162 Pel juny, esmolem ben bé les eines

Pel juny, esmolem ben bé les eines

El NAS núm. 162 – juliol 2016 –

Per Miquel Pujades

Sota l’aparent aspecte d’un Ple més aviat insuls, curt, i de poca “xixa”; dues qüestions que s’hi van tractar marcaran de ben segur el decurs de la present legislatura. I si no, temps al temps!

Una, l’aprovació d’una modificació pressupostària per a poder sol·licitar un crèdit extraordinari de 1.104.186 euros destinat principalment a la reparació del vas de la piscina coberta i també realitzar millores diverses al CEM, el Complex Esportiu Municipal que hi ha als Dominics. Uns problemes, aquests, que s’arrosseguen pràcticament d’ençà el mateix dia de la seva inauguració i que anteriors equips de govern van anar transvasant de l’un a l’altre fins que ara, ERC i la CUP han decidit (mai més ben dit) llançar-se a la piscina i solucionar-ho d’una vegada per totes. L’augment del deute municipal que aquesta actuació comportarà fins quasi un 60% no deixarà pas les finances municipals amb l’aigua al coll; i fins i tot, una nova manera de gestionar aquest equipament, més directa i propera, podria recuperar aquesta inversió amb molta més rapidesa.

I la segona, l’assumpte del Casino; que quan semblava que s’havia trobat finalment un possible desllorigador a l’actual situació d’enroc que podia acontentar les diverses parts implicades; havent escoltat les paraules de l’alcalde Olivé al Ple tot fa pensar que la solució encara està molt lluny d’arribar i que cal seguir treballant i posant-hi imaginació com ell mateix va dir. No podem imaginar un Casino restaurat i rehabilitat? On es puguin aprofitar al màxim les immenses possibilitats que té l’equipament i que hi convisquin projectes de formació i inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual amb diverses i variades iniciatives d’autogestió del nostre jovent i del teixit associatiu del poble? Quina millor fita seria aquesta quan tan sols uns anys enrere el Casino era un erm abandonat enmig de tripijocs especulatius molt a prop d’esdevenir un grupet més de cases unifamiliars benestants?

Un altre aspecte que també tindrà repercussió, encara que no sigui de manera directa i estrictament en clau municipal, ha estat el resultat de les recents eleccions generals espanyoles. Un resultat que deixa molt clar, ras i curt, que Espanya és un país de merda (José Sacristán dixit). Que Catalunya i Euskadi no són d’eixe món. I que quan abans ens alliberem del jou d’aquest estat corrupte, brut i fallit, millor ens aniran les coses. Per sort, a Cardedeu, 2/3 parts dels votants som sobiranistes i estem pel dret a l’autodeterminació; i d’aquests, més del 40% ja som descaradament independentistes i tan de bo la resta de persones que desitgen un canvi possible i de veritat, vist lo vist, s’afanyin a fer costat i ajudar a bastir la nova república, la República catalana.