156 Potser és el bar més petit de Cardedeu, però en Josu el fa gran

156 xic IMG 4656

El NAS núm. 156 – gener 2016 –

Potser és el bar més petit de Cardedeu, però en Josu el fa gran

Xic Txikia està al costat de l’estació i cada dia carrega les piles a la gent que va i ve amb tren

Núria Aymerich

El bar Xic és un local petit, al costat de l’estació. Pel matí, si has d’agafar el tren, el millor que pots fer és passar-t’hi i fer un bon i barat esmorzar. No crec que hi hagi millor manera de començar el dia, no només perquè els entrepans són bons, sinó perquè el seu propietari, en Josu Mirena, un basc d’uns quaranta anys, et carrega les piles amb el seu bon humor i calidesa. No ho dic jo, ho diu un client seu al facebook, però ho subscric totalment “Potser és el bar més petit de Cardedeu, però en Josu el fa gran”.

– Hola! Bon dia! –Diu una noia que agafa un diari i s’asseu en una de les taules.

– Un tallat i un entrepà de fuet?

– Sí, gràcies.

En Josu es posa a canturrejar, mentre talla el pa, el suca amb el tomàquet i prepara el tallat.

– Hola! –Ara és un home vestit amb uniforme de treball.

– Un cafè amb llet?

– I un de llonganissa. Gràcies!

En Josu segueix canturrejant mentre va fent la seva feina, sembla l’home més feliç del món, inevitablement ho encomana.

Què fa un basc com tu en un lloc com aquest?

Vaig arribar a Catalunya l’any 1998 i vaig anar a viure a Barcelona. Allà vaig muntar un restaurant, al barri gòtic, La Ria. Molta gent, molt de soroll, molts turistes, molt tràfec… Vaig agafar una caseta a Palautordera pels caps de setmana i em vaig enamorar del Montseny. Vaig pensar: el paradís existeix!

Ens interrompen. Ara prepara un suc de taronja manualment, fa molt bona pinta. Segueix canturrejant.

I aleshores, com arribes a Cardedeu?

Això del Montseny em va agradar tant que vaig decidir deixar de viure a Barcelona i marxar al Vallès. Tenia clar que volia que la població escollida tingués estació, havia de treballar a Barcelona, així que un dia vaig agafar el tren i vaig baixar a Sant Celoni, un altre dia vaig baixar a Llinars i un altre a Cardedeu i… em va encantar! El barri del Centre, l’ambient cultural, la seva gent…

I decideixes muntar aquest bar…

No. Al principi anava amunt i avall. Arribava a les nits amb l’autobús a les tantes. Era molt cansat. Així que un dia em vaig decidir a canviar de vida. Traspassar el restaurant i viure de l’agricultura ecològica.

Agricultura ecològica? (li pregunto amb ironia)

Sí! En serio! Vaig agafar un terreny i em vaig posar a treballar la terra. Tenia els diners del traspàs del restaurant i vaig anar fent. Però va ser un desastre, i vaig haver de prendre una decisió: tornar a fer el que sabia fer.

Vaig veure aquest bar en traspàs, em va agradar que estigués al costat de l’estació, petit, que el pogués portar jo sol… I aquí estic. I ja fa un any i mig!

156 xic IMG 4659I Xic?

És evident. És petit! Però el nom no el vaig posar jo, ja estava posat i canviar-lo em costava uns 400€. Així que el vaig deixar. M’hagués agradat posar-lo en basc, Txikia, però tampoc el podia modificar, així que jo li dic “Xic Txikia” i llestos.

A quina hora comences?

Obro a les 6 i fins les 16h. Abans tancava més d’hora però ara també faig “El plat del dia”. Com que no arribava amb els esmorzars, doncs toca fer hores!

Què és el més difícil del teu negoci?

Doncs això, arribar a final de mes.

Home! Això tots! (protesto) Potser treballar sol?

No! Al contrari. M’agrada molt. He treballat amb cambrers que m’han robat, que no venien a treballar perquè es quedaven a casa a dormir la mona, o que no arribaven a l’hora… En canvi això és fantàstic! Obro puntual, faig la meva feina, les coses estan on vull que estiguin, treballo molt a gust.

Quin és l’entrepà que més et demanen?

El de fuet…. ai, no! Però què dic! El de truita de patates! Sense dubte!

A la nostra conversa s’hi ha afegit dos clients que estan esmorzant a la barra, al meu costat: “Josu, sabes qué diferencia hay entre una tortilla espanyola y una vasca? (esperem tots) Que la vasca tiene más huevos. (riem)”.

A part de més ous, què té la teva truita?

Res. Són els gens. Em surt molt bona! Cada matí en faig dos, i mira, ja quasi no en queda gens. La vols tastar?

(No puc resistir-me). Mmmmm. Boníssima! I sé que els dissabtes fas montaditos…

Sí, els dissabtes tinc tota la barra plena de montaditos… Des de les onze del matí.

Ens interromp un dels clients de la barra: Ui! Són molt bons! –em diu– Josu, quin és aquell que m’agrada tant? –Em mira i afegeix– Tots són molt bons! Entra un noi jove.

– Hola, ¿haces bocadillos?

– Sí.

– Venga.

– ¿De qué? Fuet, chorizo, butifarra negra, longaniza, jamón serrano, jamón dulce…

– Fuet. ¿Me lo puedes preparar para llevar?

– ¡Claro! ¿Y un cafè?

Aquí al costat del tren, suposo que molts esmorzars són per emportar.

Hi ha de tot però sí, fins i tot em sé els horaris. I aquesta setmana ha estat fatal. Els lladres de fil de coure haurien de saber el mal que fan a la gent, i a mi també.

Explica’m una anècdota.

El maco d’aquest local és que, com que és tan petit, malgrat la gent no es coneix de res, entra en les converses dels altres, de manera natural, com si fóssim una família. Aquí tots ens acabem fent amics. Es comenten les notícies, el que explica un… Hi ha molt bon rotllo, hi ha gent de diferents tendències polítiques i mai hi ha hagut cap problema, és molt maco, molt familiar, m’agrada molt.

De ben matí, per exemple, ve la mateixa gent, al principi s’asseien separats, però després de poc temps, venen, xerren, agafen el tren junts… Està molt bé.

El primer client és sempre el mateix?

No, però és cert que n’hi ha tres o quatre que són els primers sempre. Recordo al principi que venia un home a les 6h del matí i em demanava una Voll Damm i se la prenia quasi d’un glop i marxava. I jo em quedava una mica així… de bon matí…? Després em vaig assabentar que era vigilant jurat i acabava de treballar a aquella hora i abans d’anar a dormir, es passava per aquí.

S’aixeca un dels clients de la barra: “A veure a quina hora arribaré a Barcelona!” es queixa en veu alta ja a la porta. “Ara surt un autobús just d’aquí davant” li diu una noia que està a la taula amb el seu entrepà.

Com ho fas per proveir-te?

Tot el que són begudes, cafè, llet… això t’ho porten. El menjar m’agrada comprar-lo a mi. A les tardes primer vaig a donar una volta en bicicleta i després vaig a comprar, m’agrada pensar què faré l’endemà per dinar, escollir els ingredients… Ho compro tot a Cardedeu.

El cuines tu?

Sí, és clar! Avui he fet pollastre amb salsa de tomàquet i arròs. Cada dia faig un de diferent, costa 6 euros amb el pa i la beguda. I si se l’emporten amb la seva fiambrera, 5€.

Ara és una dona qui ens interromp.

– Vengo a devolverte los cinco euros.

– Ah! Vale! Ya te iba a buscar! (i li somriu)

La dona li explica que al robar-li el moneder s’havia quedat sense diners i que li està molt agraïda pel favor. Jo penso que en Josu és molt especial, és d’aquelles persones que es fa estimar. El veig xiulant mentre prepara un altre entrepà i envejo el bon humor que desprèn.

Quin missatge enviaries a la gent de Cardedeu?

Que voti tothom perquè l’avinguda Rei En Jaume sigui per a vianants, que sigui per posar terrasses, per passejar, posar jardineres amb flors…

Què és aquell llangardaix?

Algú que sap que m’agraden me’l va regalar. M’agraden molt, en faig col•lecció, a casa en tinc moltíssims. També cuinats, així a la planxa…mmmm……

Cuinats?!!!

¡No mujer, eso era broma! (i es riu de la meva cara de fàstic)

——————————–
156 xic IMG 4664Bar Xic Txikia

Av. Rei En Jaume, 14

08440 Cardedeu

Telèfon: 677 075 449

Correu-e: josuconj@gmail.com

Facebook: barxic

Esmorzars: 2€

Plat de dia: 6€

Horari:

De dilluns a divendres des de les 6h fins les 16h.

Dissabtes de 7h a 15h

Diumenges i festius TANCAT

Be the first to comment on "156 Potser és el bar més petit de Cardedeu, però en Josu el fa gran"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies