166 “Truco o trato”, quina por!

“Truco o trato”, quina por!

El NAS núm. 166 – desembre 2016 –

Per Jordi Geronès

He de confessar que m’agrada bastant el gènere de terror. Sobretot en versió cinema, que té aquella mística de sala fosca i “aquell patiment emocionant”. Em fan gràcia sobretot les pel·lícules dels anys 80, aquelles que quan van ésser estrenades jo no vaig poder veure per qüestions d’edat i ara em semblen de terror “retro”. Confesso, també, que algun dia em faria gràcia ficar-me en un túnel del terror d’aquests que s’han posat de moda i organitzen a molts pobles i ciutat quan arriba el novembre. M’agrada i, al mateix temps, em fa patir.

Però no pateixo pel terror que podria provocar tot això. Pateixo, perquè (innocent de mi), em pensava que això dels Halloweens i dels Papas Noels ho teníem a ratlla. Valorar les coses d’un mateix implica sovint també valorar la cosa dels altres i és el primer pas cap al cosmopolitisme no de revista. Pensava que, darrerament, havíem aconseguit revaloritzar un xic la iconografia pròpia. Però deu ser només un aspecte reservat als infants més petits i encara, perquè enguany m’ha sobtat l’esclat del “truco o trato”, que per mi era una cosa pròpia dels Simpson i d’algun film americà. I no. Es veu que ja ho tenim aquí. Igual com les pel·lícules de por, el principi és innocent i amb musiqueta melòdica: el pitjor, està per arribar…

I fa ràbia, perquè la tradició ancestral té, en el món cèltic i en el món cristià, força punts en comú en aquest cas. El dia dels difunts, per exemple, era quan la barrera entre el “més enllà” i el “més cap aquí” s’obria per a la retrobada. I la gent, entre d’altres, deixava panellets pels racons de la casa, per si feien falta als parents traspassats durant el viatge de tornada: eren aliments de llarga conservació. Però nosaltres, mentrestant, en comptes de mantenir un ritus forjat al llarg dels segles, triem el residu comercial de la tradició anglosaxona, que repetim sense gaire sentit i poc s’assembla a l’original dels anglosaxons mateixos. Llavors ve quan surto al carrer a comprar i, mirant aparadors guarnits en motiu del Cardoterror, sento: “Mira, papa: Halloween!”. Potser ho hauríem de repensar, tot plegat…

Be the first to comment on "166 “Truco o trato”, quina por!"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies