173 La Sussi es jubila

173 sussi N0735

El NAS núm. 173 – juliol 2017 –

La Sussi es jubila

Després de 47 anys a l’Ajuntament de cara al públic

Per Xavier Navarro

La Sussi Busquet i Pujós s’ha jubilat després de 47 anys treballant a l’ajuntament de cara al públic. Somriure i predisposició a ajudar amb amabilitat són els qualificatius que més han utilitzat els ciutadans per referir-se la Sussi, la primera veu de l’Ajuntament quan es despenja el telèfon. Una dona petita, discreta i que molts trobarem a faltar.

La Sussi va estudiar a les Monges, a la Companyia de Maria, i com que van deixar de fer batxillerat, van provocar que estudiés comerç amb la Sra. Hermínia, que donava classes a casa seva.

Es va casar amb en Josep Girbau i amb ell van obrir una botiga, una lleteria. Primer va haver de demanar permís a l’Ajuntament per poder ser comerciant i li van donar. A la botiga venien llet de les vaques de Can Nicolau, després van ser Cocacoles i Fantes, olives i escopinyes, “berberetxos” que ens diu el marit, que està assegut al costat i s’entusiasma recordant coses.

Estaven al carrer Granollers, al barri de l’Estalvi que, 38 anys enrere, abans que nasqués la seva primera filla, només hi havia en Coderch, a la plaça Alsina. Aleshores ells obrien el diumenge pel matí i portaven pa perquè no hi havia cap forn.

Quan va néixer la filla, l’Assumpció, van deixar el negoci de la lleteria perquè la nena requeria la seva atenció i van llogar el local que va ser la Xurreria i més tard van comprar un altre local, ben proper en què fa 21 anys que van obrir la ferreteria Girbau. Després, ara fa 16, que van obrir la de Llinars. La idea era deixar una botiga a cada fill, però en Josep, el fill, ja va avisar que quan la mare es jubilés, ell deixaria la ferreteria, i així ha estat.

173 sussi  N0732A l’Ajuntament sempre ha treballat del mateix, atenció al telèfon i d’administrativa. Si bé al principi feia de tot: els rebuts a mà, les cartes, atenia els ciutadans… a poc a poc, a mida que el municipi es feia gran i es va passar a ser més treballadors, es van haver de repartir les tasques. De fer-ho tot a mà, es va passar a fer les coses a màquina, després a màquina elèctrica i fins ara, que tot es fa a l’ordinador.

Des de quan estàs a l’Ajuntament?

Vaig començar a treballar el març del 70, quan jo tenia 15 anys. El pare era regidor i em va dir que feia falta algú que ajudés. Aleshores Cardedeu tenia només 3.000 habitants i a l’Ajuntament hi havia feina. El Secretari era el Sr. Artigas, l’administratiu el Sr. Martí i treballaven dues noies, la Montse Badia i la Glòria Martí, que era neboda del Sr. Martí. Em van dir que comencés una setmana de prova i un cop transcorreguda vaig anar a preguntar al Sr. Artigas si havia de tornar a la setmana següent, i em va dir “per descomptat!”.

I des d’aleshores han passat 47 anys.

Res és igual…

Per exemple. L’arquitecte venia de Barcelona un cop al mes, hi havia un guàrdia, un sereno i un agutzil. Quan vaig entrar es va contractar el segon policia. L’agutzil anava pels carrers amb una trompeta i feia saber les ordres de l’Alcalde, que en aquell moment era el Sr. Mas.

Però no em van fer el primer contracte, abans les coses es feien diferent, fins l’any 1973, aleshores amb assegurança i tot!

L’edifici també ha canviat.

L’Ajuntament ja estava al mateix lloc, però a l’entrar es baixaven unes escales, a la dreta estava Correus… Durant tot aquest temps s’han anat fent obres, amb els diferents alcaldes que s’anaven succeint, el Sr. Viader, el Sr. Comas, la Sra. Cristina Viader, la Sra. Cots, el Sr. Om…

A la gent li crida l’atenció que sempre els tracti de vostè, però quan vaig començar a treballar el Sr. Martí m’ho va deixar clar, “de vostè”. Al principi ho veia molt normal, jo era joveneta, però amb els anys ho he seguit fent, tot i haver alcaldes i regidors molt més joves. Jo, “de vostè”. I una altra cosa que em va ensenyar el Sr. Martí va ser a “ver, oir y callar”. S’escolten moltes coses i cal discreció, que certament quan érem poquets era més fàcil…

I records de la feina?

Quan vaig començar em sabia els telèfons de memòria. La gent trucava i els atenies. Ara rebia entre 60 i 70 trucades diàries tot i que hi ha gent que truca directament a l’extensió del departament que necessiten però, és clar, n’hi ha d’altres que necessiten explicar-te què volen i tu els has de redirigir.

Has passat moltes etapes…

Quan es va crear l’OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà), vaig quedar depenent de Serveis Generals, primer estava en una altra habitació, després a la mateixa sala de l’OAC ja que pel tema cementiri hi ve més gent de la que sembla.

Cementiri?

173 sussi  N0733Sí, aquesta ha estat la meva darrera tasca: informatitzar el tema dels nínxols del cementiri, que durant anys es portava en llibres i on gairebé cada dia hi ha una incidència.

Fins a final del mandat del Sr. Comas vaig ser la secretària de l’alcalde i quan va entrar la Sra. Viader es va repartir la feina diferent.

Una de les coses que han anat canviant és el tracte a les persones. Abans, crec, que es cuidava més, segurament perquè hi havia molts menys habitants, però ara, per exemple, cal demanar el DNI a tothom encara que el coneguis perfectament. S’ha despersonalitzat una mica.

I el Delegats sindicals! Fins a final del Sr. Comas no n’hi va haver, eren els dolents de la pel•lícula! Jo mai he estat significada. En tots aquests anys he demanat tres excedències: una quan el fill va parlar de marxar a viure a fora i m’havia de fer càrrec totalment de la ferreteria i les altres dues pel naixement de les dues netes ja que vaig voler ajudar la meva filla. Els dos darrers cops no vaig tenir cap problema per tornar, però la primera vegada… vaig patir molt, semblava que no em deixaven.

Com et sents ara?

Com si estigués de vacances, tot i que el meu marit requereix que li faci d’infermera. Tinc aficions… l’ordinador, llegir i la casa.

Com va ser el comiat?

Va costar prendre la decisió. Al marxar els companys em van regalar un ram de flors, que encara que s’estan pansint el conservo. I em van donar altres coses, dues entrades per tot l’any d’espectacles al Centre Cultural, un llibre de retrats, un rellotge… Els fills em van organitzar un sopar i em van convidar a veure al Raimon al Palau de la Música i com a últim regal, el fill m’ha dit que tornaré a ser àvia.

Be the first to comment on "173 La Sussi es jubila"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada