159 Benet Fusté

159 benet fuste L9092

El NAS núm. 159 – abril 2016 –

Benet Fusté: “L’administració pública ha de fer determinades coses i tot té un preu, res és gratuït, i això es treu dels impostos que paga la gent”

És el cap de llista de la CUP on milita des dels inicis d’aquest partit a Cardedeu. Està al Govern com a Primer Tinent d’Alcalde a més de portar les regidories de Fiscalitat i Urbanisme

FITXA:

Nom complert: Benet Fusté Espargaró.
Un color: roig i negre.
Lloc: la furgoneta, són molts llocs en un
Personatge còmic: incondicionalment Tintín
Personatge històric: Ned Ludd, malgrat és un personatge fictici en fa gràcia, els ludites que destrossaven màquines a la revolució industrial, deien que era el seu líder, primer líder del moviment obrer.
Cardedeu en un títol: Un peu al Montseny i l’ altre al Parc Güell
Un tret característic: Es mostra distant i reservat, a més de parlar molt i molt ràpid

Núria Aymerich

En Benet Fusté Espargaró va néixer a Granollers el 1979 i viu a Cardedeu des de 2012. És llicenciat en sociologia, especialitzat en polítiques socials i desigualtats. Actualment treballa a la Diputació. Diu que no li agrada estar al davant, que prefereix estar al despatx, fent la feina que s’ha de fer. Hem quedat un dijous a les 21h del vespre per fer l’entrevista, encara no ens coneixíem personalment.

Amb aquest cognom, creia que eres cardedeuenc de tota la vida…

No. Sóc de ca l’Espargaró però vaig néixer a Granollers i vaig viure a la Font Verda fins els 6 anys. També he viscut a Barcelona i a La Garriga. Hi ha 50 Espargarós, 40 són de Cardedeu així que sí, els meus ancestres són cardedeuencs.

Als 28 anys marxo a Barcelona per estudiar i per temes d’emparellament, torno al Vallès però a La Garriga que va ser on vaig trobar la casa que volíem, prop del Montseny i a més hi tenia molts lligams, havia anat allà al Cau… Després, quan hem d’escolaritzar els nanos, vam haver de decidir on volíem establir-nos. Els meus pares viuen a Cardedeu així que vam decidir venir cap aquí, ara fa 4 anys, des de l’estiu del 2012. Ara visc al Centre.

Què has estudiat?

Sociologia. Vaig fer també el segon cicle de periodisme però no el vaig acabar, em va quedar un taller de 12 crèdits, un trimestre. Vaig demanar després la reincorporació però no em van deixar perquè, per un motiu procedimental, se’m van anar caient les convocatòries i m’havia quedat sense.

Has treballat a la Generalitat i ara estàs a la Diputació. Sempre has treballat a l’administració?

No! Què va! He fet moltes i moltes feines, he treballat en feines tan estrambòtiques com de “simulador de terratrèmols”, llibreter, cambrer, monitor a menjadors d’escola, a cases de colònies… Però un dia vaig entrar a l’Observatori Català de la Joventut, vaig aprendre molt i des de fa 9 anys, estic a la Diputació.

Has demanat excedència?

No. Els dijous els dedico a l’Ajuntament que és quan ens trobem tots.

I què fas a la Diputació?

Benestar Social, temes de pobresa i desigualtats. Assessorant municipis en temes d’inclusió…

Ets el número 2 d’aquest Govern, què vol dir això?

Res. És formalitat. Hi ha dues qüestions. Una més formal en què decideixes com repartir els càrrecs. A la CUP va ser un procés obert, som horitzontals, vaig acabar de cap de llista i ocupes el lloc però no té a veure amb el pes al Govern. Fem una llista en què hi ha d’haver un ordre perquè no hi ha més remei, però ens repartim les feines de manera horitzontal i així funcionem. No té cap transcendència ser número dos.

Tret d’això, hi ha gent que té més dedicació que d’altre. Jo hi sóc els dijous, però hi ha qui és cada dia i l’Alcaldia eclipsa totes les altres. El resultat de les eleccions va ser claríssim que la gent demanava un canvi cap a l’esquerra. També és cert que el nostre pacte podia tenir costos per la CUP en la mesura que el gran es menja el petit. En un municipi l’Alcalde és molt gran així que el número dos no vol dir res i les coses que fem les fem de manera molt col•legiada.

Quina relació tens tu amb la resta de membres d’ERC a nivell polític?

Jo ho porto la mar de bé. Estic potser fins i tot sorprenentment molt còmode. Hi ha molta afinitat….

A nivell municipal el toc partidista és menys important?

Jo crec que ERC i CUP tenen tradicions i maneres de funcionar diferent, però és veritat que a nivell programàtic deu ni do les coincidències que tenim. Però en qüestions que no estan dins del pacte de Govern o que no vam parlar explícitament en el pacte i que van sorgint en el dia a dia, doncs també coincidim molt.

Per exemple?

El tema de les municipalitzacions. Apostàvem per la recuperació dels serveis, per exemple, l’aigua. Sense estar molt clar a nivell de pacte, amb ERC estem molt d’acord i ho estem fent molt ràpid. Quin servei prestes, com el portes, com innoves… hem coincidit. Ens trobem. És molt còmode.

Quina ha estat la teva vida política abans?

Quan tenia 20 anys o menys hi havia menys organitzacions polítiques, però estava al principi del Garitu, de l’Ateneu Popular, com que faltava massa crítica havia estat a nivell comarcal… però jo no havia estat mai de protagonitzar gaire res. A la CUP estic des del principi però vaig marxar de Cardedeu i no vaig estar massa present. M’interessa la política des del que es pot fer, però no fent discursos, sóc dels que està al darrera, per exemple, fent articles, escrivint en un blog…

Tens un blog?

Ara el tinc molt oblidat. L’hem fet entre varis “Cercle Gerry Mandering” (http://www.cerclegerrymandering.cat/) un blog de política que fem entre varis però que ara per diferents qüestions està una mica oblidat.

Comencem per les regidories. Regidoria de Fiscalitat. La veritat és que no m’agrada el nom, és lleig…

Sí? Per què? Tu estàs a l’administració pública per fer determinades coses i tot té un preu, res és gratuït i això es treu dels impostos que paga la gent. I encara que no sigui apreciat, el 50% del pressupost municipal són impostos que recapta directament el municipi. Tenir una regidoria explícita és per dir que això és molt important perquè és important el que es fa i per tant és molt important com ho recaptem el que ens permetrà fer.

Què vols dir?

Per exemple. L’Ibi, és impopular. Al NAS vam explicar per què ens agrada l’IBI. No farem meravelles amb l’IBI, el pots tenir al mínim, però el pots tenir a un tipus alt i rebaixar algun… pots incidir fent pagar a perfils diferents. O els cotxes o determinats tipus de cotxes…

Però tot això no ve molt determinat ja?

Bastant però no del tot. Tens uns tipus però els pots bellugar entre un màxim i un mínim, i hi ha uns quants milers d’euros en aquesta forquilla…

Els últims anys el Govern pujava l’IBI perquè venia imposada una actualització…

Tenim un tipus bastant baix. I és cert que has d’actualitzar els valors cadastrals en funció de la fluctuació dels preus del mercat immobiliari, la Direcció General del Cadastre van fent l’estudi de preus i et va dient per on estàs i et fan recomanacions…

I Cardedeu ara està bé?

Estem relativament bé. Segons els estàndards que a mi em semblen dolents. Diuen que ha d’estar al 50% del preu del mercat. I a mi això no em sembla bé perquè, a qui beneficia això? Els que tenen cases més cares paguen proporcional menys. No em sembla bé, però no és negociable.

I què decideix l’Ajuntament?

Vam introduir els tipus diferenciats, un IBI més alt per a les finques no residencials de més valor, per recaptar més i més progressivament. Volíem recaptar més, entre d’altres motius, perquè sabíem que les finques urbanes no desenvolupades passarien a rústica i per tant perdríem ingressos i preveiem un augment del capítol 1.

I això que ens ha permès? Doncs per exemple en el pressupost de 2016 ve que s’ha de pagar l’extra als funcionaris que se’ls deu de fa anys i també cal revaloritzar-los el sou un 1% que no s’havia fet mai, i això vol dir diners. Però també es volen fer polítiques públiques que suposen més diners i tot surt dels impostos que paga la gent, tant a nivell municipal com des d’altres administracions i el que volem explicitar és que són importants. I a Cardedeu se’n recapten. I decidim quins i com. I fen-t’ho de manera progressiva. Qui tingui més que pagui més i qui menys té menys pagui. Que s’estimulen les energies verdes, sostenibilitat…

La teva feina és doncs pensar com recaptar?

Sí. És una regidoria de curt temps. Treus les ordenances, les apliques i la resta de l’any estàs per pensar, recollint informació dels veïns i les seves queixes o disfuncions, idees bones d’altres municipis…

Quin municipi t’agrada fiscalment?

Molts. Potser en el tema de l’IBI i en mesures de progressivitat, La Roca podria ser un.

Tu agrades a la gent? No és una regidoria com perquè t’estimin…

(riu) Potser és que no em coneixen! Però a mi no m’agraden els banys de masses. Dit això, m’agrada treballar al despatx. I agradi o no, el que compta és tenir uns objectius clars…

Quin objectiu tens?

Fer pedagogia, explicar… Explicar per què és important pensar en l’IBI, per exemple, com l’article que vam fer en El NAS. No tothom té casa en propietat. No, no tothom en té. I malgrat hi ha gent que pensa que viuen un nivell estàndard de vida, no és així, sinó que viu millor i per tant cal que faci un esforç perquè hi ha qui no té per viure. L’objectiu és que, el que es pagui estigui pensat i quins efectes té.

Et planteges que d’aquí a quatre anys potser no hi seràs?

Jo no hi seré.

Val, doncs tu no, la CUP.

És un risc que tens, que quan no hi sigui la CUP això es desfaci. Però en tot és important consolidar. Demostrar que allò que fas són coses més útils i més eficaces. A favor de les coses bones està tothom. Així que toca demostrar que per aconseguir el bo cal el nostre sistema. I també et cal teixir certes complicitats. S’ha de vetllar per explicar que funciona, que són coses que es demanen i per tant coses que després defensarà la mateixa gent.

Però la gent vota i s’oblida…

No sé qui s’ha oblidat de qui. Quan estàs de campanya parles amb tothom. Vaig demanar quinze dies de festa per estar tot el dia al carrer, però ara no puc. Vaig els dijous i treballo. No sé qui ha oblidat a qui.

Per exemple, dins de la CUP jo sóc el més procliu. Militar és molt cansat. Reivindicar és molt cansat. És difícil. Costós. Hem d’estalviar militància, mobilització. La gent es mobilitza pel que li interessa. Des de l’administració hem de vetllar perquè això no s’apagui. Perquè si s’apaga, venen les retallades. Està bé que l’administració vagi fent i que el ciutadà delegui. I cal trobar l’equilibri, entre el que delegues i el que et mobilitzes.

Comencem amb la regidoria d’Habitatge.

Hi ha dos moments molt bèsties: quan el tripartit, en què Pujadas portava habitatge i urbanisme. Aleshores hi havia el problema greu de l’emancipació juvenil que no podia perquè no tenia diners per fer-ho. I després el final de la bombolla, que mentre existia va passant desapercebut perquè els joves treballaven a la construcció. I va passar aleshores una cosa molt greu, que els bancs els van deixar els diners i molts van quedar entrampats amb la crisi. Les entitats tenen centenars i milers de pisos buits.

Hi ha moltes coses importants, però l’últim resguard de la intimitat i la seguretat és la casa. Si perd això… hem de mirar que tothom tingui casa. Evitar que hi hagi desnonaments.

Però quin paper té l’ajuntament en què s’impedeixen els desnonaments.

Ara mateix la llei ens va molt a favor. Han canviat prou des del 2009 quan hi havia els primers desnonaments. Una ILP va arribar al Parlament i es va aprovar una llei al juliol al 2015 que dóna atribucions també als ajuntaments. Per exemple, determina que els bancs no poden desnonar a qualsevol persona que cobri aproximadament menys de 1400 euros mensuals, no la pot fer fora ha d’oferir-li un lloguer social.

L’ajuntament ha de procurar tenir habitatges de transició, les casetes dels mestres per exemple, per fer habitatges d’emergència. Una solució temporal mentre no es troba definitiva o a més llarg termini. Quan l’ajuntament té una necessitat pot demanar un pis als bancs d’aquests buits, un per persona, però ha de ser amb noms i cognoms, i està obligada a oferir-li un lloguer social. També cedir els pisos. Ara han rebut una carta que els ho explica…

I què diuen els bancs?

En els grans municipis s’estan fent coses, en els petits encara no. A Cardedeu el BBVA és el que té més pisos buits.

Quants desnonaments es fan a Cardedeu?

Uns 35 a l’any… Però si mirem les dades generals, veiem que per cada desnonament per impagament d’hipoteca hi van haver 3 de lloguer. I aquí potser ens hem perdut. No ens havíem fixat en aquestes dades.

Deu ni do…

Abans, amb les polítiques d’habitatge es feien cases, s’urbanitzaven zones i amb això es lucrava el municipi. Però això no és fer polítiques d’habitatge. Cal veure el problema de Cardedeu i no només, també toca dimensionar el problema i com podem cooperar amb d’altres municipis.

La Generalitat ha demanat als bancs que els doni un registre amb tots els pisos que tenen buits a tota Catalunya. Però nosaltres també hem fet un cens de pisos buits al municipi, no només els dels bancs. Hi ha un centenar dels bancs, una part ens la cediran, una part la vendran i això no ens beneficia, però així s’evita que s’ocupin… Hi ha 600 cases buides que no són dels bancs. Ara estem fent un estudi per saber la situació de cadascuna. El cens és del 2011 i pot ser una mica diferent, poden haver menys. Així que la majoria dels pisos buits són de particulars.

Però si són particulars, què podeu fer?

Un particular no pot tenir un pis buit més de dos anys excepte algunes circumstàncies concretes. És sancionable. Això no s’ha explotat gaire i farem una ordenança. Ara bé. Abans cal tenir una bona inspecció que vegi quin de debò està buit, etc. i, abans de sancionar, cal donar als propietaris una opció, una contrapartida. Per exemple, potser són molt vells i cal rehabilitar-los i el propietari no té diners. Doncs potser cal donar ajuts per rehabilitar-los…. Ara no estem aquí, ara estem identificant-los. Ara mateix estem molt bolcats als desnonaments, com respondre davant d’un desnonament de manera urgent. I l’altra prioritat és tenir pisos d’emergència mentre passin aquestes coses.

Després, a mig termini ens posarem amb els pisos buits. A Cardedeu hi ha d’haver oferta de preu de lloguer més baix. Aquí és molt alt, és un mercat molt dinàmic, les immobiliàries deuen estar molt contentes, però a Cardedeu per menys de 500€ no trobes res. Cal parlar amb els propietaris perquè els pisos buits surtin al mercat, a preus de lloguer baixos perquè nosaltres els hem ajudat a rehabilitar-los…

I a mig termini quan és, abans de quatre anys?

A mig termini és al llarg d’aquest any! El cens ja està fet. Hem mirat el padró, hem mirat qui paga l’impost d’escombraries i quina aigua consumeixen, així que detectes ja uns quants. Una fotografia fidel la tenim. Presentarem tota la informació a l’abril. Demostrar que obtens els resultats que volies assolir. Explicar la teoria del programa… jo vull assolir aquests resultats, si toques una tecla, canvia una cosa allà…

Per exemple, nosaltres diem al programa que Cardedeu seria més agradable si la gent anés en bici o a peu però la gent no hi va perquè tenen por, però si hi hagués un carril hi aniria. Així si el fas, saps que hi haurà més gent que anirà en bici o a peu i això explica per què fem un carril bici. Això val pel tema “En bici o a peu”. Però aquest esquema ho volem explicar amb d’altres coses. Volem explicar l’objectiu i com volem assolir-lo. I després avaluar-lo. A l’abril farem el d’habitatge. Vindrà la Carme Trilla, Secretària d’habitatge amb el tripartit, que en sap molt. És algú que té molt clar que no es pot construir i que no hi haurà un parc d’habitatge social i protegit, sinó que ha de sortir del vell i del buit. Vindrà a explicar i explicarem nosaltres què volem fer.

No saber-se explicar és un dels problemes de l’administració…

A vegades no hi ha aquesta exigència… A vegades es fa política per moda, perquè el poble del costat ha fet una cosa i “jo també la vull fer”. Jo tinc un defecte molt greu i és que sóc més tècnic de l’administració que polític. I els tècnics funcionem que primer detectes una necessitat i dius, aquesta necessitat és un problema? Sí? Estem d’acord amb el diagnòstic? Sí? Doncs d’acord. Tenim un problema. Sabem si en alguna banda s’ha resolt d’una manera eficaç? Sí? Doncs ho copiem. No? Hi ha recerca científica del problema? Algun lloc explica per què és dona aquest problema? Podem establir una relació casual? Doncs anem a abordar-lo. Jo faig això a la meva feina i a la política també ho hem de fer així. Amb les dades que tenim, buscar solucions. Podem equivocar-nos però no ens podran fer retrets perquè expliquem allò que anem a fer, el per què les anem a fer…

Be the first to comment on "159 Benet Fusté"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada