• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

El núm. 134 - gener 2014 -

Anar de parranda

En l’època del rei en Jaume I, les dones públiques van ser obligades a vestir de manera diferent de la resta de la societat. El rei les obligà a vestir-se amb un farbalà gros i ample a les faldilles que sobresortís molt per damunt de la resta del vestit per fer-les inconfusibles. Aquest farbalà era anomenat parranda i d’aquí que anar-se’n de parranda vulgui dir esbargir-se.

 

El NAS núm. 133 - desembre 2013 -

Anar de gorra

Aquesta expressió prové de l’època en què els servents i els criats duien gorra mentre que els senyors duien capell. Quan anaven a menjar a un hostal, l’hostaler comptava tants barrets i tants “de gorra”, el menjar dels quals era pagat pels seus senyors.

El NAS núm. 131 - octubre 2013 -

Això és Can Seixanta

Hi ha dues versions sobre l’origen d’aquesta expressió: una fa referència a que Can Seixanta era el nom d’una fàbrica de teixits amb molt desordre que hi havia al carrer La Riereta, al Raval de Barcelona. Curiosament, tenia la numeració 18-20-22 (que suma 60); l’altra versió diu que l’amo d’aquesta fàbrica tenia molts fills i com que de vegades no els reconeixia, es defensava tot dient que en tenia seixanta perquè la gent veiés la feinada que tenia a sobre.

El NAS núm. 132 - novembre 2013 -

Fer l’ànec

Al barri de Gràcia de Barcelona hi havia la tradició de penjar un ànec viu cap per avall. L’untaven de greix i tant els infants com els adults havien de passar corrent i agafar-lo. El greix feia que fos difícil de fer-ho, ja que les mans, llefiscoses, relliscaven. Evidentment, era una tortura per a l’au desventurada, però motiu de riure per als espectadors. L’agonia de l’ànec féu que es fes cèlebre l’expressió ‘fer l’ànec’.

El NAS núm. 130 - setembre 2013 -

Acabar com el rosari de l’aurora

Al carrer Ponent de Barcelona (actualment Joaquim Costa), en temps immemorials, es resava un rosari que no deixava dormir el veïnat, ja que es feia de matinada, a punta d’alba. Tips de tanta murga, els veïns i veïnes van acabar a garrotades. Arran d’aquests fets, les autoritats van prohibir aquesta pràctica religiosa. D’aquí sorgeix aquesta expressió popular que fa referència a quan alguna cosa acaba malament.

ENLLAÇOS