162 Ingrid Xandri

162 entrevista Íngrid 6 f antoni blanche

El NAS 162 – juliol 2016

Ingrid Xandri

Caràcter emprenedor · Instint i risc

Antoni Blanché

En acabar el grau superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat, gràcies a una amiga, em van proposar fer un mural al restaurant cardedeuenc Tarannà basat en un poema de Josep Pla amb il·lustracions de cuina mediterrània. Va ser una experiència molt gratificant pensar en quina era la tipografia i els elements més adequats per harmonitzar l’espai a decorar. Em despertava contenta per anar a treballar i vaig decidir seguir el meu instint i arriscar-me.

A partir d’aquí, vaig veure que en la decoració mural hi podia haver un nínxol de mercat, vaig comprovar que sí que existia aquesta demanda i que jo podia cobrir-la. Aleshores, com que a mi m’agrada fer les coses ben fetes, sabia que per presentar-me a un lloc on no em coneixen i que em prenguessin seriosament havia de tenir una imatge coherent i una presentació formal. Va ser aleshores quan va néixer Pidein. Vaig començar a crear la meva imatge i vaig crear un mostrari per presentar-me a llocs on creia que podia interessar el meu servei.

Després d’una primera campanya comercial, quan em van arribar els primers encàrrecs, havia de constituir-me com a empresa. I ho vaig fer sense tenir cap suport familiar, simplement vaig tenir la idea i vaig lluitar i lluitar per trobar la manera de fer-la realitat. Vaig assessorar-me al CSETC i buscant per internet.

Un cop vaig haver fet els primers projectes, em va ser més fàcil arribar a la gent pel boca-orella: qui veia les meves pintures s’interessava per qui les havia fet i es començaven a adreçar a mi.

Mica en mica, he anat ampliant el ventall d’oferta: ara treballo sobre qualsevol tipus de superfícies i espais. Faig projectes a l’exterior i fins i tot he restaurat l’interior d’una ermita! Treballo sobretot la simbologia i el cromatisme, però també l’encaix i la distribució dels elements que plasmo. M’agrada jugar amb les vibracions què et transmet cada color.

L’objectiu final és l’harmonia del lloc decorat, a part de la satisfacció del client. Busco l’efecte “sorpresa”, aquella cara tant esperada quan acabes el projecte. A la llarga la meva intenció és que la empresa creixi i s’expandeixi en el mercat però, de moment, estic molt a gust treballant sola.

NÍNXOL DE MERCAT

Hi ha poca gent al Vallès que es dediqui a la decoració de parets. Els germans Castells, per exemple, no els considero competència: tenen molt recorregut i treballen a un altre nivell. Jo treballo en projectes més modestos. No hi ha tanta oferta com demanda i no és per falta de qualitat artística, però és un camp poc explotat.

PIDEIN >> El nom de la marca combina les paraules “Pintura decorativa d’interior” i la imatge és una gota de pintura roja que simbolitza la passió amb què treballo.

DESTACAT >> “He descobert que és més complicat guanyar-te un client i satisfer-lo amb el disseny que no pas plasmar el teu art a la paret”.

INNOVACIÓ PER AVANÇAR >> He ampliat la oferta i pinto sobre tota mena de suports: paret, teixits, vidre, alumini, fusta…
162 entrevista Íngrid 2 f antoni blanche162 entrevista  Íngrid 1 f antoni blanche

Be the first to comment on "162 Ingrid Xandri"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada