forques. Habitualment, els que s’encarregaven de recollir els cossos de les diferents forques passaven per quatre llocs diferents de forques i la cinquena era la de la Trinitat que per ser la més llunyana tothom l’anomenava la quinta forca, en el sentit de llunyania.

 

El NAS núm. 146 - febrer 2015 -

Donar carabassa

Quan en les zones rurals, a pagès -com diu la veu popular-, s’entaulaven les famílies per fer els tractes d’un festeig, hi havia dues maneres discretes que indicaven la negativa a establir tal relació: en el cas del noi era no realitzar la visita anunciada, sota una excusa concreta i en el cas de la noia era oferir un plat de carabassa en l’àpat al que s’havia convidat al noi que la pretenia.

El NAS núm. 144 - desembre 2014 -

Canviar de jaqueta

En l’època de la reforma luterana, els partidaris de cada tendència es distingien dels altres per les jaquetes que duien. Com que el folre era d’un altre color, els partidaris de cada un dels bàndols les giraven de tant en tant, per despistar els contrincants o passar desapercebuts. «Canviar de jaqueta» va quedar com una expressió que definia un canvi oportunista d’opinió.

El NAS núm. 145 - gener 2015 -

Ficar-se en camisa d’onze vares

Durant l’Edat Mitjana, la cerimònia d’adopció d’un fill tenia unes formalitats molt peculiars. L’adoptant havia de ficar-se l’adoptat per la màniga d’una camisa molt ample, treure’l pel coll, i fer-li un petó al front. Però no sempre aquelles adopcions donaven bon resultat, per la qual cosa, prenent al peu de la lletra els termes del cerimonial, el recel de la gent va encunyar el consell, donat al candidat de l’adopció, que no es fiqués en camises d’onze vares; o sigui, que no consentís ser adoptat per ningú. El modisme ha quedat com exhortació de no barrejar-se en qüestions que ens siguin alienes.

El NAS núm. 143 - novembre 2014 -

Net com una patena

La patena és el recipient on es posa l’hòstia durant la missa, entre l’oració del Parenostre i el moment de ser consumida. És un platet d’or o d’un altre metall preciós (habitualment daurat) que acostuma a estar sempre net i brillant. El fet de què s’hi dipositin les oblees fa que es tingui una cura molt especial en la seva neteja i d’aquí sorgeix l’expressió popular.

ENLLAÇOS