175 Diàleg de la parella violentada

Diàleg de la parella violentada

El NAS núm. 175 – octubre 2017 –

Per Ferran Adelantado

Una parella asseguda en un sofà. Ell llegeix el diari, amb indiferència. Ella, molt tensa, comença a parlar després d’un llarg silenci.

—He de dir-te una cosa. Ja no puc més. Et deixo. Em separo de tu.

—Què t’agafa, ara? Et penses que tu soleta pots decidir que ens separem? I que pots fer-ho així, com qui no vol la cosa?

—És que, això és exactament el que no vull: aquesta cosa. Diguem: de debò vols que vivim així, sense parlar-nos, dins d’aquest silenci, sense amor? Digues!

—Jo no vull parlar de res en els termes que planteges. Últimament et veig molt alterada. ¿Tens la regla o és que et comença a arribar la menopausa? Aclareix-m’ho. I deixa’t estar d’aquestes tonteries.

—Vaig donar-te el millor de mi, els millors anys. Sense gaire convenciment, però vaig fer-ho. Després… després van arribar els nens. Durant molt de temps vaig pensar que viure junts, encara que fos d’aquesta forma tan precària, era el millor per a ells. Com he estat d’equivocada!

—No m’obliguis a fer-ho, saps que no m’agrada…

—Fes-ho, atreveix-te si tens collons. Ja no et tinc por. I ells tampoc. No tenim por!

—Tranquil·la…

—A tu sempre t’ha agradat fardar. Xul·lejar de la teva caseta, el teu apartament, el teu cotxe de merda. Saps que sense el meu sou tot això no ho haguéssim pogut fer. I si resulta que ara no pots mantenir el teu nivell de vida, doncs, mira, és el teu problema. A part, jo tinc somnis, projectes, saps? Tinc coses a fer, jo. I per fer-les necessito ser lliure.

—No ens separarem. No en el meu nom. Per damunt del meu cadàver.

—Ja estem separats, de facto.

—Això ho haurà de decidir un jutge.

—Això ho decideixo jo i punt. I posant-te d’aquesta manera només fas que donar-me força. Que no ho entens? Fot el camp d’aquesta casa!

—D’acord, parlem-ne…

CONTINUARÀ

Be the first to comment on "175 Diàleg de la parella violentada"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*