171 El gos de la rotonda

El gos de la rotonda

El NAS núm. 171 – maig 2017 –

Per Ferran Adelantado

L’altre dia acompanyava el meu fill gran (14 anys) a un partit de futbol que ell havia de jugar. Sortíem en cotxe des de Cardedeu i, enmig de la rotonda des de la que s’agafa l’autopista, vam veure… un gos! A dins mateix de la rotonda! Diuen que els gossos poden expressar els seus sentiments i aquell, certament, feia cara d’espantat. No vaig aturar-me per agafar-lo però sí que vaig prémer el botó de l’intèrfon del peatge per donar l’alarma. «¿Dónde dice que está el perro? Lo siento, nosotros en ese punto no tenemos competencias y no podemos hacer nada. Llame al 112». I vaig trucar al 112, i li vaig explicar el tema a una noia molt amable que em va dir que passava l’avís per via d’urgència als Mossos, «per la seguretat dels conductors i del propi gos». Quan tornàvem vam poder veure que, en efecte, el gos ja no hi era. Mentre fèiem la rotonda donàvem voltes a la idea del que representa tenir un gos en aquesta societat de consum desmesurat. Perquè… els gossos es fan grans, fan pipi i fan caca, borden, necessiten passejar, jugar, es posen malalts… I què passa quan, passada la novetat dels primers dies o mesos, el gos deixa de fer aquella gràcia que feia de cadell?

Ja a casa, la meva filla petita (7 anys), va interessar-se molt per aquella història. «Segurament el gos s’ha escapat de casa seva i ha arribat sense donar-se compte a la rotonda, però llavors han arribat els policies i l’han portat a casa seva amb els seus amos», va dir-li el germà gran. A la petita li va semblar una bonica història i va dir que, dilluns, l’explicaria a l’escola. El gran i jo vam mirar-nos un moment, i llavors vam canviar de tema.

Be the first to comment on "171 El gos de la rotonda"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*