• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Editorial

Editorial

El NAS núm. 183 - juny 2018 -

Editorial

Ja tenim govern! I ho diem sense massa entusiasme però amb l’esperança que començarem de nou a caminar. I no vàrem poder evitar un crit d’alegria quan en Rajoy va perdre la seva poltrona i amb ell, va marxar tota aquella colla que feia mal de panxa només veure-la.

Ara bé, dos dies després, la notícia que en Pedro Sánchez posa en Borrell de ministre, no fos cas que algú arribi a pensar-se que els socialistes senten res pels “separatistas" que ens diuen... Però ja ho sabíem, no? Algú ens deia: “serà diferent, són d’esquerres!” En serio?

Llegeix més:183 Editorial

 

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

Editorial

Si no hi ha un gran trasbals, la primavera del 2019 hi haurà eleccions municipals, i ja hi ha qui ha començat la seva campanya agafant “el manual” i seguint-lo pas a pas.

Si estàs a l’oposició el primer que has de fer és desacreditar al Govern, ho faci bé o no. Qualsevol tema que sigui mínimament polèmic s’ha d’aprofitar, i en l’improbable cas que tothom estigui content, s’inventa o es crea un problema.

Si de cada possible conflicte l’oposició crea una plataforma o fomenta un grup de pressió (amics, familiars, coneguts) per desgastar el govern, augmenten les possibilitats de crear problemes. El manual segueix dient que s’ha d’estar al darrera, es llença la pedra i s’amaga la mà, de manera que sembli que són coses espontànies, de la ciutadania, i que després et poses al davant per canalitzar i organitzar aquest descontent. Han de ser coses òbvies, que no cal siguin responsabilitat del govern, per exemple, es tracta de recollir signatures: Estàs d’acord en que es pugin els impostos? Plataforma contra la pujada d’impostos. I ja està. Tothom a signar, per què, qui no s’adhereix?

Llegeix més:182 Editorial

Amb intel·ligència

El NAS núm. 179 - febrer 2018 -

Editorial

És cert que costa molt mantenir l’ànim aquell que teníem fins fa poc. Us recordeu de les manifestacions aquelles en què l’alegria, el bon humor, la il·lusió se’ns encomanava només de mirar-nos als ulls? Nosaltres recordem molt especialment La Via, aquell dia en què ens vam donar la mà per tot el país, de punta a punta. Semblava que seria impossible... però ho vam fer. I La Via és només una de les grans fites assolides.

Cert que ara vivim un bany de realitat, de pèrdua d’innocència. De sobte veiem que hi ha qui fa trampes, que pega, que menteix, que abusa i que ho fa impunement. Hem comprovat que no és veritat que parlant la gent s’entén. Hem constatat que estem governats per una màfia sustentada en la ignorància de la gent, que no és que estigui desinformada, sinó que ho està maliciosament.

Llegeix més:179 Amb intel·ligència

El NAS núm. 181 - abril 2018 -

Editorial

Escrivim aquesta editorial quan tot just ha sortit Puigdemont de la presó alemanya. Quan als independentistes ens estan trepitjant i sembla que estem a punt de tocar fons, passa alguna cosa i ens omple els pulmons d’aire i, per poc que sigui, tornem a estar a punt pel que toqui. Més concretament, per sortir de nou al carrer el dia 15 d’abril i demostrar que, malgrat tot, seguim dempeus. Que ningú es quedi a casa!

Hem llegit, durant aquests dies de vacances, “Operació urnes” de Xavier Tedó i Laia Vicens. Ens agrada, mentre fem quilòmetres i quilòmetres de carretera, el que no condueix, evidentment, llegeix en veu alta un llibre i així fer més amena la travessia. Relata les vicissituds que molta gent va viure per aconseguir que l’1-O poguéssim votar al referèndum d’autodeterminació.

Llegeix més:181 Editorial

Increïble

El NAS núm. 178 - gener 2018 -

Editorial

Primer de tot us desitgem que tingueu un molt bon any per a tothom. Que l’actualitat política no ens faci perdre les bones intencions, desitjos i il·lusions.

Costa no deprimir-se quan comproves què n’és de fàcil treure’ns tot allò que havíem construït amb il·lusió, convicció, per viure en un país millor, inclusiu, democràtic i més just. Veiem al·lucinats com una gentussa corrupte, mentidera, egocèntrica i manipuladora pot fer el que vulgui impunement i intenta aniquilar els desitjos i anhels de més de 2 milions de persones. Tot això martella els nostres cervells que no poden ni volen entendre que existeixi aquest tipus de gent. Què en són de dolents! Quant cinisme!

Llegeix més:178 Increïble

ENLLAÇOS