160 Mercè Carbonell i la farmàcia del barri de Poble Sec

160 P4120120

El NAS núm. 160 – maig 2016 –

Mercè Carbonell i la farmàcia del barri de Poble Sec

En aparença podria semblar una botiga més amb prestatges plens de productes però darrera el taulell hi ha qui abans de vendre’t, et pregunta com estàs

Núria Aymerich

Mercè Carbonell és la farmacèutica del barri del Poble Sec. La conec des de fa uns 25 anys, quan les nostres filles eren les millors amigues a l’escola. Estareu d’acord amb mi que és una dona riallera, alegre, prima, amb la seva bata blava i impecable, de pell morena de persona que li agrada el mar.

Entrevistar-la m’ha resultat molt fàcil, ens hem assegut una davant de l’altra i hem parlat durant més d’una hora, envoltades de títols, llibres gruixuts i un munt de papers.

Abans de tenir la farmàcia, què feies?

Jo vinc del món hospitalari, vaig treballar 10 anys a la Policlínica de Granollers, a la unitat farmacèutica. Aleshores no hi havia farmàcia hospitalària, sinó que tot ho agafaven d’una de Granollers, de la que està al costat de l’església. Jo administrava els medicaments però es compraven allà. Després de dos anys de treballar així, vaig impulsar tots els tràmits i obres perquè l’hospital pogués tenir la seva pròpia farmàcia. I la vam tenir!

I decideixes muntar una a Cardedeu?

De petits, amb la meva família sempre havíem estiuejat a Cardedeu i el meu pare tenia l’obsessió que tingués una farmàcia a Cardedeu i em suggeria al barri de Poble Sec perquè aleshores no hi havia cap servei i em deia “tu demana-la allà que és un barri que la necessita”. Jo venia aquí, em donava una volta, mirava i pensava “ui, ui, ui… què passarà…”

De fa quan temps estàs parlant?

De fa 24 anys. El barri no era ni de bon tros com és ara. Però vaig trobar un local molt xulu i un senyor encantador, que ara ja és mort, i una família, la Palaus, que em van donar molt de suport i que em van guardar el local i així vaig començar els tràmits.

Vaig estar deu anys perquè m’autoritzessin, des del primer paper que vaig posar damunt la taula del col·legi de farmacèutics fins que vaig obrir la porta de la farmàcia. Deu anys de papers, papers i més papers i de recursos, recursos i més recursos.

Que et denegaven el permís?

Clar. Sempre hi ha un dret del que està establert. I ells no ho veien clar. Però al final ho vaig aconseguir per un article especial, que ara no existeix, que deia que es podia posar en un barri en què hi hagués un accident natural o artificial important que el separés de la resta del poble.

El tren!

La via del tren i la carretera. I vaig estar batallant.

Batallant? Però això és veritat!

Sí, però vaig haver de demostrar-ho. I la gent del barri es va posar molt contenta quan va saber que l’obriria. Pensa que vaig anar casa per casa recollint firmes conforme necessitaven una farmàcia la barri. En aquell moment només hi havia la Miquel, la Gispert i la Freixas.

Ara hi ha 6 farmàcies, i ja hi ha una altra autoritzada, no sé on es posarà però ja té el permís…

160 P4120104Quan vas començar, recordo que eres una mica la “revolucionària”…

Clar. Era la més jove de tots i venia amb mentalitat molt innovadora. Es deia que la farmàcia s’integraria amb l’oficina de salut, tot i que han passat 24 anys i res. Tenia moltes ganes de fer coses, xerrades, tallers…

A més de vendre, aconselleu, allò de “consulti al seu farmacèutic”

Nosaltres som un establiment privat que prestem un servei públic. El nostre principal client és el Catsalut perquè ens paguen ells. Els farmacèutics tenen uns coneixements sanitaris que pot ajudar moltíssim a la població. El servei farmacèutic el pagues a través del medicament que compres…. I això no ens agrada. Els nostres coneixements els cobrem dins del marge comercial. Ens agradaria que ens paguessin pel serveis que oferim. Estem treballant i batallant perquè això canviï. Però és cert que és un sector molt divers, són petits “reinos de taifas” i hi ha gent que està per la labor i n’hi ha que no. I com que anem tant al dia a dia, doncs els que haurien de pagar això, poden estar-s’ho pensant molt. I els farmacèutics estem molt desgastats. Malgrat ho facis molt a gust, quan et baixen els marges any rere any i tu segueixes fent el servei i cada cop millor per no perdre els clients…

Primer es deia farmàcia Carbonell… ara farmàcia de Poble sec

Sí, quan vaig fer 15 anys vaig decidir canviar-li el nom, perquè sóc la farmàcia del barri. Abans el barri eren quatre cases, ara és més barri: hi ha escola, botigues… i m’agrada que em coneguin com la farmàcia del barri.

Quanta gent hi treballa?

Som quatre, dos farmacèutics, jo, i un auxiliar.

Aquest negoci et garanteix que sempre tinguis clients

Sí. És clar. En tinc des del primer dia que vaig obrir. I tinc clients molt fidels. D’altres són gent de pas…

160 P4120101Però a la farmàcia anem generalment a la que tens més a prop, no?

I ara tothom té una farmàcia a prop de casa! I potser seria absurd que anessis a una altra de més lluny pel dia a dia. Però hi ha coses que el client necessita de més confiança i aleshores pots desplaçar-te a una més llunyana. Jo tinc clients d’altres barris, que venen expressament a la nostra farmàcia. I no són els que deixen més diners sinó que són els que et tenen més confiança.

Tu sempre has estàs molt implicada a la vida del poble

Sí, potser abans més. Però sí. Tot el que estigui lligat al tema sanitari m’ha interessat moltíssim. Hem fet xerrades… ah! i un concurs per deixar de fumar, perquè aquest tema m’apassiona. Deixar de fumar és el que tothom ha de fer per millorar en tot. Així que coincidint amb el dia mundial del tabac, vam fer una xerrada a la sala de les columnes oberta a tot el poble i la gent s’apuntava i vam donar el primer premi que era un viatge a Cancun.

I el guanyador ara fuma?

No, ella no. Però hi ha gent que torna a fumar. La llei antitabac ens ha ajudat molt. I està molt bé. Ara fuma molta menys gent, ho veus a les trobades…

Però la gent jove sí que fuma…

Si, és i serà un problema perquè els joves fumen de tot, no només tabac, així que a més de les malalties que porta el tabac, tindran malalties mentals. Jo crec que són gent que prova, i als joves no els podem dir els problemes que els portarà perquè no et faran ni cas, però suposo que aquests joves ho deixaran abans. N’hi haurà que no, però la majoria sí…

Ah! I també vaig fer un taller amb la gent gran, vam preparar un dossier per explicar què eren els medicaments i com s’utilitzaven, en cinc sessions, i vaig estar ensenyant, i m’ho vaig passar molt bé. I a la farmàcia també fem ara xerrades…

On? A la botiga?

Sí, i tant! aquí mateix. Moltes! Hem fet tallers de maquillatge, vam fer una xerrada de plantes medicinals, el material ens el passava el col·legi de farmacèutics i va estar molt bé. I ara farem el de l’acne, pels alumnes de l’institut Pla Marcell. Farem un pica pica i els explicarem què han de fer quan els surtin els granets. Fem moltes coses!

Has passat a ser de la “nueva” a la “vieja”…

I tant! Estic a punt de jubilar-me! (riu) L’any que ve faig 60!

Jo recordo quan vas començar que m’explicaves que et tocava pringar en totes les guàrdies…

Mira, quan vaig començar fèiem una setmana de guàrdia cada tres setmanes, de dilluns a divendres. Una passada. Jo he dormit a la farmàcia! em vaig posar un plegatín aquí i el cap de setmana venia, i ho vaig estar fent durant quasi dos anys… Perquè abans no era com ara, que el servei de guàrdia s’acaba a les 12.30h.

Ara no és tota la nit?

No. El servei de guàrdia és a partir de les 10 de la nit i fins les 12.30h. Més tard has d’anar a Granollers. La policia a partir d’aquesta hora ja no ens avisa. El col·legi autoritza que les farmàcies que tenen una farmàcia de 24 hores a prop, no cal que obrin. I hem de donar servei, això sí, mentre el metge del CAP que està de guardia estigui treballant, però quan ell marxa, nosaltres podem tancar.

Com que els temps canvien, ara no tanco al migdia, des del matí fins al vespre. I la gent ho agraeix. Abans tancàvem al migdia i ho trobava fatal que haguessis d’anar a una farmàcia de guàrdia. I era contrària però ara me n’adono que és un servei que el client necessitava. Ara som tres farmàcies les que obrim al migdia.

Amb el tema que tarden en pagar-vos, t’has hagut de reinventar?

Hem passat temps molt durs, hem arribat a estar quatre mesos sense cobrar i quan el 70% de la teva facturació depèn d’això, és molt dur. I jo sóc farmacèutica de vocació, així que m’ha costat moltíssim ficar-me amb els temes de gestió.

Però veig una botiga plena de productes!

Perquè ara la gent fa el que es diu “autocura de la salut”, és a dir, es cuida a sí mateixa. T’ho pots comprar per internet, al súper o anar al farmacèutic que t’assessori i t’aconselli… Els farmacèutics tenim “medicaments de consell”, per exemple, un frenadol o una crema per descongestionar les cames. Això ho trobes per internet. Però si vens a la farmàcia jo et preguntaria, per què ho vols, si estàs prenent algun medicament… Però la gent ho agafa del prestatge i sense saber-ho, poden escollir algun producte amb components que el poden perjudicar.

El que s’anuncia per la tele és el que tothom vol… no?

Sí, i tant! Jo sóc reàcia a portar els productes que surten per la tele, però has de claudicar perquè la gent és el que et demana. Els ofereixes el mateix producte, que és potser fins i tot millor, però que no surt a la tele, i la gent no el vol. I val que darrera dels productes que surten per la tele hi ha un laboratori farmacèutic i estan avalats, però….

Ets la primera farmàcia amb ortopèdia.

Tinc l’autorització de Catsalut per dispensar ortopèdia, i això ha anat molt bé, perquè abans havies d’anar a Granollers o Sant Celoni i ara no cal.

Degut a la crisi, les farmàcies ens hem hagut d’anar especialitzant en algun tema a fons per poder-nos sortir. Com que el Jordi s’ha format en el tema i li encanta, doncs ho vam fer. Fem dietètica i ortopèdia.

Quin és el “client típic” de la teva farmàcia…?

Tinc de tot. Tinc la típica iaia que ve a buscar els seus medicaments, que és del barri, i tinc les mares joves que porten els nens al cole, o les embarassades o dones que acaben de tenir el fill, també les dones de mitjana edat…

Tot dones?

No, també venen homes. Cada cop hi ha més.

I quins són més, els que entren i et demanen el producte o els que t’expliquen el que els passa?

El que més són les receptes del Catsalut, i d’aquests alguns et demanen que els expliquis. I després jo crec que és meitat i meitat, qui et demana el producte concret i qui t’explica el que li passa.

Però a mi el que m’agrada és quan em diuen per exemple “Dóna’m un Frenadol”. Mai vaig al prestatge i li dono. Jo sempre li pregunto per què vol un Frenadol i això dóna peu a que t’expliquin el que els passa, i potser no s’emporten un Frenadol. Perquè el Frenadol, per exemple, porta un medicament que serveix per treure la tos i si no tens tos, perquè t’has de prendre aquesta química…? I sí que hi ha gent que et diu, “és igual, dóna-me’l que jo sempre he pres Frenadol i em va bé” doncs li dono i llestos, però hi ha gent que sí que és receptiva, t’escolten i s’emporten allò que els has recomanat i després t’ho agraeixen perquè els ha anat molt millor.

Metges i farmacèutics, s’odien?

No! El que passa és que hem de ser respectuosos els uns amb els altres.

Però hi ha rivalitats…

Potser sembla que uns volen trepitjar el terreny dels altres… no sé, jo no tinc cap problema amb els metges. Pot passar que el malalt vingui a la farmàcia i tu vegis que el medicament que li han receptat no li vagi bé en aquell moment. I parles amb el metge li expliques i t’ho agraeix. Perquè hi ha malalts que no ho expliquen tot al seu metge i ell abans de receptar-te res ha de saber tot el que et prens, les herbetes, altres medicaments… i si no ho sap, pot equivocar-se en allò que et recepta… Però això en general no crea cap problema.

Això vol dir que saps l’historial de cada malalt que ve?

D’alguns dels meus clients sí. Però tinc un programa de gestió de la farmàcia amb la fitxa del client, el consulto i llestos.

Però ara amb la targeta sanitària, no ho saps tot?

No! Només el tractament mèdic, res més. El que li passa a la persona és confidencial! Està superprotegit, per la llei de Protecció de Dades. Jo per exemple, no puc preguntar a un pacient què pateix, hi ha qui s’ofèn. Puc veure que pren antihipertensius puc suposar que té la pressió alta i li ho pregunto per a corroborar-ho, com a “chequeo”. Ara bé, tu si no vols no li has de dir a ningú què tens.

Però a un farmacèutic, li expliques…

Si no vols, no. A ningú. No tens per què.

Però tothom t’ho explica, no?

No. Hi ha malalties que no agrada explicar-les. De fet, hi ha gent que va a farmàcies on no el coneguin precisament per això.

Aquest és l’inconvenient de la farmàcia de barri?

Mira és que jo no visc a Cardedeu, visc a Alfou. Però quan vaig pel carrer ningú m’atura a preguntar-me sobre coses de la farmàcia, no m’ha passat mai.

La teva competència ara són les grans superfícies?

Hi ha gent per a tot. No pots estar inquiet per això. Fa anys hi havia un laboratori que fabricava el mateix producte amb un altre nom pel Mercadona. I els farmacèutics ens vam enfadar. Però no era el mateix producte. Els productes de la farmàcia tenen uns principis actius, hi ha molts estudis al darrera. Hi ha productes naturals de laboratoris que no només estan a les farmàcies i que poden estar a altres llocs que són molt bons. Però també cal veure l’activitat del principi actiu, què et poses en cada centímetre de la teva pell, per exemple…

Fas homeopatia?

Sí, i tant. L’experiència diu que funciona i això t’ho diuen veterinaris, pediatres, gent gran… Doncs alguna cosa deu fer perquè passa la febre, passa el mal de panxa… Hi ha metges que diuen que passen perquè passa el temps però… són medecines alternatives i no excloents de les tradicionals. Tots anem a fer massatges, hi ha moltes malalties que són psicosomàtiques, perquè tens el cos sobrecarregat, i aquestes coses amb l’homeopatia poden anar molt bé, són estudis mèdics. He estat en laboratoris homeopàtics i vaja, no tenen res a envejar als altres.

Has d’estar formant-te contínuament?

Doncs sí, perquè tot evoluciona, cada dia surten medicaments nous, interaccions noves, cal estar al dia.

I pel que fa a marques?

Hem millorat. Ara demanem ibuprofeno o paracetamol.

Però tu recomanes una marca?

Ells intenten “comprar-te”, és clar, però no crec que ningú es lligui ara. El que vols és que el producte vagi bé i que el client quedi content. I a mateix producte, clar que escolliràs el que et doni millors condicions. Però el que et fa decidir un o altre és la qualitat del producte i d’on ve. Això és com els bolets, està de moda la solució del te per als polls i al cap de res, 10 laboratoris treuen el mateix producte. Tos a darrera del mateix. I has d’anar amb cura…

Vens per internet?

Tinc una botiga virtual perquè avui l’has de tenir. Però t’haig de dir que no venc molt, perquè tampoc m’he dedicat molt. La tinc per imatge i espero poder-ho millorar. També hem fet un blog, molt casolà, i estic al facebook, al twitter… m’ho porten.

Projectes de futur?

Continuar com fins ara. M’agradaria no deixar d’estar activa a la farmàcia.

M’agrada molt donar servei a la gent. El que més m’agrada és quan veig que un client està content amb allò que li has aconsellat. Malgrat tots els mals rotllos que pots tenir com a empresària, jo m’ho passo molt bé amb la feina de farmacèutica, això és el que m’agrada.

——————————–

160 logo farmàcia poble secFarmàcia Poble Sec

Ctra. Dosrius, 90

08440 Cardedeu

Telèfon: 93 871 24 85

Whatsapp: 639 11 95 88

www.farmaciapoblesec.com

farmaciacarbonell@cofb.net

Facebook: farmacia-carbonell-brufau

Twitter: @farmacarbonell

Horari: de 8:30h a 20h de dilluns a divendres

Be the first to comment on "160 Mercè Carbonell i la farmàcia del barri de Poble Sec"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies