• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Jordi Nadal

 

KEEP CALM

Per Jordi Nadal
 jordi nadal web nas Vaig néixer a Barcelona l'any 1976. Sóc informàtic de professió i vocació. Vaig estudiar a la UPC, on entre altres coses vaig fer un Erasmus a Lisboa. Benfiquista i culé, no necessàriament per aquest ordre. Parlo LAPAO en la intimitat. Tinc una petita empresa d’informàtica. Sóc casat i tinc dos fills que estudien al Mil.lenari. Número de súper 69.881. Addicte a la política i al piano des que tinc ús de raó. Cardedeuenc per voluntat pròpia desde fa una mica més de deu anys.

Per què crido?

El NAS núm. 180 – març 2018 –

Per Jordi Nadal

S’ha establert una certa “conyeta” entre els amics Pujades i Tornabell, i jo mateix, respecte del crit de “Visca Catalunya” que faig sonar just quan acabem de cantar “Els Segadors”, després de cadascun dels centenars d’actes als que anem darrerament.

Cridar fort no té cap mèrit. Vull dir que no m’entreno: vaig venir amb aquesta veu de fàbrica. Històricament, aquest “xorro” no m’havia comportat cap avantatge, més aviat el contrari (a l’escola, per exemple, ser propietari d’una veu forta em va comportar sovint ser el que castigaven quan tres o quatre xerràvem a classe). Però ara em serveix d’alguna cosa. Em permet cridar.

Llegeix més:180 Per què crido?

 

Les abraçades

El NAS núm. 176 - novembre 2017 -

Per Jordi Nadal

El passat 1 d’octubre a Catalunya es va celebrar un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. Es van obrir col·legis, hi va haver cens, urnes i paperetes. I 2’2 milions de Catalans van poder votar.

El passat 1 d’octubre uns quants bípedes uniformats, seguint les ordres d’uns altres bípedes amb corbata, van decidir que la millor manera de seduir-nos perquè ens quedéssim era atonyinant-nos. Sembla que ens van pegar tan fort que 400 d’ells van acabar ferits. Si bé no ha transcendit, entenc que devien patir luxació de canell i, sobretot, despreniment de vergonya.

Llegeix més:176 Les abraçades

Reciclatge

El NAS núm. 172 - juny 2017 -

Per Jordi Nadal

Ahir a l’anar a tirar les escombraries, vaig trobar-me (per enèsima vegada) una bossa plena d’envasos que algú ha llençat al contenidor de rebuig. A tres metres del seu abocador correcte. Ja no és mandra, ni deixadesa. Això és ser un cretí i un incívic.

Llegeix més:172 Reciclatge

He decidit ser feliç

El NAS núm. 174 - setembre 2017 -

Per Jordi Nadal

Soc Cardedeuenc d’adopció. Jo vaig néixer a Barcelona, al Barri Gòtic, a 5 minuts a peu d’on es va produir el salvatge atemptat del 17 d’agost. He trepitjat centenars de vegades la rajola de Miró : ramblejant, tornant de celebrar títols del Barça o sortint del conservatori del Liceu...

Una mica com tots, aquella tarda vaig quedar mut. L’integrisme feia callar la sorollosa Rambla. El pitjor de l’espècie humana ens colpejava irracionalment.

Llegeix més:174 He decidit ser feliç

Quan algú ens deixa

El NAS núm. 170 - abril 2017 -

Per Jordi Nadal

Fa pocs dies ens va deixar un familiar meu, una tieta d’aquelles gairebé centenàries, i una de les coses que més em va entristir va ser la poca assistència a l’enterrament. Lamentablement, i per gent gran, sense fills, i a les ciutats, això és quelcom tristament habitual.

Llegeix més:170 Quan algú ens deixa

ENLLAÇOS