154 Hug Luccetti

154 Hug luccetti

El NAS núm. 154 – novembre 2015 –

Hug Luccetti: “De tant en tant, t’has de prendre la pastilla vermella (Matrix) per saber d’on vens, cap on vas i no perdre’t dins la política de les institucions”

Regidor de Joventut, Igualtat i Participació, ha pres consciència que ara està al Govern i que hi ha entrat per defensar el projecte polític de la CUP

FITXA:

Nom complet: Hug Luccetti Barba
Un color: Com l’Ovidi, roig per fora i negre per dins.
Un lloc: el Montseny.
Un personatge de còmic: Obèlix
Un personatge històric: Salvador Puig Antich
Cardedeu en un títol: Tot un poble en moviment
Paraula que més repeteix durant l’entrevista: Transformar
Un tret característic: Parla sovint en femení

Núria Aymerich

L’Hug Luccetti va néixer a Barcelona un 14 de juny de 1980, així doncs, celebra l’aniversari el mateix dia que en Che Guevara. Durant molt de temps l’Hug ha dormit amb un potser seu a la capçalera del llit.

Fa que viu a Cardedeu uns 6 o 7 anys, no ho recorda amb exactitud perquè la seva vinculació amb la vila va començar abans de venir a viure-hi. Sant Pere de Vilamajor no li oferia el teixit associatiu que hi ha a Cardedeu i es va començar a implicar molt amb entitats reivindicatives com La Traca.

Regidor de Joventut, Igualtat i Participació, és el número 4 de la llista de la CUP a les passades eleccions municipals.

Has deixat la teva feina?

No, segueixo treballant al Servei d’Ocupació de Catalunya com a orientador laboral, a Granollers. A l’Ajuntament no tinc un sou assignat, cobro com els regidors de l’oposició, per assistència als Plens, comissions i tot això. Plego de treballar a les 15h així que m’ho puc muntar i a més, per dret, puc disposar d’un 20% de la meva jornada laboral per realitzar les meves tasques de regidor. Així que els dijous hi sóc tot el dia.

Com arribes a la política?

Crec que des de sempre he tingut una trajectòria a nivell de militància en moviments socials de l’esquerra independentista. Als 16 anys militava amb la Plataforma per la Unitat d’Acció, un col•lectiu que més tard serà Endavant. M’apunto al moviment Okupa a Barcelona, al moviment antifeixista, independentista i des de fa molt. Recordo haver corregut davant de la policia Nacional un 11 de setembre per evitar els cops de porra. A més vaig estudiar Integració social i Sociologia.

Quan vaig a viure a Sant Pere, em desvinculo de tot això però quan vaig a la universitat, em torno a enganxar amb el moviment antiglobalització. A Cardedeu, la gent de la Traca va pensar muntar Endavant i em van engrescar a participar.

Ara fa quatre anys que estic a la CUP, també col•laboro amb el Casino, el Polvorí i d’altres iniciatives dins dels moviments socials com la PAH, la marxa pels drets socials, en jornades antifeixistes, comitè de vaga…

I número quatre de la CUP?

Jo entenia que era una eina útil pels moviments socials, ens podia proporcionar informació i eines per transformar la societat i em vaig implicar. Ja vaig donar un cop de mà a les anteriors eleccions i em vaig implicar i participar activament a l’assemblea.

Aquest cop, vam fer un procés participatiu per proposar les persones que anirien a llistes i un d’ells va ser el meu. Vaig fer el càlcul i vaig pensar que sí que em venia de gust, al final és un repte interessant. I vaig acceptar. Si la gent creia en mi, doncs endavant.

Però la veritat és que no pensava que sortiria. Creia que sortiríem tres i que en tot cas, si algú plegava, em tocaria entrar. El que no pensava era sortir d’entrada i molt menys estar al Govern.

I què tal és això d’estar a aquesta banda?

Nosaltres estem molt avesats a una política de carrer, i fins ara hem estat amb un govern amb qui no teníem massa sintonia, diria fins i tot que certa hostilitat, i llavors fèiem una política de molta reivindicació, de protesta, tot i que també durant aquests anys hem anat construint un teixit social i de participació.

Quan vaig entrar em va preocupar, com em pot això modificar? És un debat molt present a la CUP, precisament els diputats que van sortir l’anterior legislatura han escrit un llibre sobre això. I fan un símil, que jo també et faig. L’àmbit de les institucions és “Matrix”, una realitat que no és la nostra, és fàcil caure en dinàmiques que no són les teves pròpies de quan estaves al carrer. Però en tot cas, prens consciencia d’això i tenir gent al teu entorn que està una mica alerta que no facis allò que no volies fer. A l’ajuntament vas repartint pastilles blaves a tothom i tu, de tant en tant, t’has de prendre la vermella per saber d’on vens, cap on vas i no perdre’t dins la política de les institucions, la política convencional, de la que hem de fugir.

I no és fàcil.

Quina relació tens amb l’oposició?

Figura que ens hem de portar bé amb tots els regidors, i jo a nivell personal no desitjo mal a ningú, però tinc projectes polítics antagònics a d’altra gent. Jo no vaig a fer amics. Vaig a defensar el nostre projecte polític i potser per això no em guanyi amistats, però no em preocupa. Em preocupa més no desenvolupar-lo.

Per què aquestes regidories?

Hi ha diversos factors. D’una banda hi ha el pacte de govern amb ERC, que va fer que intentéssim que el repartiment fos equilibrat, però alhora que cadascú pogués desenvolupar les seves capacitats i interessos, i a partir d’aquí vam repartir. No va haver gaire debat en el repartiment. Tothom tenia  molt clar què li interessava.

Joventut, Igualtat i Participació… Comencem pels punts febles amb què t’has trobat quan has arribat

A Joventut la situació laboral de la gent que hi treballa. La dinamitzadora contractada temporal, gent que cobra fent factures… És una situació molt precària i per això és una de les primeres qüestions que hem de resoldre. Estem investigant la possibilitat de licitar el servei, a l’economia cooperativa i social. O municipalitzar, tot i que és molt difícil perquè hi ha restriccions per la llei Montoro que coarta els municipis a l’hora d’ampliar el personal.

A Igualtat hi ha manca d’estratègia, no hi ha pla d’igualtat, no s’ha definit com es vol treballar la igualtat.

I a Participació ja tenia la certesa que des de les entitats es queixen que es posen moltes traves per part de l’ajuntament cap a les entitats. Que si l’ocupació de l’espai públic, les ordenances…  La Participació és una regidoria que depèn de la gent i ja portem molts anys amb dinàmiques en què es delega als polítics de manera que la gent no se sent que en formi part. Caldrà revertir-ho. Fer processos participatius que la gent trobi útils.

La nostra voluntat és “acabar” amb el poder popular, que la gent sigui qui governi, i no els polítics. Hi ha recorregut fins arribar fins aquí. Però si tens clar l’objectiu, sortiran les eines i les estratègies.

De les tres, potser és la més complicada.

Sí? Precisament des de la CUP esteu acostumats a funcionar amb assemblees…

Sí, clar, però impulsar-la des de la institució és un altre paradigma. Ho hem fet sempre des del carrer. A més, tenim un altre problema greu, que és que la tècnica de participació estava en un pla d’ocupació que s’ha acabat. Pensa que un pla d’ocupació és perquè gent que està a l’atur treballi sis mesos i després es pugui reincorporar al món laboral, és a dir, no es pot prorrogar el contracte. Així que va haver de plegar. Ara esperem que en els pressupostos del 2016 puguem cobrir aquesta mancança. Així que no tenim tècnic de participació. Per tant, la idea és marcar uns objectius clars i definits per no perdre’s en macro projectes. Encara que siguin pocs, però assolibles. Amb visió estratègica, que no siguin bolets.

Doncs sense tècnics…

A totes les regidories hem de ser transversals. No és fàcil, però cal veure tot en global. Ara precisament presentem el Pla d’acció municipal. Regidors i tècnics treballant i barrejant regidories. Totes diuen com participar o impulsar accions per arribar a l’objectiu. Per trencar dinàmiques estanques d’estar a la seva regidoria.

A més, a la CUP hem muntat grups de treball que acompanyen a cada regidoria, amb cinc o sis persones que em donen suport, per exemple a la regidoria d’igualtat, per traçar les línies d’estratègia. Es reunim en un grup de treball, hi ha gent amb molta experiència, motivada, i que ens acompanyen als regidors.

Projectes per a la regidoria d’Igualtat.

Li dèiem Feminisme, però vam acabar posant-li el nom d’Igualtat. És fer política de manera que les dones no estiguin discriminades per raó de sexe. I els col•lectius de gays, lesbianes i gent amb diferents orientacions sexuals, que el seu gènere no s’ajusta a la normativa, pugui desenvolupar-se dins la norma.

Cal un pla d’igualtat perquè es pugui fer un seguiment i una execució. No un Pla per deixar al calaix. Es per tenir una estratègia política perquè l’ajuntament tingui clar com cal actuar. Cal fer un diagnòstic per després saber on has d’intervenir.

Actualment hi ha molta desigualtat. El patriarcat impera a Cardedeu, i a tot el món. Els homes tenim privilegis per ser homes i les dones han de batallar el doble per arribar a les mateixes fites. Les desigualtat són evidents: violència masclista, el salari, diferents repartiments del treball productiu. A tot arreu, a Cardedeu també.

Entenem que hem de començar a treballar sobretot amb l’adolescència i la joventut, per la coeducació. La punta de llança. És en aquesta edat que es conformen els valors. Cal incidir molt en aquestes franges d’edat. Cal socialitzar el personal de l’ajuntament, els instituts i el carrer.

I els plans per Joventut?

Seguirem donant continuïtat a les activitats que ja es fan. Com ajuntament hem d’acompanyar als joves perquè es puguin organitzar i puguin dinamitzar les seves activitats: els escoltes, l’espai, la Fusteria… afavorir i facilitar que el jovent s’autorganitzi.

Actualment tenim un projecte per treballar amb joves amb més risc social, de 2n i 3r d’ESO, que no participen en entitats. És jovent despenjat, amb famílies desestructurades. Es tracta de detectar aquests joves i a través d’activitats de lleure, resoldre les situacions de risc en què es troben i implicar-los i introduir-los en les activitats que hi hagi per a ells, enganxar-los.

I treballem transversalment amb les regidories d’habitatge, ocupació, també des de l’òptica juvenil.

Hi va haver qui se li van posar els pèls de punta en veure’t entrar al Govern…

Doncs espero que segueixin amb els pèls de punta. Em preocuparia si a certa gent no se’ls posés els pèls de punta. Si volem transformar des del carrer i ara volem des del govern, cal doncs, que segueixin amb els pèls de punta.

Què tal amb la gent d’ERC?

A nivell personal molt bé. Hi ha molta gent que no coneixia i estic molt content d’haver-la conegut a nivell personal, he tingut sorpreses molt positives. I a nivell de dia a dia, ens entenem molt bé. Són dos projectes molt diferents, evidentment, per això uns estan a ERC i altres a la CUP. Nosaltres no volem ser només bon gestors. Volem transformar radicalment la societat. Ja veurem amb la mà esquerra fins on arribem. Avui per avui, tot va bé, però hem de veure fins on arribem. Tot just acabem de començar!

Jo crec que a la gent d’ERC els estan agradant moltes coses que proposem. Són dos projectes polítics però anem a una.

Vols afegir alguna cosa més?

L’actiu més important que tenim és la gent. La CUP té clar que cada vot cal que es transformi en una persona. No volem que ens votin i esperin quatre anys. Volem que ens acompanyi en aquesta transformació. Tenim mecanismes pensats perquè això passi. Per exemple ara estem treballant per fer una prova pilot de pressupostos participatius en l’àmbit de joventut. I farem trobades d’unitat popular, espais on des d’entitats i del teixit associatiu i gent a nivell particular pensi com vol que Cardedeu sigui a nivell de justícia social, igualtat, que Cardedeu sigui un poble referent en aquesta alternativa que volem construir. I en uns països catalans independents.

Potser una mica utòpic, no?

Precisament la utopia és l’horitzó que ens fa caminar. Fem dues passes endavant i ens apropem una mica més cap a “un món millor”, sembla cursi però és el que volem. Un país sense capitalisme.

Be the first to comment on "154 Hug Luccetti"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada