• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Darrere el taulell

Darrere el taulell

En El NAS sempre ens ha interessat l'autònom, el petit o petita empresària, persones que han de tirar endavant el seu negoci amb il·lusió, enginy, creativitat, iniciativa, amb tots els entrebancs al món, amb el somriure dibuixat als llavis quan entra el client passi el que passi, plenes de paciència, planejant projectes en nits d'insomni... Qui hi ha darrere el taulell? Ho esbrinem?

El NAS núm. 176 - novembre 2017 -

Mari Carmen Serrano: “Si necessites que et faci quatre puntades, aquí estic!”

La seva botiga està atapeïda de fils, llanes, botons, teles i peces de roba i de fons, música que l’acompanya en la seva feina

Per Núria Aymerich

176 darrere el taulell PA240016

He entrat a Quatre Puntades i m’he trobat a la Mari Carmen asseguda darrera la màquina fent uns baixos. És una botiga plena de fils i roba penjada a diferents alçades. La que està per cosir, la que està cosida, la que encara no han passat a recollir. Una taula amb màquines a punt per fer servir, cada una diferent. M’assec al seu davant i anem parlant mentre ella va cosint:

Explica’m, Mari Carmen, com arribes fins aquí?

Jo havia estudiat per perruquera, i m’agradava, i vaig estar uns anys treballant amb la meva tia, la Maria Lomeña, però després vaig entrar a treballar a l’Abanderado, cobrava més i ho tenia davant de casa, recordes? al carrer Dolors Granés... d’això fa trenta anys! Em vaig casar i quan va néixer la meva primera filla, vaig deixar de treballar perquè no tenia qui me la cuidés i aleshores vaig començar a fer coses a casa per a fàbriques de la zona, posava cremalleres, cosia jerseis.... Més tard em vaig assabentar que una botiga que hi havia a la plaça de l’ajuntament, no la que hi ha ara sinó una altra, buscava algú per cosir a casa i em vaig animar i des d’aleshores que no he deixat de cosir, ara fa uns quinze anys. Vaig estar treballant per a altres durant uns cinc anys però al final em vaig liar la manta al cap i vaig decidir muntar la meva pròpia botiga, ara fa 10 anys.

Llegeix més:176 Mari Carmen Serrano 4 PUNTADES

 

El NAS núm. 175 - octubre 2017 -

Enric Pelegrín: “Tenim la sort que amb els nostres clients hem fet una gran colla”

El Boca a boca celebra a l’octubre el seu primer aniversari i ja té un lloc destacat per les seves truites, hamburgueses i tapes

Per Núria Aymerich

175 boca boca N3580

Si entres al Boca a boca veus al fons del local la cuina rodejada de parets de vidre i, treballant a dins, l’Enric Pelegrín, amb el barret al cap i el davantal a la cintura. Ell és l’artista dels plats que, coincidireu amb mi, són per llepar-se els dits.

L’Enric hagués preferit no fer l’entrevista, no li agrada massa això de parlar, ha estat cosa de la Mònica, la seva dona. Ell és més aviat tímid i reservat, per les seves venes corre sang del ram de l’hosteleria i tota la vida hi ha estat treballant rere el taulell. El mires als ulls i veus un home que ha viscut molt. És ell qui fa les tapes, les truites o les hamburgueses que ja l’han fet famós a Cardedeu, perquè els veïns són els que han fet el “boca a boca” i li omplen el local.

Llegeix més:175 Enric Pelegrín de BOCA-BOCA

El NAS núm. 169 - març 2017 -

Roser Sánchez: “Treballar amb nens ha sigut la millor teràpia del món”

El Llaminer és la botiga més dolça de Cardedeu i probablement a la que hi entren més criatures tinguin l’edat que tinguin

Núria Aymerich

169 IMG 7557No sé si és el vostre cas, però a mi les llaminadures m’agraden molt. La gent que em coneix sap que els núvols em tornen boja. Em podria menjar una tona d’aquesta llaminadura rosa i blanca, tova i dolça. Així que entrar a la botiga de la Roser Sánchez per a mi és una perdició. Obres la porta i una dolça flaire m’omple de felicitat.

No sé si coneixeu a la Roser però, per si de cas encara no hi heu entrat, us he de dir que és atenta, cordial, amable i molt “tal qual”, vull dir que darrera de la Roser no hi ha una altra Roser, ella és tan senzilla com es mostra.

M’ha fet passar al taller que té al darrera de la botiga i ens hem assegut les dues per conversar durant una hora i escaig mentre la Gisela, la seva neboda, s’encarregava de la clientela:

Roser ets de Cardedeu?

Sí! Els meus avis van venir de Màlaga amb els seus fills però nosaltres ja hem nascut aquí. Sóc de tota la vida. Fins els 14 anys vaig viure a Poble Sec i després vam venir a l’Estalvi, de fet ara visc aquí al darrere de la botiga. Tot ha estat un cúmul de coincidències.

Així que vens caminant a la feina!

I arribo tard (riu). No agafo el cotxe per a res, només si vaig fora de Cardedeu. Això és qualitat de vida!

Llegeix més:169 Roser Sánchez: “Treballar amb nens ha sigut la millor teràpia del món”

El NAS núm. 171 - maig 2017 -

Anna Toledo: “A mi em captiven coses que em passen mentre treballo, no sóc de les que agafa un llapis i un paper”

Ella és DOS, el taller de joieria que hi ha a la plaça Sant Joan on a més de poder sortir amb peces úniques creades per ella podeu aprendre a fer-les

Per Núria Aymerich

Uns miralls de quan era una perruqueria, una pissarra farcida d’anotacions, dibuixos i números i unes taules plenes d’eines amb una làmpada cadascuna que defineixen que estem en un taller, i en una d’elles, asseguda i concentrada, l’Anna Toledo.

Quan he entrat a DOS he constatat que no ens coneixíem de res. Però en pocs minuts m’he sentit molt a gust. L’Anna és franca, senzilla, natural i té molt bon humor. Hem estat xerrant una hora i mitja i m’ha fet sentir francament bé.

171 darrera el taulell dos P4180604

Llegeix més:172 Darrere el taulell Anna Toledo de DOS

El NAS núm. 167 - gener 2017 -

Maurici Cot: “El meu repte és fer pastissos per a la gent que els vol bons i de qualitat però que han de ser sense gluten”

Un obrador eficient, una idea innovadora i una persona creativa i inquieta és el que és Maurici Cot, pastisseria i postres

Per Núria Aymerich

167 PC200323En Maurici Cot té 28 anys i és sense dubte un jove emprenedor, innovador i inquiet. Des de maig de l’any passat en què va obrir les portes del seu obrador de pastisseria i postres 100% lliure de gluten i lactosa, que està buscant noves fórmules per aconseguir que les seves receptes siguin delicioses per a qualsevol paladar, independentment que el que fa sigui apte per a persones celíaques.

Com a professional del sector, ha impartit cursos i tallers de cuina i de pastisseria al llarg de la seva trajectòria. Ha guanyat premis com el Premi al Millor alumne de Tècnic en Grau Superior i Millor aparador de pastisseria de l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona, Tercer classificat en el Concurs de Figures de Xocolata, i un Certificat de Reconeixement d’una classe de pastisseria impartida a la Universitat de Taiwan (NTNU) i recentment ha rebut el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA).

Llegeix més:167 Maurici Cot: “El meu repte és fer pastissos per a la gent que els vol bons i de qualitat però...

ENLLAÇOS