• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

El NAS núm. 139 - juny 2014 -

Ser un mestre tites

Al carrer de les Carretes de Barcelona, s’hi va instal•lar la primera escola de minyons del Raval. El seu mestre, un home miseriós i famèlic (com la majoria dels qui es dedicaven a l’ensenyament) compartia la seva tasca amb la cria d’aviram. Al costat de l’escola tenia un gran galliner i els seus alumnes passaven el temps entre els llibres d’estudi i les gallines. D’aquí va sorgir l’expressió mestre tites, en referència al fet d’estar sempre entre gallines, anomenades popularment tites, o sigui, a haver de dependre d’altres feines per poder tenir un sou digne.

 

El NAS núm. 138 - maig 2014 -

Tallar el bacallà

En els convents de monjos era el pare abat qui s’encarregava de partir el tall i fer les diverses racions a l’hora dels àpats.

Així sorgí, doncs, l’expressió popular en referència a qui té la màxima autoritat en un afer.

El NAS núm. 136 - març 2014 -

Anar de vint-i-un botó

Aquesta expressió prové d’una peça de vestir que duien antany els guardes nocturns amb tres rengleres de botons amb set botons cada una, ben nets i brillants.

El NAS núm. 137 - abril 2014 -

Aquí hi ha gat amagat

Antigament era costum de posar els diners en una bossa en forma de gat, feta amb pell d’aquest animal, i enterrar-la en algun lloc secret. Hi havia persones que s’havien fet riques per haver trobat una d’aquestes bosses sota terra i d’aquí sorgeix l’expressió popular que fa referència

a quan algú aconsegueix alguna cosa de manera poc clara.

El NAS núm. 135 - febrer 2014 -

La mare del Tano!

Antigament, els Tanos eren persones que tenien l’ofici de budeller, la majoria dels quals deixaven diners a altres persones cobrant-los interessos molt alts. Hi havia un Tano la mare del qual era una dona gallarda i rica però beneitona i poca cosa, talment com el seu fill. La dona sentia gran afany per casar-se i oferia tant com tenia a qui es volgués casar amb ella, però el problema era que qui s’hi aparellava de seguida moria. I així va quedar aquesta expressió popular en referència a “què farem ara?”

L’afegitó “quan era gitano” (la mare del Tano quan era gitano) ha estat posterior.

ENLLAÇOS