138 Gust de sara

Gust de sara

El NAS núm. 138 – maig 2014 –

Per Quim Om

Hi ha dates que celebrem cada any que, quan s’hi arriba, et recorda les mateixes festes que celebraves quan eres petit.

Quan compres les mones pels teus néts, et ve al cap el que pensaves quan te les portaven a tu i, malgrat els moments que es vivien, com que no tenies massa consciència de res, eres l’home més feliç del món.

Recordo a la meva ciutat de la infància i joventut, l’estesa de mones que hi havia exposades a les pastisseries; el meu padrí me la deixava triar i no era gaire difícil; no n’hi havia del barça ni de l’espanyol ni del reial madrid i molt menys amb l’estelada; el pastisser hauria anat a presó.

Eren o de mantega (sara), la que jo triava, o de confitures, que no m’agradaven gens.

Entre les de mantega n’hi havien amb un ou de xocolata, o màxim dos, totes portaven pollets grocs i plumalls. Igual que ara, però molt més modestes.

L’altre dia, el diari, explicava una història que era com un conte de fades: Un ministre parlava amb un conseller de la Generalitat i li comentava que a ell de petit li hauria fet molta il•lusió que li haguessin regalat una mona.

El conseller no va dir res però, com que es veu que són molt amics, no se li va acudir res més que enviar-n’hi una aquesta pasqua. Es veu que al ministre li ha fet tanta il•lusió que ara la vol portar a Europa per millorar la percepció de la marca España.

Al llegir la notícia, se’m va acudir que el millor que podíem fer els independentistes de Cardedeu era que, al mur d’ADIF, en lloc de deixar-hi l’estelada sola, pintar-hi una gran mona, amb l’estelada, que, com a producte típic català que agrada als del PP, potser ens estalviaria denúncies per embrutar parets.

El ministre español seria el nostre gran valedor.

Be the first to comment on "138 Gust de sara"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada