• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

El NAS núm. 142 - octubre 2014 -

Fer campana

Prové de l’època de les escoles parroquials que depenien del rector. Quan un alumne se saltava una classe o no anava a l’escola, el mossèn li imposava un càstig: l’infant havia de fer de campaner de l’església durant un dia o més, cosa que suposava un càstig dur perquè les campanes eren grosses i pesants, i per a un infant petit no era gens fàcil de moure-les. Curiosament, avui en dia, fer campana és un gaudi perquè no vas a classe.

 

El NAS núm. 141  - setembre 2014 -

Ser una casa de barrets

A la plaça Reial de Barcelona un dels primers establiments que s’hi van obrir va ser un bordell dissimulat sota l’aspecte d’una botiga de venda de barrets. Tots els barrets costaven el mateix preu. Si el client pagava amb una moneda de major valor volia dir que podia pujar a l’entresòl perquè li tornessin “el canvi”. Amb tot, avui en dia, l’expressió “ser una casa de barrets” fa més aviat referència a ser un lloc on tothom fa el que vol.

El NAS núm. 139 - juny 2014 -

Ser un mestre tites

Al carrer de les Carretes de Barcelona, s’hi va instal•lar la primera escola de minyons del Raval. El seu mestre, un home miseriós i famèlic (com la majoria dels qui es dedicaven a l’ensenyament) compartia la seva tasca amb la cria d’aviram. Al costat de l’escola tenia un gran galliner i els seus alumnes passaven el temps entre els llibres d’estudi i les gallines. D’aquí va sorgir l’expressió mestre tites, en referència al fet d’estar sempre entre gallines, anomenades popularment tites, o sigui, a haver de dependre d’altres feines per poder tenir un sou digne.

El NAS núm. 140 - juliol 2014 -

Semblar el cul d’en Jaumet

Voltava per la ciutat de Barcelona un captaire anomenat Jaumet, un home amb capell enfonsat fins a les orelles, vestit de manera esparracada i que feia sonar un flabiol amb notes inharmòniques i discordants, tot ballant de manera sacsejada amb el seu cos. Del seu continuat bellugueig en va sortir l’expressió popular “semblar el cul d’en Jaumet”.

El NAS núm. 138 - maig 2014 -

Tallar el bacallà

En els convents de monjos era el pare abat qui s’encarregava de partir el tall i fer les diverses racions a l’hora dels àpats.

Així sorgí, doncs, l’expressió popular en referència a qui té la màxima autoritat en un afer.

ENLLAÇOS