128 ISABEL BORRÀS

Isabel borràs IMG 2632

Els 17 del Consistori. El NAS núm. 128 – juny 2013 –

Isabel Borràs: “Si el Govern d’ara pensa que X no funciona, que canviïn X, però que no ho canviïn tot”

Durant quatre anys va ser Regidora de Cultura pel PSC, ara fa dos mandats, quan el tripartit governava Cardedeu

Núria Aymerich

Isabel Borràs va néixer un 19 de novembre de 1959 a Cardedeu, al carrer Sant Josep Oriol. Abans, explica, es naixia a casa, venia la Juanita, que era la llevadora, i tenies la criatura a casa. Latre! Em corregeix mentre escric, “Isabel Borràs Latre! Vull reivindicar el nom de la meva mare. Posa’l!” Em demana.

La Isabel és una dona sensible, de posat tranquil, dolç, que sap escoltar, que no altera el to de la veu quan està empipada, que, quan et somriu, et fa sentir bé. Es posa les ulleres perquè vol llegir el que escric, però al poc, les acaba deixant damunt la taula.

Ens hem allargat molt perquè sense voler-ho expressament, he estirat un fil d’un temps que la va apassionar: quan va ser Regidora de Cultura.

La Isabel neix a Cardedeu, estudia a Cardedeu i treballa a Cardedeu.

Sempre has viscut al barri de l’Estalvi?

Tret dels primers tres mesos de vida que els vaig passar al carrer Sant Josep Oriol, sí. Jo sóc dels Estalvis. No sé en quin moment algú li va canviar el nom al barri perquè sempre li hem dit “el barri dels Estalvis”, perquè era això, el barri de gent que, amb els estalvis, havia pogut comprar-se un pis aquí. Però certament l’associació del barri és diu de l’Estalvi… no sé. Per a mi sempre seran Els Estalvis.

I com ha canviat el barri! Quan vàrem venir a viure nosaltres, estaves a les afores, hi havia quatre cases, camins sense asfaltar fins arribar a La Hilandera, on ara està la Policia. Quan sortia de casa deia: “baixo al poble!”. De fet, encara ho dic.

A quina escola vas estudiar?

Primer als Caganers, després a les Monges i després el BUP al CLA Roser Pujadas, era l’institut que estava on ara és l’escola Dolors Granés.

I també hi has treballat sempre aquí…

Sí, des de les primeres feines de cangur i després, quan em vaig casar, amb l’Esteve a l’empresa que vam muntar i que encara continuem. Fa 30 anys!

Fa 30 anys era un altre Cardedeu

Sí que la vida a Cardedeu era molt diferent a com és ara. Quan estudiava a les Monges recordo un treball que vaig posar “Cardedeu tiene 7.000 habitantes…” La gent es coneixia, quan sorties a la nit, et passaven a recollir els amics que vivien quatre cases més enllà i mentre baixaves, recollies a la resta, i a la tornada, doncs el mateix. Els pares no patien gens. I participaves d’alguna manera amb totes les entitats perquè tenies amics en cadascuna d’elles i si necessitaven ajuda, doncs et demanaven: l’ATAC, el GAT, el Carrilet, la Ràdio, la Tele… Cardedeu tenia una vida associativa de nassos, molt activa, molt interessant, molt progressista i m’hi trobava molt bé. Un dia estaves amb l’ATAC maquillant i l’altre a la Tele aguantant els cables.

Recordo “El pati de la selva”, on ara està Catalunya Caixa davant del Mercat, que a l’estiu es feia teatre, concerts… va venir gent com el Tricicle, Núria Espert, Dagoll Dagom, Pepe Rubianes… A través dels Castells, aconseguíem tenir a Cardedeu un nivell altíssim.

Eren uns temps en què totes les entitats es relacionaven perquè, segurament ara també passa, érem els mateixos a tot arreu. Anàvem on ara està el Casal del Jubilat i a baix hi havia La Tele i les Sardandes, al primer pis els jubilats i el bar i al pis de dalt de tot, els despatxos de les entitats on ens trobàvem. Però anàvem al primer pis, on estava el bar, i ens barrejàvem tots, el jovent amb la gent gran. No hi havia conflictes, tot era molt normal.

Però estaves en alguna entitat en concret?

De petita vaig començar amb la Coral infantil i després vaig ser la primera generació que va formar part de la Coral Mixta. Sempre m’ha agradat molt cantar, ara se m’ha espatllat la veu, però sempre he cantat.

I mentre estava a la Coral, també anava a l’Agrupació Sardanista. Hi vaig estar 25 anys. I també m’agradava molt. No vaig poder comptabilitzar les dues, i vaig haver de decidir deixar la Coral després de 8 anys.

Enyores el Cardedeu d’abans?

Cardedeu ha crescut i certament ara no conec a tothom. Té un entorn privilegiat, amb el Montseny al costat, ben comunicat… és normal que la gent l’esculli per venir a viure-hi. I hi ha hagut pèrdues pel camí, com per exemple quan van tirar a terra Can Mills, on els meus avis havien estat els masovers. Però cal viure el progrés. I hi ha moltes coses en les que hem millorat. S’ha pacificat els carrers, s’han senyalitzat, potser hi ha edificis massa alts pel meu gust… Però abans havies d’anar a Granollers a comprar, ara aquí hi ha de tot.

Com arribes al PSC?

Sóc independent, no militant del PSC. Mai abans havia estat en política però sempre m’he considerat d’esquerres, amb inquietud d’esquerres. Quan la Cristina Viader va ser alcaldessa, vaig començar a interessar-me, hi tenia amics, com la Montserrat Cots i m’hi vaig sentir a prop. I quan ella, la Montserrat, es va presentar de cap de llista, em va proposar d’anar-hi. Evidentment li vaig dir que no, que no em veia capaç perquè no tenia cap coneixement del món de l’administració. Però la Montserrat té molta mà esquerra i sap convèncer, i em va dir que eren un equip, que ningú havia d’estar sol, que no calia tenir coneixements de l’administració, sinó moltes ganes de treballar i molta il·lusió, i que havia pensat en mi per portar Cultura. I al final vaig dir que sí.

I vas anar de número 2 i vas ser Regidora de Cultura

Sí, durant un mandat. I quatre anys no són suficients per veure els resultats de la teva feina com a Regidora. M’hagués agradat poder estar-m’hi vuit anys perquè el primer any que entres, no coneixes les coses, ni els tècnics, ni com funciona el tema burocràtic i administratiu. El tercer any és quan comences a iniciar els projectes, a trobar les subvencions, els tècnics ja et coneixen…

Tinc molt bon record de la meva època de regidora. I no ho vaig tenir fàcil, al contrari. Però vàrem fer molt bones coses. Algunes s’han perdut, d’altres encara perduren.

D’una banda em vaig trobar amb les obres del Centre Cultural. Un equipament en què la Diputació volia que fos un model. Havia de ser polivalent, agrupar el món de l’espectacle, teatre, música, dansa… i potser tingui mancances perquè no contenta a ningú, la Coral, per exemple, diu que no té bona sonoritat… Però és molt bon equipament. La gent d’aquí el valora menys que la gent de fora, que l’enveja. Les grades que pots enretirar, els llums, el trust, la part de càrrega i descàrrega… Està molt ben muntat malgrat no hagi acontentat a tothom.

I les obres de la Biblioteca…!

Sí, amb tots els problemes que ens va donar la geotèrmia i que tant ens van criticar. Però jo he estat una fidel defensora de la geotèrmia. Si l’administració no inverteix en sostenibilitat, ja em diràs qui ho fa! És clar que necessita calefacció convencional de suport… però jo n’estic molt satisfeta. I la vàrem pensar amb la Diputació però també amb la Carme Homs, la Directora, perquè és evident que ella sabia detalls que se’ns podien escapar… I ara tenim una bona biblioteca…

I la feina que vàrem fer amb el Museu, els artistes que de la mà d’en Jordi Aligué vàrem poder portar i no només, sempre vàrem tenir present tenir un projecte pedagògic i això no només al Museu, sinó les activitats del Centre Cultural, com els concerts familiars, o les activitats infantils a la Biblioteca, o la parada de la biblioteca al mercat dels dilluns, la “biblio-mercat”…

Vàrem treballar de manera transversal Cultura-Educació-Serveis Socials perquè són regidories que estan molt relacionades. Amb els regidors Cecília Vallverdú, en Josan Pac, Montserrat Cots i jo mateixa treballàvem en la mateixa línia, interrelacionant-nos, i es van aconseguir moltes coses. Però no només perquè era un bon equip, sinó també perquè teníem molt bons tècnics i molt bona sintonia entre tots.

La Regidoria de Cultura és la que es relaciona amb totes les entitats i no sembla fàcil contentar-les…

Què va! Al contrari! És una regidoria molt agraïda. Molt. El més difícil és la Comissió de la Festa Major, perquè allà hi ha un nucli dur que no negocia gaire. Però la resta… sempre estàs muntant coses, facilitant-les.

Les carrosses que vàrem fer per la cavalcada de Reis! Quina passada! Les vàrem encarregar als Castells, no com ara que encarreguen les coses a gent de fora, i s’hi van lluir i nosaltres patíem per si se sortien del pressupost i què va, i quines carrosses que tenim! Pensa que la nit de Reis és el dia que surt més gent al carrer, més que a la Festa Major! I són una passada.

Parles amb nostàlgia

A mi em va agafar de sorpresa no tornar a sortir escollida. Ni se m’havia passat pel cap. De fet, dos dies abans de les eleccions, havia estat parlant amb la gent del Museu acordant coses que anàvem a fer… jo tenia coll avall que tornaríem a sortir. Però no va ser així. La gent no ens va tornar a donar la confiança. I em va costar molt de pair. Perquè havia treballat molt, tots els dies, totes les hores. Havia deixat la meva vida aparcada per dedicar-me a la regidoria. Durant 4 anys no vaig entrar a casa, perquè havia adquirit un compromís, i el vaig voler fer el millor possible. Sí, va ser un cop dur perdre-les. No ho vaig entendre.

I com veus la regidoria ara?

Les relacions amb les entitats són molt tenses. I ho són perquè ho volen canviar tot. Si el Govern d’ara pensa que hi ha alguna cosa que no funciona, que canviïn aquesta cosa, però que no vulguin canviar-ho tot. Però no és així. Tampoc escolta les nostres propostes. Es tanca en banda. Com poden fer pagar a les entitats quan organitzen un acte? Jo ara m’imagino el Banc del Temps que ha de fer una xerrada i que hagi de pagar per poder-la fer quan avui no hi ha diners per a res… Que els facin deixar una fiança, que facin deixar el nom i dni d’una persona que se’n faci responsable i no cal cobrar per una activitat que no té ànim de lucre… No atenen ni a al·legacions, ni recomanacions… No ho entenc. Cal baixar al carrer, parlar. Els cal saber dialogar i saber cedir, a tots, govern i entitats.

I ara des de l’oposició, què es pot fer?

Tota l’oposició és molt forta, ens trobem i veus que tots els grups s’han preparat molt la feina, que s’ho han llegit i porten propostes. Tot i que t’haig de dir que no hi ha dret que ens donin la documentació poques hores abans. Aquest proper Ple hi ha 21 punts! I si no ho reps a temps, no pots preparar-t’ho bé. I nosaltres tenim sort amb la Montserrat, que ho coneix tot i s’hi dedica molt. Però tot i això, què passa? Doncs que les informatives són de pa sucat amb oli. Recordo quan nosaltres estàvem al Govern, les informatives eren més llargues que un Ple!

No som ni de lluny l’oposició que eren ells. Em dol que diguin que anem a posar pals a les rodes i fer mal. No anem amb aquest tarannà, de cap manera. Jo sí que recordo com CiU va fer l’oposició, només t’he de dir que des d’un Ple d’aquella època que sóc hipertensa. Els temia els Plens. Ara no és així ni de bon tros. Nosaltres volem el millor per Cardedeu, que funcioni, volem ajudar, i ens agradaria que valoressin les nostres propostes, que almenys les consideressin. Però res. No valoren res.

Tornaràs?

Ara mateix no ho tinc pensat. És massa aviat per dir res.

Be the first to comment on "128 ISABEL BORRÀS"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada