• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Jordi Nadal

 

KEEP CALM

Per Jordi Nadal
 jordi nadal web nas Vaig néixer a Barcelona l'any 1976. Sóc informàtic de professió i vocació. Vaig estudiar a la UPC, on entre altres coses vaig fer un Erasmus a Lisboa. Benfiquista i culé, no necessàriament per aquest ordre. Parlo LAPAO en la intimitat. Tinc una petita empresa d’informàtica. Sóc casat i tinc dos fills que estudien al Mil.lenari. Número de súper 69.881. Addicte a la política i al piano des que tinc ús de raó. Cardedeuenc per voluntat pròpia desde fa una mica més de deu anys.

Maltractats

El NAS núm. 184 – juliol 2018 –

Per Jordi Nadal

En casos de maltractaments a tots ens surt de dins preguntar-nos com és que la víctima aguantava tant. I la resposta més freqüent és que, després d’una brutal pallissa, la parella, el marit, es disculpava i feia gestos de distensió... i aquella situació, comparada amb una pallissa, semblava la glòria. Quan t’han pegat, expliquen les víctimes, confons el que no et peguin amb la felicitat.

Aquestes darreres setmanes hem tingut un canvi de govern a Espanya que certament, ha conduït cap a un clima de distensió palpable. És evident que amb la colla d’ultres que governaven a les files del PP (amb Ciutadans, fent pressió per la ultradreta) la situació només podia anar a pitjor.

Però també és constatable que entre les files sobiranistes s’està instal·lant una certa síndrome d’Estocolm dient que “mira, sembla que acosten els presos” o “veus? En Pedro Sánchez es reunirà amb en Quim Torra”.

Llegeix més:184 Maltractats

 

Les lliçons de l’1 d’octubre

El NAS núm. 182 – maig 2018 –

per Jordi Nadal

Els mesos van passant i jo tinc el convenciment, cada cop més de manera inequívoca, que la República ja no té aturador ni marxa enrere. Quan? Com? El futur no el sap ningú, i jo només puc dir-vos què és el que tinc previst fer, en el present. No em cansaré d’explicar a tothom del meu entorn (especialment als indecisos) perquè ens cal la eina de la República. Per acabar amb el medievalisme que representen els borbons. Per muntar un estament judicial preparat, format i permanentment auditat que impedeixi absurds i contrasentits com el cas de la Manada. Per garantir que un polític enxampat robant (cremes, el 3% o el què sigui) no pugui romandre NI UN MINUT al càrrec. Per tantes coses... Us ho recomano : és molt reconfortant i fructífer.

Llegeix més:182 Les lliçons de l’1 d’octubre

Les abraçades

El NAS núm. 176 - novembre 2017 -

Per Jordi Nadal

El passat 1 d’octubre a Catalunya es va celebrar un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. Es van obrir col·legis, hi va haver cens, urnes i paperetes. I 2’2 milions de Catalans van poder votar.

El passat 1 d’octubre uns quants bípedes uniformats, seguint les ordres d’uns altres bípedes amb corbata, van decidir que la millor manera de seduir-nos perquè ens quedéssim era atonyinant-nos. Sembla que ens van pegar tan fort que 400 d’ells van acabar ferits. Si bé no ha transcendit, entenc que devien patir luxació de canell i, sobretot, despreniment de vergonya.

Llegeix més:176 Les abraçades

Per què crido?

El NAS núm. 180 – març 2018 –

Per Jordi Nadal

S’ha establert una certa “conyeta” entre els amics Pujades i Tornabell, i jo mateix, respecte del crit de “Visca Catalunya” que faig sonar just quan acabem de cantar “Els Segadors”, després de cadascun dels centenars d’actes als que anem darrerament.

Cridar fort no té cap mèrit. Vull dir que no m’entreno: vaig venir amb aquesta veu de fàbrica. Històricament, aquest “xorro” no m’havia comportat cap avantatge, més aviat el contrari (a l’escola, per exemple, ser propietari d’una veu forta em va comportar sovint ser el que castigaven quan tres o quatre xerràvem a classe). Però ara em serveix d’alguna cosa. Em permet cridar.

Llegeix més:180 Per què crido?

He decidit ser feliç

El NAS núm. 174 - setembre 2017 -

Per Jordi Nadal

Soc Cardedeuenc d’adopció. Jo vaig néixer a Barcelona, al Barri Gòtic, a 5 minuts a peu d’on es va produir el salvatge atemptat del 17 d’agost. He trepitjat centenars de vegades la rajola de Miró : ramblejant, tornant de celebrar títols del Barça o sortint del conservatori del Liceu...

Una mica com tots, aquella tarda vaig quedar mut. L’integrisme feia callar la sorollosa Rambla. El pitjor de l’espècie humana ens colpejava irracionalment.

Llegeix més:174 He decidit ser feliç

ENLLAÇOS