• Font size:
  • Decrease
  • Reset
  • Increase

Darrere el taulell

Darrere el taulell

En El NAS sempre ens ha interessat l'autònom, el petit o petita empresària, persones que han de tirar endavant el seu negoci amb il·lusió, enginy, creativitat, iniciativa, amb tots els entrebancs al món, amb el somriure dibuixat als llavis quan entra el client passi el que passi, plenes de paciència, planejant projectes en nits d'insomni... Qui hi ha darrere el taulell? Ho esbrinem?

El NAS núm. 171 - maig 2017 -

Anna Toledo: “A mi em captiven coses que em passen mentre treballo, no sóc de les que agafa un llapis i un paper”

Ella és DOS, el taller de joieria que hi ha a la plaça Sant Joan on a més de poder sortir amb peces úniques creades per ella podeu aprendre a fer-les

Per Núria Aymerich

Uns miralls de quan era una perruqueria, una pissarra farcida d’anotacions, dibuixos i números i unes taules plenes d’eines amb una làmpada cadascuna que defineixen que estem en un taller, i en una d’elles, asseguda i concentrada, l’Anna Toledo.

Quan he entrat a DOS he constatat que no ens coneixíem de res. Però en pocs minuts m’he sentit molt a gust. L’Anna és franca, senzilla, natural i té molt bon humor. Hem estat xerrant una hora i mitja i m’ha fet sentir francament bé.

171 darrera el taulell dos P4180604

Llegeix més:172 Darrere el taulell Anna Toledo de DOS

 

El NAS núm. 169 - març 2017 -

Roser Sánchez: “Treballar amb nens ha sigut la millor teràpia del món”

El Llaminer és la botiga més dolça de Cardedeu i probablement a la que hi entren més criatures tinguin l’edat que tinguin

Núria Aymerich

169 IMG 7557No sé si és el vostre cas, però a mi les llaminadures m’agraden molt. La gent que em coneix sap que els núvols em tornen boja. Em podria menjar una tona d’aquesta llaminadura rosa i blanca, tova i dolça. Així que entrar a la botiga de la Roser Sánchez per a mi és una perdició. Obres la porta i una dolça flaire m’omple de felicitat.

No sé si coneixeu a la Roser però, per si de cas encara no hi heu entrat, us he de dir que és atenta, cordial, amable i molt “tal qual”, vull dir que darrera de la Roser no hi ha una altra Roser, ella és tan senzilla com es mostra.

M’ha fet passar al taller que té al darrera de la botiga i ens hem assegut les dues per conversar durant una hora i escaig mentre la Gisela, la seva neboda, s’encarregava de la clientela:

Roser ets de Cardedeu?

Sí! Els meus avis van venir de Màlaga amb els seus fills però nosaltres ja hem nascut aquí. Sóc de tota la vida. Fins els 14 anys vaig viure a Poble Sec i després vam venir a l’Estalvi, de fet ara visc aquí al darrere de la botiga. Tot ha estat un cúmul de coincidències.

Així que vens caminant a la feina!

I arribo tard (riu). No agafo el cotxe per a res, només si vaig fora de Cardedeu. Això és qualitat de vida!

Llegeix més:169 Roser Sánchez: “Treballar amb nens ha sigut la millor teràpia del món”

Domenico Carusso: “Cuando tengo una idea clara la llevo a cabo. Sé lo que quiero. Y si al final va mal, va mal, pero tengo que intentarlo”

Sicilià de Palermo, fa més de 10 anys que va obrir les portes d’Il Capriccio Italiano, un restaurant on degustes plats genuïnament italians

Núria Aymerich

165 domenico carusso PA190169És dimarts a les 9.30h del matí i en Domenico Carusso no treballa, així que ha obert la porta d’Il Capriccio Italiano per a mi. M’ha fet un capuccino, ben ple de crema i un toc de xocolata… mmmm, deliciós.

Conec en Domenico des de poc després que obrís les portes del restaurant i sempre m’ha semblat un home de negocis, emprenedor, inquiet, i alhora molt amable i molt preocupat perquè tot surti perfecte, perquè et sentis còmode, perquè gaudeixis menjant en el seu local.

Llegeix més:165 Domenico Carusso

El NAS núm. 167 - gener 2017 -

Maurici Cot: “El meu repte és fer pastissos per a la gent que els vol bons i de qualitat però que han de ser sense gluten”

Un obrador eficient, una idea innovadora i una persona creativa i inquieta és el que és Maurici Cot, pastisseria i postres

Per Núria Aymerich

167 PC200323En Maurici Cot té 28 anys i és sense dubte un jove emprenedor, innovador i inquiet. Des de maig de l’any passat en què va obrir les portes del seu obrador de pastisseria i postres 100% lliure de gluten i lactosa, que està buscant noves fórmules per aconseguir que les seves receptes siguin delicioses per a qualsevol paladar, independentment que el que fa sigui apte per a persones celíaques.

Com a professional del sector, ha impartit cursos i tallers de cuina i de pastisseria al llarg de la seva trajectòria. Ha guanyat premis com el Premi al Millor alumne de Tècnic en Grau Superior i Millor aparador de pastisseria de l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona, Tercer classificat en el Concurs de Figures de Xocolata, i un Certificat de Reconeixement d’una classe de pastisseria impartida a la Universitat de Taiwan (NTNU) i recentment ha rebut el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA).

Llegeix més:167 Maurici Cot: “El meu repte és fer pastissos per a la gent que els vol bons i de qualitat però...

El NAS núm. 164 - octubre 2016 -

Xavi Puigtió: “Jo et dono l’eina perquè amb el teu pressupost puguis comprar el millor producte per a la teva mascota”

Eudog és la botiga per animals de la Plaça on van a comprar gent de tot arreu perquè si necessites alguna cosa per la teva mascota, allà segur que t’ho troben

Per Núria Aymerich

164 eudog IMG 548721 anys d’Eudog!

Sí, vam pujar la persiana l’octubre del 95. El meu germà i jo. Ell tenia 22 anys i jo 19. I vam muntar dues empreses, la botiga i una distribuïdora. El meu germà portava la distribuïdora i jo la botiga.

Per què vau decidir d’animals?

Perquè el meu germà ja portava anys treballant en el sector i en aquell moment va veure que això tindria un impuls, m’ho va comentar i guau!

Guau! (ric)

Sí, “guau!”, treballar amb animals!

Tu havies tingut animals...?

Sí, clar. Des de petits, a casa meva, els meus pares feien peces per la Siroco, una empresa de aquariofília. I els avis de pagès, així que els caps de setmana amb les ànecs, els porcs... Si puc treballar amb animals, no treballaré d’una altra cosa.

Vam muntar les dues línies i entre els dos ho portàvem tot. Jo estava més a la botiga i ell a la distribuïdora, i ho decidíem tot junts i tal, però al final cadascú estava al 100% en el seu àmbit i vam decidir separar-nos.

I el nom d’Eudog?

Perquè ell es diu Eusebi, el nom és en honor al meu germà, perquè la idea d’obrir la botiga era seva. A mi m’ho va proposar però va ser ell qui va tenir la idea i la va muntar. I la vam muntar a la Plaça perquè nosaltres som de la Plaça. Vivím a la Plaça. Jo he fet tota la vida a la Plaça. Som de l’Estalvi, sí, però nosaltres som de la Plaça.

Llegeix més:164 Eudog

ENLLAÇOS