164 On és l’oposició?

On és l’oposició?

El NAS núm. 164 – octubre 2016 .

Per Miquel Pujades

On és Wally? és una col·lecció de llibres per a infants en els que a cada pàgina apareix una il·lustració plena d’objectes i personatges i l’objectiu és trobar el protagonista, en Wally. Doncs seguint una mica el símil, podríem també recopilar tot un seguit de plens, com el del passat mes de setembre, i treure la col·lecció “On és l’Oposició?” que podria fins i tot resultar divertida i entretinguda i fer acostar més gent a les sessions plenàries de la Casa de la Vila. Entre les abundants explicacions i argumentacions dels ponents de cada punt de l’ordre del dia, sobretot les que fa l’alcalde Oliver, el repte consistiria a percebre el mínim rastre d’oposició a l’hora d’argumentar amb cert coneixement de causa i la necessària contraposició d’alternatives i projectes per damunt dels cada vegada més habituals silencis o el clàssic “res a dir” dels grups de l’oposició. Amb el regidor de Gent pel Canvi absent (en el sentit literal de la paraula) del ple; el del Partit Popular cada vegada més pansit i passiu (potser per això les sigles PP); el trio socialista que malda per acostar-se encara que sigui una mica a aquell PSC punyent i exigent que liderava Montserrat Cots; i les tres regidores convergents, descol·locades entre el que van ser, el que podrien haver estat i el que són a dia d’avui; la missió d’una ràpida localització d’elements opositors en la maresma cupaire i republicana esdevé quasi impossible.

Les persones que assistim al ple de públic, la gent de RTV Cardedeu que el cobreix televisivament, i tots aquells rars espècimens que puguin seguir les retransmissions des de casa seva, exigim una mica més d’intensitat a partir d’ara. Volem veure plens com els d’abans; com aquells d’acalorades discussions numantines entre en Comas i en Baizan, o les envestides dels tres tenors (Orozco, Jallé i Gesa) fustigant a l’alcalde Quim Om, o quan l’oposició feia perdre els papers i els nervis a l’erràtica Calamanda. Per molt bé (o malament) que ho pugui estar fent l’actual equip de govern, l’oposició ha de ser-hi i fer-se notar; no només pel compromís subscrit amb l’electorat sinó també per una bona qualitat democràtica i riquesa política al nostre poble. Si no, al final, i per acabar fent un altre símil ara amb el món esportiu, guanyar per incompareixença de l’adversari serà legal i legítim, però certament incomplert.