143 Temps

Temps

El NAS núm. 143 – novembre 2014 –

Per Toni Giménez

En la vida social dels éssers humans, tal com l’hem organitzada i la vivim actualment, un esplèndid obsequi que podem oferir és regalar temps. Un regal que no cal anar a comprar enlloc i que no necessita ni embalatge ni llaços.

Temps per deixar passar tranquil•lament les persones que creuen un pas zebra, per fer companyia a una persona ingressada en un hospital, per aturar-se tranquil•lament i fer-la petar quan et trobes un conegut pel carrer, per viure el lleure amb els fills, per escoltar una persona que t’aboca les seves angoixes, per ser puntuals… Tenim expressions popularitzades sobre el temps cronològic: cada cosa té el seu temps; aprofita el temps; no perdis el temps; eren altres temps; temps era temps, no tinc temps; em falta temps… Ai, el temps!… quest invent humà que fracciona el pas de l’any i, per tant, de la vida. Els grecs clàssics tenien conceptes diferents segons com captem el temps: krónos (el temps que ens envelleix), kairós (la interpretació personal que fem del temps que vivim; una hora de cua es pot fer eterna i unes vacances poden passar volant), aión (el temps de vida que tenim). Els infants no acostumen a tenir consciència del temps, per molt que any rere anys els fem bufar les espelmes, tot dient-los que ja són un any més grans. S’enfaden si els cridem per anar a dinar o a fer una activitat concreta mentre ells es troben immersos en un joc imaginatiu; l’hora de jugar es fa curta i l’hora de fer els deures és massa llarga. Amb tot, la disposició horària marcada per l’escola, pels àpats i per les activitats extraescolars i familiars aniran teixint un camí marcat pel rellotge que els durà a fer-se grans i, com la gran majoria de persones, a esperar amb impaciència el cap de setmana i les vacances. Tot un repte per als adults: viure el present, talment com ho fan els nens i nenes; viure el dia, perquè la vida és això que ens succeeix ara mateix per molt que maldem a fer plans de futur. Un remei natural excel•lent per posar límit a l’estrès del dia a dia.

Be the first to comment on "143 Temps"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies