136 Tertúlies

Tertúlies

El NAS núm. 136 – març 2014 –

Per Quim Om

He passat anys, bastants anys, anant cada dimarts a les tertúlies de Cincdedeu. Ens ho passàvem molt bé i crec que, si s’haguessin escoltat, haurien interessat a molta gent. No vull pas dir que no ho escoltés ningú, però crec que, amb les condicions que es feia, segurament eren una minoria. Però era igual, creiem que es feia quelcom vàlid per a nosaltres i interessant pel poble.

Cada any s’organitzava un sopar de tots els que havien passat per la ràdio. Era un èxit aclaparador i no hi faltava mai ningú, més aviat algú s’hi afegia.

Venia sempre un convidat que, crec, era la gràcia de les tertúlies. Generalment era gent interessant que ens podien aportar el seu punt de vista en assumptes relacionats amb el poble, la política, l’ensenyament, l’ecologia, el comerç i d’altres que ja no recordo.

A partir d’un moment, les tertúlies es varen començar a polititzar molt, massa i, a vegades, es transformava, per falta de convidat, en una reunió d’amics, coneguts i saludats que no tenia, per a mi, res a veure amb el que era quan jo vaig començar a “tertuliar” convidat per la Núria, ànima i organitzadora i treballadora de les trobades.

Els moments de més èxit eren quan s’acostaven eleccions; llavors tots els partits polítics tenien un gran interès en poder-hi participar i, a vegades, érem tantes persones que es podia convertir en una “olla de cols”, malgrat els esforços de la Núria per aconseguir moderar-la.

La Núria les vol ressuscitar. Crec que fa molt bé. Es troba a faltar l’espai radiofònic on es pugui copsar el parer de molta gent que ens pot oferir, ara que España té problemes amb Catalunya, el seu punt de vista i els pros i contres de la independència que tants catalans volem i esperem.

Be the first to comment on "136 Tertúlies"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada