131 Montserrat Cots

montserrat cots IMG 2707

Els 17 del Consistori. El NAS núm. 131 – octubre 2013 –

Montserrat Cots: “Quan estàs al govern les decisions no sempre agraden a tots, però si tens els objectius clars i un bon equip, has de tirar endavant amb ganes i convenciment”

Cap de llista pel PSC, fa més de 17 anys que està al Consistori, tant al govern com a l’oposició, i va ser alcaldessa durant dos anys

Núria Aymerich

Montserrat Cots va néixer el 18 de novembre de 1953 al barri del Clot de Barcelona. De seguida la família va marxar a viure a Palau de Plegamans, on va viure tota l’adolescència i els primers anys de joventut fins que, casada ja, va venir a viure a Cardedeu, primer al barri de La Granada, on hi va estar més de 10 anys, i després al barri del Centre, tocant al de l’Estalvi, des de fa més de vint anys.

Conversar amb la Montserrat de política municipal, és parlar amb algú que sap de què va. Han estat més de 17 anys –i això es diu ràpid– tant al govern com a l’oposició, a peu de canó de la política municipal, portant diverses regidories com cultura, promoció econòmica o ensenyament. I no només, la Montserrat també va ser alcaldessa durant dos anys, fruit d’un pacte que el seu partit, el PSC, va fer amb ERC i ICV.

Ara és la cap de l’oposició.

Més de 17 anys a l’ajuntament. Encara et queden ganes?

M’han dit que “sóc un animal polític” (riu). M’ho passo bé. M’agrada molt la vida municipal. Quan no vaig obtenir prou vots per tornar a governar, vaig continuar perquè per a mi és una qüestió de responsabilitat, la gent que em va votar, malgrat no va ser suficient, confien en allò que jo els vaig dir i que ara defenso des de l’oposició.

El PSC durant aquests 11 anys al govern, sempre hi ha estat amb un pacte, és difícil això de pactar?

En tots els pactes hi ha estires i arronses importants, és clar. Cal parlar amb el socis de govern a les sales de reunió, a porta tancada, en què cal negociar i de vegades és difícil, però al final s’ha d’arribar a un acord i, quan surts per la porta de la sala, tots els membres del Govern han de defensar allò que s’ha acordat.

Els nostres pactes han funcionat així. El primer mandat amb la Cristina Viader vàrem pactar amb ICV i ERC, el segon amb ICV i el tercer, un altre cop, amb ICV i ERC.

I quan estàs al govern, com treballes amb l’oposició?

Hi ha oposicions i oposicions. No és només el partit sinó la gent que el forma en cada moment. Per exemple CiU. En aquests anys que ells estaven a l’oposició, han estat persones ben diferents. Jo crec que hauria d’haver coherència dins del partit i que ha d’existir al llarg del temps malgrat les persones siguin unes altres.

Però no és així. Quan han estat a l’oposició, han defensat alguna cosa i ara que estan al govern, tenen amnèsia. Em ve a la memòria quan en Jordi Puig, aleshores regidor de CiU, demanava a cada Ple poder assistir a les Juntes de Govern. Cada Ple. Al final ja fèiem broma. Ara estan al govern, els regidors són uns altres i les idees, ara, també són unes altres.

Nosaltres, quan estàvem al govern, per exemple, vàrem fer el ROM i el vàrem fer amb conversa amb tots els grups d’aleshores, va ser consensuat. Hi ha temes que és fonamental que els parlis amb l’oposició com les taxes, els pressupostos…

Ara penso quan, al principi d’entrar al Govern, en temps de la Cristina Viader, les comunicacions eren molt més complicades o feixugues ja que tot ho fèiem amb paper, no teníem les tecnologies de la comunicació que hi ha ara. Aleshores hi havia grups de l’oposició que llegien els punts del Ple a casa i amb això tenien suficient per fer oposició. Increïble!

I ara, amb tanta TIC, i no entens per què en els Plens el Govern es passa bona estona explicant l’agenda, els actes que faran, com si tota la informació que hi ha a la web no fos suficient. Haurien d’informar d’altres coses i no de l’agenda d’actes.

I ara que estem a l’oposició t’haig de dir que no és d’aquelles “oposició per oposició”, que les hi ha. Raonem el nostre sentit de vot i si ho creiem, donem el nostre suport i sinó, doncs ho expliquem també. Presentem al•legacions quan ho considerem, com amb el tema de l’IMEC, que no estàvem gens d’acord però es va tirar endavant i el temps ha posat les coses a lloc. O el tema de l’escola municipal de música, que es volia fer al Mil•lenari…

I de vegades el govern crispa a l’oposició i després, en el Ple, s’explicita aquesta crispació que ve de les comissions informatives, vull dir que de vegades el que es veu en el Ple és a resultes del que ha passat abans.

Però sigui com sigui, cal que els temes difícils es pactin amb l’oposició, això és el que crec.

Aquesta explicitació que dius, no és perquè és de cara al públic?

La Tele fa que el Ple sigui la finestra oberta al ciutadà, on pots explicar en què estàs d’acord i en què no. Segurament tots fem la nostra representació.

Però és en el Ple, estiguis on estiguis, govern o oposició, on has de poder defensar allò que dius exposant els arguments que consideres.

Certament ara hi ha molts grups i els temps són els temps. Però com alcaldessa has de fer-ho igual per a tothom, és important saber conduir els Plens. Tothom el que vol és que el deixin explicar i parlar. I això ara no és així, sovint et tallen, sovint no s’aplica el ROM o no s’aplica per a tots igual.

Cardedeu ha crescut molt i no entenc per què els Plens ara no són mensuals. No em serveix l’argument que sigui “per estalviar diners”. Han tingut un romanent de 3 milions d’euros! Un poble de quasi 18.000 habitants requereix Plens mensuals, és una qüestió de transparència.

Com es governa Cardedeu?

Quan entres en la política municipal és perquè vols canviar les coses, per justícia, per igualtat. I quan hi ets, et converteixes en un servidor del poble, has de deixar les picabaralles i les coses personals per posar-te a treballar per la gent de Cardedeu.

I Cardedeu és molt maco, certament, les places, els carrers… a mi m’encanta. Però no oblidem que Cardedeu són les persones, les entitats que fan bellugar la vida social. Si no estàs apuntat a cap entitat, tan se val, hi pots gaudir igual assistint als actes que organitzen. Cardedeu és la seva Festa Major, la Fira de Sant Isidre, és el mercat, és anar a l’estació i veure els colors de la gent quan comença la primavera o la tardor. Això és Cardedeu.

Quan governes, ho fas per a tothom. I les decisions que prens, no sempre agraden a tots, però si tens els objectius clars i un bon equip que et doni suport, has de tirar endavant amb ganes, amb il•lusió, amb convenciment.

I comptes amb els òrgans de participació ciutadana, amb qui també has de parlar. Però aquest govern d’ara se l’ha carregat, la participació ciutadana. Tota la feina que s’havia fet fins ara, se l’han carregat. No és un argument que la gent no vagi a les reunions. Has de fer el que calgui perquè hi vagin. Però no pot ser, per exemple, que el Consell de Cooperació encara no s’hagi reunit aquest any. Què ha passat amb el procés participatiu de la Festa Major? El Consell de la Vila…?

Tens fama de treballadora, que al Ple ho portes tot molt preparat, que no se t’escapa res

Tots els dimecres vaig a l’Ajuntament a mirar els expedients, llegir-los per saber quines decisions va prenent el govern, què passa a Cardedeu. Segur que al govern això no li agrada gaire, que estiguem tant al cas de tot el que passa.

Però és que a més, el grup, manté relacions amb totes les entitats, amb les escoles, amb els ciutadans que també ens demanen hora per venir a exposar-nos els seus problemes o demandes…

I estàs a tot arreu, a tots els actes…

No només jo. El PSC malgrat estar a l’oposició, segueix anant a tots els llocs, participem de la vida política, social, cultural i esportiva del poble. Cada mes ens repartim els diferents actes per mirar de ser-hi a tots.

Segurament si no fos regidora, també aniria a molts actes perquè m’agrada participar de la vida social i cultural.

El govern actual ha perdut la majoria, quin paper fareu?

Ens hem ofert per parlar i negociar, en aquest últim Ple ja ho vàrem exposar. Però primer calen unes premisses, per exemple, que tornin els Plens a ser mensuals.

En base a la teva experiència, com ha de ser una alcaldessa?

Una alcaldessa ha de ser dialogant, ha de tenir clar que representa a tots els ciutadans, no només als que l’han votat. Té una posició institucional molt definida, ha de ser equànime, tenir cintura per poder parlar amb tothom.

Ha de ser capaç de crear un bon ambient de treball i això ho aconsegueixes si tens les idees i els objectius clars. Ha d’il•lusionar a la gent, crear complicitats. Ha de ser justa. Evidentment l’alcaldessa no pot demanar allò que no dóna, ha de practicar amb l’exemple.

Ha de ser ordenada, metòdica i ha de saber delegar i confiar amb l’equip humà que l’envolta. La gent ha de saber que allò que diu és fiable.

Tornaràs?

Encara no ho sé.

Be the first to comment on "131 Montserrat Cots"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies