169 Cal un PSC quan tens al PP?

Cal un PSC quan tens al PP?

El NAS núm. 169 – març 2017 –

Per Miquel Pujades

Que el PSC té de socialista el que tinc jo de monàrquic ja fa temps que ho tinc clar. Que el PSC és la sucursal del PSOE (o PSOA per allò del pes determinant que hi té la totpoderosa federació andalusa) també. I més després de la darrera baixada de pantalons davant la sinistre “Gestora” socialista per la qual els pactes electorals del PSC ara s’hauran de beneir des del carrer Ferraz de Madrid. Una submissió absoluta aplaudida per l’Iceta i companyia tot cantant el plou i fa sol mentre hi ha qui se’ls pixa a la cara o almenys així m’ho sembla a mi. Què lluny queda l’any 2013 quan el PSC es mostrava favorable a un referèndum, això sí legal i acordat, perquè els catalans poguéssim decidir el nostre futur polític col·lectiu. Ara, la postura oficial és ni dret a decidir ni referèndums d’independència ni res de res que no estigui sota la capa de la lluent Constitució espanyola.

També podríem remetre’ns a inesborrables fotos de família amb la senyora Arrimadas de Ciutadans i el senyor, si se li pot dir així, Albiol del PP a la porta del Tribunal Constitucional demanant canya i cacera a l’independentista. Resulta curiós que mentre érem quatre gats deien que es podia parlar de tot sempre que fos per vies pacífiques; però ara que l’independentisme és majoritari al Parlament i governa la Generalitat, ai las, ni parlar, ni debatre, ni molt menys votar res que tingui a veure amb l’exercici de la sobirania per molt democràtic que aquest sigui. I és que per aquesta gent la unitat d’Espanya per davant de tot! I si no, com s’explica que hagin permès la investidura del peix bullit del Rajoy i el seu Partit Podrit prèvia defenestració del llavors cap de files socialista, el tortuós Pedro Sánchez? Per tot això un ja es podria preguntar per què cal un PSC havent-hi un PP; o el que és el mateix, per què quedar-se un succedani quan pots tenir la recepta original.

Tot aquesta involució espanyolista i reaccionària del PSC l’hem vista progressar acceleradament a mida que del tren a “no se sap on” se n’anaven baixant Maragalls, Nadals, Gelis, Elenas, Turas… Pensava, però, que a Cardedeu tot aquest fenomen hauria passat una mica de llarg i que el vivien des d’una certa distància; però d’un temps ençà, les intervencions d’alguns regidors socialistes al Ple o articles d’opinió com el darrer publicat al Nas, no donen masses esperances per a una prompta recuperació del catalanisme i la centralitat política perdudes. Parlar de manca de respecte a la pluralitat religiosa perquè el calendari municipal del 2017 posa que el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar referint-se al dia de la Hispanitat, són ganes de voler fer passar bou per bèstia grossa. Dir que per culpa del nostre Alcalde, que durant el discurs d’inauguració de la Fira de Nadal, per cert un alcalde independentista i republicà escollit democràticament, va desitjar que l’any vinent siguem una República independent; això va fer que molta gent perdés de cop el somriure i les ganes d’anar a comprar i que es sentissin estrangers a Cardedeu; és d’un reduccionisme populista i malintencionat que fa feredat. Per un moment vaig pensar que llegia la columna del PP. En Gelada no ho hauria dit pitjor!

Be the first to comment on "169 Cal un PSC quan tens al PP?"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies