172 Desaparicions, misteris…

Desaparicions, misteris…

El NAS núm. 172 – juny 2017 –

Per Jordi Geronès

Un dia com avui de 2004, un noi que es dedica a la informàtica em va dir: “Allò que no està penjat a la xarxa, no existeix”. Era una època (fa mooolts i moooolts anys) en la qual els telèfons “portàtils” no tenien Internet i portaven botons de veritat. Tanmateix, els humans no hem canviat tant; i, al llarg de la història, qui ha tingut la paella pel mànec ha jugat a escriure la versió i la percepció més convenient de la realitat. El que més em fascina (en negatiu) és el fet que hi hagi coses que desapareixen o no són tingudes en consideració quan abans hi eren i representaven un punt central (o almenys normal) del nostre dia a dia.

 

Em venen al cap, per exemple, “els refugiats” (així, en general). No n’havien de venir molts? Si l’Estat espanyol encara en té més de 16.000 per acollir, on són? Aquí els volíem. Els volem, encara? I els camps de refugiats desmantellats? I la gent dels camps? I els seu dret d’asil? I els seus drets humans? Silenciats: desapareguts.

També se m’acut el mapa de la llengua i la cultura catalanes. I la seva vitalitat contrastable. En la música, per exemple, sector en el qual hi ha grups i cantautors de tots els Països Catalans ben vius i actius. Surt una notícia per Tv3 i, malgrat que els citen a tots, representen “Catalunya” (l’autonomia, s’entén). Això de ser massa “agosarat”, encara que obviïs la realitat, fa cosa… Invisibilitat, discreció excessiva: mapa desaparegut.

Penso en les successives aprovacions de pressupostos espanyols autoritzant la part d’una part de la part prevista per a actualitzar (sic) les infraestructures catalanes. La nova promesa tapa l’anterior i el resultat mai no arriba. Silenci administratiu. Silenci mediàtic parcial. Silenci de la llei contra l’estat, perquè defensa el mateix poder executiu d’aquest i demostra que no hi ha separació de poders real. Promeses i pressupostos? No se’n parli més: desapareguts…

I així tantes coses que hi són però no hi són. No formen part de la nostra “postveritat”. Pensem, cridem, cantem, escrivim, difonem… I no sé si ens guanyarem el cel, però almenys farem veure a d’altra gent que hi ha misteris que no ho són tant.

Be the first to comment on "172 Desaparicions, misteris…"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies