• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Ve de lluny

 

Ve de lluny

Per Toni Giménez 

El NAS núm. 129 - juliol 2013 -

A la tercera va la vençuda

Els romans clàssics dividien l’exèrcit en tres cossos. El primer cos era format per les forces de topament, o sigui, gent que servia com a “carn de canó”, i anaven al davant. El segon cos anava armat amb piques i era gent brava. El tercer cos era format per la flor i nata de l’exèrcit, els més valents, veterans preparats que eren els que feien vèncer la guerra. D’aquí sorgeix aquesta expressió popular.

 

El NAS núm. 128 - juny 2013 -

Ser de la màniga ample

A la plaça del convent de santa Caterina, a Barcelona, on ara es troba el mercat, als matins hi havia frares i capellans que confessaven els fidels. Es distingien els uns dels altres perquè els capellans duien sotanes i hàbits amb la màniga estreta i, en canvi, els frares les duien amb la màniga ample. La gent que anava a confessar-se tenia preferència pels frares perquè feien la vista grossa i perdonaven els pecats amb més facilitat. D’aquí sorgeix l’expressió popular ‘ser de la màniga ample’, en el sentit de deixar passar més coses.

El NAS núm. 127 - maig 2013 -

Matar el cuc

Aquesta expressió tan estesa a casa nostra té l'origen en un temps llunyà en què hi va haver una fortíssima epidèmia causada per un cuquet que arribava fins el cor i produïa la mort instantània. Com a solució, es menjava una mínima cosa, en dejú, per deixar satisfet el cuc, i tot seguit es prenia una beguda molt forta que causava la mort a la bestiola. D’aquí sorgeix aquesta frase en referència al fet de menjar alguna coseta abans d’un àpat.

ENLLAÇOS