157 Els Amics Peluts s’estimen la Clàudia i és fàcil de comprovar: tots belluguen la cua en veure-la

157 amics peluts IMG 4771

El NAS núm. 157 – febrer 2016 –

Els Amics Peluts s’estimen la Clàudia i és fàcil de comprovar: tots belluguen la cua en veure-la

Veterinària per vocació no escatima cap esforç per salvar-los la vida, encara que siguin animals abandonats i només els quedi un bri d’alè

Núria Aymerich

La Clàudia cada matí quan arriba al centre veterinari el primer que fa és un bon esmorzar amb la Júlia, la seva auxiliar. Després comencen amb la feina: les cirurgies i les analítiques que s’han de fer al matí per no deixar els gossos o gats masses hores en dejú, així que sempre comencen amb això. Al migdia es queda a dinar a l’oficina, perquè viu a Sant Pere, i a la tarda fa les visites que van venint i, cada dia, abans de tancar al vespre, han de buscar al Manolo, un gat que vivia al carrer i que després de curar-lo va decidir quedar-se amb ella.

Com arribes a Cardedeu?

Vaig fer les pràctiques de veterinària a Puigcerdà, que és d’on sóc. Aleshores vivia entre Barcelona i Puigcerdà, a mi sempre m’ha tirat molt la zona de la Cerdanya, m’encanta. Però un cop acabo la carrera, trobo feina a Granollers, un hospital 24 hores, i em va tocar fer moltes guàrdies…. Més tard em van trucar des de Puigcerdà, del lloc on havia fet les pràctiques, i em van dir que havia plegat el veterinari que si volia treballar amb ells. Vaig parlar amb la meva jefa de Granollers, que aleshores era la meva millor amiga, i vaig marxar. A Puigcerdà hi vaig treballar quatre anys.

Però la meva amiga va aconseguir fer-me tornar, em va fer la “segunda de a bordo”, treballava un munt d’hores i molt bé. Però quatre anys més tard em va rescindir el contracte i em vaig quedar a l’atur al 2011, en plena crisi.

Vivia aleshores a Sant Antoni, amb hipoteca, un munt de deutes… va ser un bon sotrac. Jo sempre he col•laborat amb les protectores d’animals i ho vaig continuar fent, i així vaig entrar en contacte, entre d’altres, amb Vilanimal i vaig trobar molt bons amics i vam començar a pensar en muntar el propi centre per poder treballar amb la meva pròpia filosofia, prenent les meves decisions i portant les coses com crec.

Vaig demanar un crèdit i aquí estem! Amics Peluts.

Per què Poble Sec?

Em va donar bon rotllo. Tenia clar que volia Cardedeu perquè tenia els amics i Poble Sec perquè els altres veterinaris estaven a l’altra banda del poble, perquè aquí es podia aparcar, perquè la gent del barri és molt maca, la veritat és que m’han acollit molt bé. Segur que no agrado a tothom, és clar, però la majoria de la gent molt bé. Els veïns del carrer Mataró, uf, aquests són molt macos! És una passada, vas passejant pel carrer i vas saludant a la gent. Això a mi m’agrada molt.

Què és el més normal de portar-te l’animal?

La majoria de la gent ens porta el seu animal quan no el veuen bé, que li passa alguna cosa: no menja, no dorm, està trist… A vegades diria que fins i tot tarden massa en portar-lo, per qüestió de diners, suposo, o de prioritats. Tothom crida el lampista quan té un problema amb l’aigua però quan es tracta del gos, deixen passar dies a veure si es cura sol. El cas és que segons què tingui l’animal, si ho agafes a temps no és important i si has deixat passar dies, doncs… I pobres bèsties pateixen, s’ho passen malament encara que no es queixin. Donarien la vida per nosaltres i nosaltres no estem disposats a gastar-nos uns diners per curar-lo…

I també esterilitzes…

Sí, clar, també esterilitzem i vacunem…. Cada setmana esterilitzo uns cinc animals de la protectora, més els que em puguin portar els clients.

I després la gent també ve a portar-los a rentar. Ho podem fer nosaltres o tenim el servei d’autorentat, és a dir, el client porta l’animal i nosaltres li deixem l’espai i tot el que necessita: tovalloles, sabó, etc. Cal demanar hora i llestos.

Esterilitzar les femelles després de tenir cadells?

No! Al contrari, abans del primer zel! amb cinc o sis mesos, així evites que el teixit mamari es formi i així minves molt les possibilitats que pugui tenir tumors i càncer de mames que és la causa més normal de mort en gosses no operades. I els mascles, és molt millor castrar-los abans que tinguin comportaments de testosterona, perquè un cop els tenen ja queda marcat en el cervell, així que si no l’han tingut és molt millor, es queden molt més tranquils.

I els gats igual?

Igual. Cal mirar la raça de cada animal per saber quan és el moment, però sempre és quan abans millor.

És una operació de risc?

Els mascles res de res, és una operació menor. Les femelles és més laboriosa i complicada. Però com més jove sigui, més preparada estarà. I com que és una operació que fem tantes vegades, ho tens tot molt per mà i ja tens controlat tots els riscos que puguin succeir.

I la recuperació és rapidíssima!

157 amics peluts IMG 4780Els animals et tenen por? Ha de ser dur que t’agradin i et tinguin por…

N’hi ha que m’odien, perquè els he hagut de fer mal, però són els que menys. La veritat és que generalment m’estimen. Vacunar-los no els fa mal, així que em venen a buscar perquè saben que els donaré alguna cosa…

T’ha fet mal algun animal?

Home, alguna vegada, però ja vaig amb compte. De fet, ja veus amb l’animal que has d’anar amb compte. Per exemple els gats de colònia…

De colònia?

Els que viuen al carrer. Doncs aquests la protectora te’ls porta dins la gàbia i com que són salvatges has d’anar amb molt de compte o t’esgarrapen de valent! Alguna vegada se m’ha escapat algun i no vegis! No hi ha qui l’agafi!

Dius que col·laborares amb protectores, què vol dir?

Vol dir donar-los suport, a vegades ha estat econòmic tot i que poc perquè no he tingut mai diners, però els he donat pinso, d’altres he fet com a casa d’acollida dels animals, evidentment com a veterinària voluntària…

Actualment col•laboro amb vàries protectores oferint un preu molt especial per a l’esterilització. Vilanimal, entre elles, ens porta els animals que han recollit i els esterilitzo, els poso el xip, els curo si cal, el que faci falta. Fins i tot si són difícils, els acullo fins que estiguin bé…

I no et venen ganes de quedar-te’ls tots?

Tinc quatre gossos i dos gats. També he tingut conills, cobayes… Però ara ja prou. He posat seny i ja m’he fet el propòsit de no quedar-me’n més. La “Morti”, per exemple, era una gata que va arribar que només respirava i quan dic que només respirava, doncs això. I la vaig tirar endavant i, evidentment, te l’estimes. Però li vam trobar una bona casa i va marxar.

Per què la gent abandona els animals?

Perquè canvien de casa, perquè els embruten el pis, perquè han estat atropellats, perquè no volen els cadells que tenen, sobretot en el cas dels gatets, que els trobem llençats a les escombraries… increïble.

I trobeu famílies que vulguin adoptar?

Va a temporades, però sigui com sigui normalment la gent vol cadells i no es queden els que ja són grans quan en realitat un gos més gran és més fàcil…

És cert que l’animal s’assembla al seu amo?

No… És cert que amb el temps uns i altres es van adaptant. Un gos que ha estat molt de temps amb el mateix propietari, va agafant el mateix tarannà. Amb els gats passa menys.

Hi ha un gos per a cada persona?

Una persona molt nerviosa, mai ha de tenir un animal nerviós. Si coneixes la persona, pots aconsellar-la quin tipus de gos es pot ajustar més a ella.

Per exemple, mai recomanaria a algú amb ansietat un dàlmata, que és nerviós, que necessita molt exercici… és molt millor un dogo alemany, que és tranquil i et serena.

Però en general, a la majoria dels nens els va molt bé tenir tracte amb animals, la gent amb problemes de socialització els hi són terapèutics, la gent gran els serveix com a companyia i perquè els obligui a sortir, a una rutina diària… evidentment ha de ser un gos petit que no els tiri a terra i millor que no sigui cadell que els embruti o mossegui tot, sinó un adult ja tranquil.

Un gos gran en un pis, és desgraciat?

Si tu li dónes al gos el que necessita, si el treus a passejar, si està tranquil a casa… quin problema ha de tenir? En canvi n’hi ha que estan tot el dia sols en un gran terreny, que ningú està amb ells, que no els van a veure, que res… segur que és molt més desgraciat.

Què hi ha més homes o dones propietàries?

Indistint. Ara indistint. Abans els homes tenien gossos però no gats, ara és igual. I cada cop la gent té gats, que abans hi havia les creences que eren animals esquerps, que et traïen… i ara s’han vist els avantatges del gats, que és més senzill de mantenir, que els pots deixar sols dos dies si has de marxar, que no s’angoixen, que també són carinyosos…

Veus la sèrie “Veterinaris”?

Noooooo! Quan arribo a casa tinc ganes de veure altres coses! A mi m’encanta el món i la cultura egípcia.

—————————————————
157 amics peluts IMG 4783Amics Peluts

C/Mataró, 66 i Crta. Dosrius, 55

08440 Cardedeu

Telèfon: 93 845 38 65

Correu-e: amicspeluts@gmail.com

Web: www.amicspeluts.com

Facebook: amicspeluts

Horari:
De dilluns a divendres:
de 10h a 14h i de 16h a 20h

Dissabtes:
de 10h a 14h

Diumenges TANCAT

157 amics peluts IMG 4775157 amics peluts IMG 4776

 

Be the first to comment on "157 Els Amics Peluts s’estimen la Clàudia i és fàcil de comprovar: tots belluguen la cua en veure-la"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies