• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

El NAS núm. 132 - novembre 2013 -

Fer l’ànec

Al barri de Gràcia de Barcelona hi havia la tradició de penjar un ànec viu cap per avall. L’untaven de greix i tant els infants com els adults havien de passar corrent i agafar-lo. El greix feia que fos difícil de fer-ho, ja que les mans, llefiscoses, relliscaven. Evidentment, era una tortura per a l’au desventurada, però motiu de riure per als espectadors. L’agonia de l’ànec féu que es fes cèlebre l’expressió ‘fer l’ànec’.

 

El NAS núm. 131 - octubre 2013 -

Això és Can Seixanta

Hi ha dues versions sobre l’origen d’aquesta expressió: una fa referència a que Can Seixanta era el nom d’una fàbrica de teixits amb molt desordre que hi havia al carrer La Riereta, al Raval de Barcelona. Curiosament, tenia la numeració 18-20-22 (que suma 60); l’altra versió diu que l’amo d’aquesta fàbrica tenia molts fills i com que de vegades no els reconeixia, es defensava tot dient que en tenia seixanta perquè la gent veiés la feinada que tenia a sobre.

El NAS núm. 129 - juliol 2013 -

A la tercera va la vençuda

Els romans clàssics dividien l’exèrcit en tres cossos. El primer cos era format per les forces de topament, o sigui, gent que servia com a “carn de canó”, i anaven al davant. El segon cos anava armat amb piques i era gent brava. El tercer cos era format per la flor i nata de l’exèrcit, els més valents, veterans preparats que eren els que feien vèncer la guerra. D’aquí sorgeix aquesta expressió popular.

El NAS núm. 130 - setembre 2013 -

Acabar com el rosari de l’aurora

Al carrer Ponent de Barcelona (actualment Joaquim Costa), en temps immemorials, es resava un rosari que no deixava dormir el veïnat, ja que es feia de matinada, a punta d’alba. Tips de tanta murga, els veïns i veïnes van acabar a garrotades. Arran d’aquests fets, les autoritats van prohibir aquesta pràctica religiosa. D’aquí sorgeix aquesta expressió popular que fa referència a quan alguna cosa acaba malament.

El NAS núm. 128 - juny 2013 -

Ser de la màniga ample

A la plaça del convent de santa Caterina, a Barcelona, on ara es troba el mercat, als matins hi havia frares i capellans que confessaven els fidels. Es distingien els uns dels altres perquè els capellans duien sotanes i hàbits amb la màniga estreta i, en canvi, els frares les duien amb la màniga ample. La gent que anava a confessar-se tenia preferència pels frares perquè feien la vista grossa i perdonaven els pecats amb més facilitat. D’aquí sorgeix l’expressió popular ‘ser de la màniga ample’, en el sentit de deixar passar més coses.

Més articles...

  1. ve de lluny 127

ENLLAÇOS