164 La premsa i la partida d’escacs

La premsa i la partida d’escacs

El NAS núm. 164 – octubre 2016 –

Per Jordi Geronès

L’Estat espanyol sap que això del “procés” depèn de nosaltres. Sap que, o bé els partidaris de la independència ens equivoquem garrafalment i engeguem el tauler d’escacs per terra, o això comença a fer olor d’irreversible. Per tant, vist que les seves lleis ens comencen a ser bastant indiferents i que ens fan prou menys por que abans, els estrategs de la part unionista han apostat per la premsa intoxicadora com a arma principal: han decidit que ens volen fer ballar el cap. A Catalunya, hi ha un sector important de la població que només segueix el relat dels mitjans espanyols. A l’altra part que intenta desconnectar-ne, ens arriba igual: el seu l’altaveu (això sí), va sobrat de decibels.

Ens acusen d’anormalitat democràtica i de desgovern un dia, i poc després ells van per quadriplicar el temps sense govern. Ens bombardegen amb Pujols i Millets com si el nostre món s’acabés amb ells, i ignoren els Bárcenas i les Rites tractant-los com si fos un cas aïllat, personal i aliè. S’inventen i publiquen casos com el de Trias, que es demostren falsos. Fan públics números de compte andorrans que no tenen el sistema de numeració bancària andorrana. I com aquestes, mil i una: si queda, queda, per mentida que sigui…

El més bo és mirar l’hemeroteca: és flagrant el cas de La Razón (sic) amb les xifres d’assistència a les manifestacions de la Diada dels darrers anys. Enguany, deien que hi havia 815.000 manifestants, 500.000 menys que l’any passat; i 900.000 menys que el 2014 (en total, 1.715.000persones!). El més bo és que, per voler desinflar l’èxit d’enguany, destapen que el 2014 van mentir: havien dit només mig milió, fent cas de la Delegació del Govern espanyol.

Tanmateix, ser mentider no importa. Les portades i les tertúlies se les endú el vent (sic), però la mala autopercepció queda. I, en una societat sobreinformada com la nostra, triar bé és difícil. Per tant, demanaria als lectors d’aquest article que no se’l creguin directament i el contrastin. Voldria, humilment, plantejar preguntes i no vendre veritats. Per a això últim, ja tenim els tertulians…

@jordigerones79

Be the first to comment on "164 La premsa i la partida d’escacs"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies