147 Commemoració del centenari del naixement de Pere Comas i Duran

147 centenari pere comasA2257

Commemoració del centenari del naixement de Pere Comas i Duran

Mestre, historiador i meteoròleg va deixar un gran llegat a la Vila amb el seu treball meticulós i rigorós

Xavier Navarro

Pere Comas, nascut a Cardedeu l’11 de febrer de 1915, va ser el mestre de molts cardedeuencs, va escriure part de la història de Cardedeu, recollint totes les efemèrides de la vila així com meteoròleg, que durant més de 53 anys va anar recollint dades meticulosament sobre els canvis de temps, les arribades dels ocells, la floració d’arbres, pluges i sequeres.

Va rebre la Creu d’Alfons X el Savi l’any 1980 i la Creu de Terme, de l’ajuntament de Cardedeu, l’any 1987. Escrivia des de sempre en programes de Festes Majors i d’altres publicacions locals, també va ser col•laborador de El NAS des del primer número, l’any 2002, i fins a meitat d’agost de 2004, en què es va començar a trobar malament de problemes intestinals i dels que no es va poder recuperar. Finalment va morir el 9 de setembre del 2004 a l’hospital General de Granollers amb 89 anys.

L’11 de febrer, doncs, va fer 100 anys que va néixer i amb motiu de l’efemèrides reproduïm l’entrevista que El NAS li va fer l’any 2002 a la secció Gent d’aquí.

Sovint els cardedeuencs veurem la seva figura eixuta i alta passejant vora l’Institut, o per la Font Trobada. No és un passeig qualsevol, en Pere Comas està observant. Com cada dia des de fa 53 anys. No ho fa de la mateixa manera, però mira si hi ha rosada, si les fulles han començat a caure, si fa sol o núvol.

Per molta gent que ara té més de 40 anys en Pere Comas va ser el seu mestre, i per alguns de més grans el seu únic mestre. Els farmacèutics Sr. Balvey i Sr Pericas no tenien fills, ens explica, i continua “El mestre Macip no tenia tampoc fills, ni la mestressa. El metge Pont tenia filles que van anar sols a l’escola, i el metge Draper tenia una filla que tampoc va estudiar. La gent de recursos estudiava Teneduria Mercantil perquè permetia fer negocis, però pel batxillerat ningú s’interessava.

L’ajuntament de Granollers va convocar beques per estudiar batxillerat, ja que li calia promocionar l’escola i el Sr. Balvey ho va dir al pare, per si interessava. Jo aleshores tenia 9 anys i ho va consultar al mestre Sr. Cremades que li va treure del cap, ja que em trobava desnerit i dèbil, vaja que no pensava que durés gaire. Va recomanar en Casals, de Can Benet del Fou, que precisament va morir molt jove, tuberculós, ell era el millor de la classe.”

Acaba el batxillerat amb 16 anys, havent tingut dos plans d’estudis, primer el del Conde de Romanones i després el pla Callejo de la Dictadura. Es feia un examen oral, escrit i pràctic. Al 1931 té ja el títol.

El pare era paleta, intervenia molt en planells i volia que fos arquitecte, però el Pla nou de Magisteri era de tres anys d’estudi i un de pràctiques cobrant. Ho vaig fer pensant en fer arquitectura més tard, però la guerra ho va transformar.

Ell demana Cardedeu però el destinen a Capulat província de Lleida. Allà hi vaig anar per proximitat alfabètica amb Cardedeu, que és on calia anar l’altre any.

A Capulat vaig estar tota la guerra, nominalment, i un any de pau. Quan la guerra vaig estar molt bé Al tenir bona lletra estava a l’acadèmia d’Oriola ensenyant sergents. Fins que va tocar anar al front el desembre de 1938, a Javalambre.

Vèiem els contraris a l’altra muntanya, ningú avançava. El primer d’abril del 39 van marxar els oficials i ens van agafar presoners portant-nos a Mora de Rubielos. Vaig ser-hi poc temps, en canvi el meu oncle va tardar tres mesos.

De Capulat vaig fer gestions per anar a Cardedeu, però les dues primeres places van ser per ex-combatents, dels que havien guanyat, clar.

L’any 49 un d’ells va marxar i jo vaig demanar la plaça, però em van donar Palautordera on m’hi estic 6 anys, però el primer de gener de 1950 vaig a Cardedeu permutant el lloc amb un que estava aquí, a canvi de 5000 pessetes, que llavors era molt, el sou d’un any!

A Cardedeu hi havia l’Escola Nacional, amb pàrvuls, tres seccions de nois i tres de noies També el convent amb pàrvuls i quatre seccions de noies i una acadèmia, que havia fundat en Serra, que no tenia ni títol ni res, però li deixaven fer. Se’n deia acadèmia Cardedeu. Després es va dir Immaculada i tenia un segell molt curiós, amb una arada, res de llibres o papers! Després ve el mestre Alexandri, que no va poder mantenir-la i va anar a donar classes al Belllloc. Va morir jove.

El Sr Macip, que havia estat mestre meu i era el director, va tenir problemes amb l’alcalde Alsina i va decidir marxar a Arenys. Ens va fer un regal a l’acomiadar-se. A mi em va donar un mapa que es diu: Vallès, Montseny i Litoral, que encara tinc i que té a Cardedeu en el centre.

L’Escola Nacional estava a Can Serra i jo sempre vaig donar classe al mateix angle de l’edifici. Vaig estar de director des de l’any 51 al 80, quan em jubilo i em donen la medalla d’Alfons el Savi

Durant un any, el 77, una meningitis tuberculosa em va tenir en l’hospital del Mar i vaig haver d’aprendre fins i tot a escriure el meu nom. D’aquest mal en passaven pocs.

Ha fet 1013 cròniques, que té enquadernades, amb especial estimació per una en color sobre el Museu. Cada dia hi parlo, amb gent del Museu, però fa anys que no escric cròniques ja quehan tret la pàgina regional o comarcal, sols dic si ha passat tal cosa o tal altra. També vaig fer alguna cosa amb el Diari de Barcelona, amb el que havia començat. Durant 12 anys fa les cròniques de Cardedeu per la Revista del Vallés: la pàgina de Cardedeu, enquadernada, ocupa 4 volums.

Els diaris i periòdics sempre m’han cridat l’atenció: Plaça Gran, Vallès… sempre tracto del bosc, del camp, de les bestioles, de les històries d’aquí. He escrit a molts programes de festes, del Casino, de la Germandat, Sardanes, Festa Major, Fires, de barris. Potser el més maco ha estat l’historial de la muntanya d’Alcoll que vàrem fer l’any passat. També he fet algun llibre: el de les cases de pagès amben Castells… Aquest el començàrem al veure que tiraven Can Sardina perquè amenaçava ruïna. Així varem deixar constància de com eren moltes cases. Mort en Castells, els seus dibuixos de les ermites del Montseny van servir per un altre llibre. Un altre sobre Sant Hilari… també el Llibre del Carreratge…

La meteorologia és una altra de les seves passions.

Tot ve d’un encàrrec de l’arquitecte Raspall, que era director del Diari de Granollers. Cada dia a l’anar a escola portava el comunicat del temps a Cardedeu. Després em vaig acostumar, i a Palautordera ho vaig continuar.

Al tornar aquí, l’Estat ens va donar un pluviòmetre i l’escola va acabar amb una estació complerta, ja que ens van anar regalant peces i vaig comprar les que em convenien. Sols faltava un heliògraf, que no he intentat mai de tenir perquè ens ho prendrien ja que és molt cridaner i al Turó de l’home els hi han pres molts cops.

El concurs consistia en fer durant tres mesos l’observació des de l’escola i guanyen un premi de 50.000 pessetes de l’any 71 per material meteorològic, llibres i diplomes pels nens. Recollir el premi va ser un viatge pagat per a tots a Barcelona, visitar la Sagrada Família i un dinar.

Com a nota desagradable, prop de l’any 90, un mes de maig, m’ho van robar tot. Era un dia molt fred i havia anat amb l’esposa al cinema i en tornar i voler comprovar la temperatura s’ho havien endut. Vaig presentar denúncia, però res. Ho devien llençar tot, ja que era molt especialitzat i a qualsevol que li volguessin vendre sabria d’on venien aquells termòmetres alemanys. Mai m’han donat notícia.

Actualment tinc el 213 d’estació meteorològica de l’Instituto Nacional. Ho he fet 52 anys i si no puc fer-ho, ho fan el fill o el consogre. Mai s’ha deixat de fer.

Meteorologia, història, bolets i espàrrecs.

Sortir cada dia mitja hora a buscar coses tot i que no li agraden els espàrrecs. També té afició a col•leccionar segells de bolets. Una senyoreta me’n va dur 6 de Mongòlia i així va començar la col•lecció, ara en tinc de 40 països. D’Espanya n’hi ha 6. Fins i tot països que no tenen bolets, com Mali, en fan. D’Andorra també i hi posen el rovelló, que no en tenen, que allà hi ha pinetells. Per cert: el pare del president Marc Forner, d’Andorra, era oficial de l’exèrcit roig, va estudiar batxillerat amb mi. Va ser regidor de Cardedeu entre 1955 i 1961, mentre hi havia l’alcalde Casademunt. Quatre d’aquests anys com a tinent d’alcalde.

En Pere Comas és un gran conversador i per acabar explica l’anècdota que li va passar el dia que el Sr. Riera inaugurava el cine: el maquinista tenia dificultats: … vaig fer un vidre per projectar i dir a la gent que tingués paciència mentre s’engegava la màquina nova. Com que allò del vidre va agradar, vaig fer-ne un per cada sessió fins que es va tancar el cine.

Be the first to comment on "147 Commemoració del centenari del naixement de Pere Comas i Duran"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada