137 EFIMERITAT

EFIMERITAT

El NAS núm. 137 – abril 2014 –

Per Toni Giménez

La majoria de coses són de pas, gairebé res no perdura per sempre, com a molt, es transforma. Hi ha un moment de la nostra vida en què això es fa evident per molt que abans ens ho hagin dit o ho haguem llegit. Els records que ens queden de tot allò que hem viscut ens porten a reflexionar, a nivell individual, si temps passats foren millors. Qui ho sap, algunes vegades potser si, altres vegades, potser no.

Un dels perills de l’efimeritat és caure en un pensament (transformat la majoria de vegades en acció) entristit en veure la subjectivitat de la pròpia existència, que depèn d’allò que popularment anomenem bona o mala sort i que no és res més que el resultat del nostre posicionament personal (sentiments, pensaments i accions) i de les nostres pròpies circumstàncies, a banda de si hem viscut una vida anterior o de si aconseguirem “el cel” amb bones accions. L’efimeritat ens porta a pensar en els cicles de la vida, aquests períodes que es repeteixen i que formen part d’un tot. L’efimeritat ens obliga a replantejar-nos, com a mínim, de manera puntual, el nostre rumb de vida: com mantenir-nos coherents i amb uns valors estables quan tot canvia tan ràpidament? Com afrontar les turbulències per saber si hem de canviar certs aspectes o mantenir-los? L’efimeritat també pot portar-nos a un pensament dogmàtic com a resposta de xoc davant de la inestabilitat que ens envolta: una forma de tancament com a defensa i aïllament de nosaltres mateixos per blindar-nos davant d’allò exterior. El dogma té l’avantatge d’oferir una certa tranquil•litat, convertint allò que canvia en quelcom estàtic i perdurable, però alhora té l’inconvenient de què ens atura en el nostre procés maduratiu personal: la nostra veritat no té perquè ser la veritat dels altres ni la veritat té perquè trobar-se en allò que comparteix la majoria. L’efimeritat de la pròpia existència és la possibilitat d’anar canviant al llarg del procés de vida, sigui quina sigui l’edat, perquè la vida sempre penja d’un fil.

Be the first to comment on "137 EFIMERITAT"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies